«En el dia d’avui em veig acabant la meva carrera al València»

Queralt Casas (Bescanó, 1992) ha trobat a València el lloc ideal on liderar i fer créixer un projecte de bàsquet femení. Ja fa quatre anys que hi és i, de moment, no veu el final.

El partit de demà davant l’Spar Girona és d’aquells que es tenen marcats en vermell al calendari?

A aquestes alçades de la temporada es pot dir que sí. Tenint en compte com està anant la temporada, amb una lliga molt igualada, qui guanyi es posarà primer. Com a mínim, provisionalment. És un partit molt important.

Ara mateix, només hi ha un punt de separació entre el líder (Spar Girona, 37) i el segon València , 36). Creu que part de les opcions de guanyar la lliga regular passen pel partit de demà?

Encara queden deu jornades i pot passar qualsevol cosa, però des de principi de temporada ja comptàvem que Salamanca i Girona serien els nostres rivals directes. El Saragossa està demostrant que també hi és. El lideratge està en joc al partit de demà.

El València ha trencat definitivament l’hegemonia que hi havia entre Salamanca i Girona? El Perfumerías Avenida ocupa el tercer lloc.

Més que trencar-la, s’hi ha afegit. La prova és que tots tres estan entre els tres primers, sense oblidar el Saragossa que s’hi apropa.

En la primera volta va imposar-se l’Uni a Fontajau (68-62), però tot just era la primera jornada. Agafa aquell partit de referència?

Era el primer... No té res a veure el principi de temporada al moment en què ens trobem ara per a cap dels dos equips. Girona és un equip molt fort i, sobretot, molt físic. Som conscients d’això. Haurem d’intentar posar-los les coses el més difícil possible.

Ha canviat gaire com a rival des que hi ha Bernat Canut a la banqueta?

No em fixo tant en els aspectes tàctics, sinó en el què veig a la pista: les jugadores, el físic... L’Uni Girona porta uns anys comptant amb una bona plantilla. Enguany, hi ha Gardner, Sykes..., són molt físiques en el joc exterior i molt grans en l’interior. És un equip complet en totes les funcions. Serà un rival dur, a part que Bernat és un entrenador boníssim. Porto anys dient que m’agrada molt i segur que hi fa molt. És clar.

«El València va apostar fort per mi i em va demostrar que realment hi comptava»

Va arribar fa quatre anys al València i s’ha convertit en la jugadora que porta més anys de taronja sent una de les capitanes. Ha canviat gaire el seu rol a l’equip?

Sí, la Leti (Romero) i jo. El meu rol no ha canviat. El València és un club en el qual em sento molt còmode. Sempre havia dit que quan tornés de l’estranger segurament aniria a Girona perquè és casa meva, però el València va apostar fort per mi i em va demostrar que realment comptava amb mi. Em va presentar una ambició com a club que no podia refusar. Amb el temps, m’estan demostrant que tot era cert. Aposta fort pel bàsquet femení, estic molt contenta de ser aquí i tant de bo pugui seguir ajudant per créixer encara més.

Encara es veu acabant la carrera a l’Uni?

En el dia d’avui em veig acabant a València, la veritat. Hi porto quatre anys, encara me’n queden dos de contracte (fins al 2025) i soc molt feliç. Poden passar moltes coses perquè encara falta molt de temps, però hi estic molt bé.

El 2020, després de quedar MVP, va dir que «la lliga havia millorat moltíssim i que tant de bo anés a més». Ha continuat millorant des de llavors?

La lliga està creixent moltíssim. El reflex és que aquesta temporada hi ha molta igualtat i que no només som dos o tres equips els que lluitem per estar a dalt. També hi ha Saragossa, Gernika, etc. Molts equips poden donar-te un ensurt. Això és molt important per al bàsquet femení. Tant de bo continuï així.

No fa gaire va batre el seu rècord d’anotació per classificar el València als quarts de l’Eurolliga i ser l’MVP de la jornada. Quin valor dona a aquestes xifres?

Personalment? Sincerament, no hi he pensat gaire. Era un partit que havíem de guanyar sí o sí per tenir la tranquil·litat d’estar a la següent fase. Està molt bé que els números particulars puguin ajudar l’equip, però la clau és guanyar. Estic contenta per això. Tenim partit cada tres dies, de seguida me n’oblido d’un i penso en un altre. Tant de bo celebrem títols al final de la temporada.

La veterania, però, hi té alguna cosa a veure?

No ho crec. També hi fa el caràcter. Soc extremadament competitiva des que vaig néixer, però per sort he anat millorant perquè no era ni sa quan era petita. El millor que tenim nosaltres és que mai és la mateixa qui destaca. Pot ser la Cox, la Ouviña, jo... Som un equip i totes hem de tenir el mateix objectiu: guanyar i jugar el millor possible per intentar aconseguir-ho.

Té preferència sobre algun rival per a l’eliminatòria prèvia a la Final Four?

No ho sabria dir perquè encara no sabem com acabaran els grups, però crec que per la manera com juga preferiria el Sopron. Em penso que podríem tenir possibilitats, tot i que és un rival molt complicat.

Li va sorprendre no entrar a la convocatòria de la selecció espanyola?

No. No ens van trucar ni a la Maite (Cazorla) ni a mi ni a altres jugadores, però si que van parlar amb el club per avisar que ens donarien descans. Tot estava parlat.

Subscriu-te per seguir llegint