«El projecte de l’Uni Girona està molt viu, som una cosa autèntica que cala en l’afició»

Dijous arrenca el play-off de la Lliga Femenina amb l’Spar Girona visitant el Barça CBS en l’anada de quarts. Xavi Fernández valora l’ambició del club abans del moment decisiu de la temporada i dona pistes de futur, com l’ampliació de l’entesa amb el Bàsquet Girona que ell defensaria.

Amb quin esperit afronta l’Uni els play-off?.

Per una banda preocupats perquè cada dia tenim un ensurt. L’últim, la commoció que va patir la Giedre (Labuckiene) i que la va fer ser baixa a La Seu. Ja es l’últim que ens quedava per passar. Espero que haguem esgotat definitivament la quota de lesions i problemes. La Giedre està bé, ha rebut l’alta i pot tornar-se a entrenar amb el grup. Per altra banda som optimistes, ja es va veure tant a Bembibre com a La Seu que a l’equip li costa perquè no va sobrat però que és capaç de fer un sobresforç i ensortir-se’n de les adversitats. Però això és un play-off, les eliminatòries molt curtes, i no es val a badar.

Li agrada jugar contra el Barça a quarts?

Sí, ens dona encara un punt més de motivació i és un rival molt atractiu per a la gent. Arriba l’hora de la veritat i hem d’estar al 100%. Serà una eliminatòria molt maca, i el fet de jugar per Sant Jordi la tornada a Fontajau encara hi dona més sentit. Fregarem el ple i en funció de com vagi la setmana fins i tot ens plantegem obrir la grada mòbil.

«M’agradaria que la col·laboració de l’Uni i el Bàsquet Girona a la base arribés als primers equips per regalar moltes alegries»

El fitxatge de Palenikova demostra que l’Uni vol ser el màxim de competitiu al play-off?

En aquest moment tots estem amb la il·lusió intacta però la realitat ens fa trepitjar de peus a terra. El Barça és un equip prou important com per posar-hi el 100% de la concentració, en la ronda de quarts. El que està clar és que lluitarem fins el final. Hem de competir. Competir vol dir fer el que està a la teva mà, perquè el rival també juga. A la Copa no vam poder competir, per les circumstàncies que tots sabem. D’alguna forma hem de mantenir el nivell dels últims partits, hem tornat a fer comunió amb la gent hi hem d’anar recuperant sensacions.

L’any passat deia que no hauria sigut cap drama no anar a l’Eurolliga. Aquesta temporada ho manté?

Ara no toca parlar d’això, toca centrar-nos en el Barça, i després la conseqüència dels nostres resultats ens permetrà veure on jugarem. Jo considero que no seria cap drama. Nosaltres tenim autoexigència però som conscients que cada vegada serà més cara. També li dic que el nostre projecte està molt viu i va fent passes endavant. Hem fet un pas important a nivell de club amb l’arribada de la Laia (Palau) com a directora esportiva. Consolidar la direcció esportiva de forma professional serà un pas determinant, i més en un club com el nostre. Per altra banda, en l’aspecte social, el nostre públic és molt fidel. L’Uni és una cosa autèntica, que cala en l’afició.

Que el bàsquet femení també sigui considerat professional pel govern també hi ajudarà?

La professionalització de la lliga és una assignatura pendent que s’afrontarà en els propers anys. N’estem parlant en diversos fronts. És necessari un conveni col·lectiu amb les jugadores, però a la vegada s’ha de dotar d’una estructura els clubs que moltes vegades estem lluitant sols. La Lliga ha de generar recursos. El que ha passat amb la Lliga de futbol femenina, però, no és un referent. El bàsquet femení és dels esports més importants en llicències d’Espanya, per no dir el més important. La selecció ha guanyat títols, hi ha una llarguíssima tradició de bàsquet, i quan es parla d’esport femení s’ha de tenir clar que és molt més que la moda del Barça de futbol, que benvinguda sigui perquè és la punta de llança, però que, en tot cas, l’esport femení va molt més enllà. Hem de veure si a nivell polític hi ha voluntat de creure en l’esport femení o tot queda en una foto.

«L’esport femení és molt més que el Barça de futbol femení. El bàsquet té una llarga tradició a Espanya»

Fins a quin punt és important tenir a favor el factor pista en una hipotètica semifinal?

És relativament important perquè al final del que es tracta és de fer dos bons partits. En aquest format, sobretot, d’anada i tornada.

Com s’imagina l’Uni Girona d’aquí cinc anys?

Puc respondre-li on m’agradaria veure’l, què em faria especial il·lusió. Després que aquest cap de setmana el júnior femení hagi guanyat un campionat de Catalunya a partir d’aquesta col·laboració amb el Bàsquet Girona, m’agradaria pensar que això es podria traslladar als primers equips i que d’aquesta forma poguéssim regalar molts moments d’alegria a l’afició. És un desig personal i s’hauria de mirar que l’Uni no perdés identitat i fos autosuficient. S’hauria de tenir en compte tota la família que forma part de l’Uni i mantenir-ne el tarannà.