«Espero que la gent de Girona vingui i ens animi perquè lluitarem per arribar a la final»

L’escorta de l’Uni diu que es troba bé tot i patir una tendinitis a prop del tendó d’Aquil·les: «l’objectiu és jugar contra el Gernika»

La jugadora nord-americana de l’Spar Girona, Brittney Sykes, ahir després de l’entrenament.

La jugadora nord-americana de l’Spar Girona, Brittney Sykes, ahir després de l’entrenament. / MARC MARTI FONT

Clara Julià

Clara Julià

Brittney Sykes (Syracuse, 1994) és una de les jugadores més atlètiques de la lliga. Prova d’això és l’intent d’esmaixada que va deixar bocabadats als assistents en el darrer partit contra l’IDK i que li va valer el sobrenom d’«AirSykes». L’americana s’ha convertit en una de les peces clau de l’equip i, a les portes de disputar la seva primera Copa, subratlla que tot i els contratemps en forma de lesions, l’equip competirà.

El club ha informat de la lesió que s’ha fet al teló. Com es troba per disputar el torneig?  

Em trobo bé. És el que hi ha amb el teló, però estic enfocada en intentar trobar-me bé. L’objectiu és intentar estar pel partit amb Gernika. No se m’ha acabat la temporada, per sort.

Va veure la reacció del públic després de l’intent d’esmaixada? 

Ho vaig veure després. Tothom es va alçar i això que vaig fallar! Mai havia vist tanta gent emocionada per una errada. Això em va fer adonar-me de com n’és de bonic per al bàsquet que s’estigui provant perquè genera molta expectació i espectacle.

Li agrada com l’ha batejat l’afició: «AirSykes»?

(Riu). Ningú m’havia dit mai així, però ho vaig veure en el partit després de l’intent d’esmaixada i crec que el nom s’ha de registrar. Era la primera vegada que intentava una esmaixada en un partit. Les meves companyes m’ho havien demanat que ho provés i els hi vaig dir que si anàvem dominant el partit i veia que hi havia opcions, que ho provaria. Hauria sigut genial fer-lo, pel significat que crec que té per al bàsquet femení

Com veu a l’equip per afrontar la Copa de la Reina?

Ens sentim afortunades d’estar en aquesta posició. Hem treballat molt per estar aquí i crec que l’últim partit de lliga, contra l’IDK, va ser un gran partit en equip. Totes vam tenir un paper destacat com a unitat, vam moure bé la pilota i aquesta és la millor sensació que podem tenir abans d’afrontar un torneig com la Copa de la Reina. Ens sentim amb confiança i sabem que, tot i les baixes, sempre competim i juguem per guanyar. 

Els pot perjudicar molt l’elevat nombre de baixes?

La percepció que hi ha al voltant de l’equip és la de: «Oh, pobretes, estan lesionades i en una espiral negativa». Però no t’ho has de creure i per a nosaltres és una nova oportunitat de superar una adversitat més i millorar com a equip. Som tan bones com la darrera persona que hi ha a la banqueta. I tot el cos tècnic ens guia amb aquest objectiu, el de guanyar. 

Ha jugat mai en un equip tan farcit de lesions? 

Mai havia estat en un equip amb lesions tan severes.  

Quines són les claus per guanyar al Gernika?

Hem de controlar el rebot. Hem de moure bé la pilota, córrer sempre que puguem, jugar de manera sòlida i intentar mantenir les sensacions del darrer partit de lliga. 

Hauran de ser conservadores amb les seves energies? 

Tot i les baixes, no podem guardar energies. Al final tenim jugadores que poden jugar en diferents posicions i per a nosaltres no és un perill, perquè sabem que físicament ho podem assumir. Crec que tenim bones rotacions i que les jugadores que som, encara que som poques, ens refem ràpidament. 

Com va viure el fet de tornar i estar un mes sense jugar pels problemes del traspàs?

Va ser una merda. Mai he estat en una situació en què no jugava per alguna cosa que no fos una lesió. Estava «retinguda» i va ser frustrant saber com algú tenia tant de control sobre la meva carrera. Això va ser dur mentalment i el meu cos tenia ansietat per jugar i per contribuir a l’equip. Però sens dubte de tot se n’aprèn. 

Vostè juga la WNBA. Quines diferències veu, pel que fa a recursos, entre una i altre? 

Crec que sobretot és el tema dels desplaçaments i els descansos. Aquí s’hauria d’intentar ser més eficient per permetre més descansos a les jugadores.  

Fins quan la veurem a Girona abans d’anar al training camp de les Washington Mystics? 

Sincerament, no ho sé. M’ho han preguntat molts cops. Al meu contracte diu el que diu, però personalment ara mateix estic aquí i aquesta és la meva feina, a Girona. És una conversa que els meus agents, jo i el club haurem de tenir per saber què fem i com ho gestionem. Si mirem el calendari, és cert que el training camp cau en les dates de les semifinals dels play-off. Haurem de veure com ho fem.

Quin missatge envia a l’afició abans de la Copa?

Tinc ganes de jugar. Sé que vindrà molta gent i tinc ganes de competir en una plataforma com aquesta i davant de tanta gent. Crec que això serà un factor extra i tinc moltes ganes de veure què passarà a Saragossa. Espero que la gent de Girona vingui i ens animi perquè lluitarem per arribar a la final. 

Subscriu-te per seguir llegint