Un univers de diferència entre el Joventut i el Bàsquet Girona (92-64)

No es pot sortir adormit, a la vida. I encara menys a l'Olímpic de Badalona, on el Joventut no perdona errades. N'ha fet moltes, el Bàsquet Girona, que ha sortit amb una badada important que l'ha condicionat al llarg del partit (92-64). Farà bé d'arribar puntual un altre dia.

El parcial inicial de 7 a 0 del Joventut ja era un mal presagi. Però el pitjor era la manca d’intensitat amb que surties a jugar un partit que sabies que havies d’estar al 100% per tenir opcions de competir. Gasol i Miletic ho arreglaven (10-7), però durava poc el bon moment perquè la Penya trobava moltes situacions còmodes a sota de cistella i, a més, aprofitava que els gironins havien entrat molt ràpid en bonus per anotar punts gratuïts des de la línia de tirs lliures. El correctiu al final del primer quart era dur i calia una reacció per no despedir-se del partit tan aviat (25-13).

Però el segon quart encara arrancaria pitjor. El Joventut, que llançava amb molta comoditat tant des de fora i a prop de cistella, endosava als d’Aíto un parcial de 14 a 4 en cinc minuts i el partit ja semblava pràcticament vist per sentència (41-19). Els d’Aíto navegaven a la deriva, sense ordre, actitud ni encert, i així és impossible, ja no només guanyar, sinó simplement tenir motius per a l’optimisme. Aleshores apareixien Colom i Miletic, que amb tres triples consecutius donaven esperançes en el tram final del quart (43-30). No es podia retallar més la diferència abans del descans, però com a mínim les sensacions eren més positives (47-32).

A la represa, es mantenia la dinàmica moderadament positiva pel Bàsquet Girona del final del segon quart. La millor notícia és que als badalonins ja els costava molt més anotar, però els d’Aíto tampoc ho podien aprofitar. El partit es convertia en un festival d’errors des del perímetre però això no afavoria als gironins perquè pràcticament no podien reduir el desavantatge. Una cistella de Hill al contraatac en els últims instants del període deixava un panorama prou esperançador però un triple inversemblant de Guy sobre la botzina era un gerro d’aigua freda i els 15 punts de diferència del descans es mantenien intactes (62-47).

Els d’Aíto arrancaven l’últim quart amb bona mentalitat i no es deixaven endur pel cop dur del triple del canoner badaloní. Prkacin es penjava de la cistella en una acció espectacular i donava raons per creure en la proesa, però en un tres i no-res totes les esperances se’n van anar en orris, per culpa del gran maldecap de l’equip al llarg de la temporada. Fjellerup tenia un triple completament sense oposició que podria haver significat el 66 a 56, però els únics llançaments des del 6,75 que acabarien entrant eren dos del franctirador Kyle Guy, que tornava a enterrar la rebel·lió gironina (72-53). Ara ja no hi hauria cap mena d’intent de reacció i si que es produiria l’habitual desconnexió que, per esperada, no deixava de ser greu. Enmig del vendaval final de la Penya, el públic de l’Olímpic veïa com una de les seves joves promeses, Leonardo Okeke, es retirava greument lesionat. Un desenllaç trist en una nova actuació trista del Bàsquet Girona, que deixa un panorama gens estimulant en el que queda de curs. La permanència virtual continua estant molt a prop, però excepte sorpresa a Madrid, caldrà esperar una setmana més, al transcendental duel contra el Granada.

Recupera el minut a minut:

Subscriu-te per seguir llegint