La defensa li dona un tresor al Barça, que assalta el Bernabéu

No va tenir la pilota. Ni tampoc ho volia. Per què? Conscient de les seves limitacions, el Barça va oferir un encomiable exercici defensiu per a silenciar el Bernabéu i transformar al Madrid de la Champions en un equip vulgar i irrecognoscible, incapaç com va ser, a més, de xutar a porta. L’heroi va ser Araujo. I ho va ser perquè va demostrar que es pot anul·lar a Vinicius sense provocar ni fer servir males arts. La seva va ser una lliçó que romandrà en la història dels clàssics. Va començar donant-li la mà al brasiler en un gest d’extrema esportivitat i després va acabar imposant-se per totes les vies: terra, aire i perquè no hi ha mar a Madrid. Ni una puntada li va donar. Un altre 0-1 d’incalculable valor per al Barcelona.

Va ser un partit inexplicable. Almenys, en la primera part. Inexplicable perquè el Barça va sortir tenallat. Li cremava la pilota tant que no passava del mig camp blanc. Es duien 20 minuts i l’equip de Xavi, amb una defensa nova respecte a la qual va perdre a Almeria (Araujo-Koundé-Marcos Alonso-Balde van suplir a Sergi Roberto-Eric-Christensen-Alba), va oferir un exercici de solidesa i, sobretot, compromís.

Control blanc sense rematada

El Madrid tenia el control del partit. Però era un control insuls, sense cap amenaça. Tenia la pilota, empenyia al Barça cap a la llar de Ter Stegen, ben proveït per Koundé, possiblement el seu millor partit com a central, i amb Araujo, destinat a ser el policia de Vinicius. Un policia que compleix escrupolosament la llei.

Caminava la nit entre la brega del madridisme, deixant anar bitllets de 500 euros amb el rostre serigrafiat de Laporta a la gespa del Bernabéu, i un joc estrany. Gairebé impossible de descodificar perquè el Barça, desproveït de l’enginy de Pedri, el gol de Lewandowski i el desequilibri de Dembélé, no tenia verí. Es movia Ferran, a vegades de fals nou, a vegades ubicat a la banda esquerra, amb un sacrificat Raphinha, més lateral dret que extrem, ajudant a Araujo en la complexa tasca de posar el peatge en el carril esquerre de l’autopista blanca. Un peatge per al qual Vinicius no tenia accés perquè va semblar oblidar fins i tot la targeta de crèdit.

Kessié i dos rebots

No hi havia explicació al que passava en el clàssic fins que Camavinga, ben pressionat pel Barça, va cometre un error groller que va enxampar a tot el Madrid desordenat. Va enganxar la pilota Ferran i, de sobte, Kessié va mesurar bé la distància amb Militao per a no caure en fora de joc. Llavors, el seu xut, des de l’àrea petita, va ser ben salvat per Courtois, i una sèrie de caramboles van silenciar al madridisme. L’aturada del porter belga, que va treure el seu inacabable peu esquerre, va ser el pròleg del gol blaugrana. La pilota va emprendre un meravellós viatge per al Barça. Tant meravellós com inesperat.