Marc Gasol, la probable baixa del Bàsquet Girona a Gran Canària

Aíto ha reconegut que el president té problemes al turmell

Gasol, en el partit contra el Madrid

Gasol, en el partit contra el Madrid / MARC MARTI FONT

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Amb la tranquil·litat que suposa el fet d'haver derrotat el Covirán Granada a Fontajau, el Bàsquet Girona es desplaça a Gran Canària per jugar el partit de la jornada 30 diumenge (13 hores). Els d'Aíto tenen un marge de dues victòries respecte als llocs de descens, quan només queden cinc jornades per al final de l'ACB. Per a enfrontar-se als de Lakovic segurament no podran comptar amb la figura del seu president Marc Gasol. "Té problemes al turmell", ha reconegut Aíto, que continua amb les alarmes enceses tot i l'avantatge a la classificació. "No ens relaxarem fins que acabi la Lliga, haurem d'estar al màxim els quaranta minuts per tenir el percentatge més alt possible de victòria. I jugar bé, en defensa i en atac".

Els canaris s'han classificat aquesta setmana per a la final de l'Eurocup, després de superar el Joventut en un duel molt intens que no es va decidir fins als instants finals. "No crec que els afecti un possible desgast. Estan pletòrics, la seva temporada reviu moments feliços, a Gran Canària". Aíto coneix bé Lakovic. "Tàcticament tots els seus equips són bons. Disposen de jugadors amb molt bon tir, els pivots intimiden. Són un gran conjunt". Preguntat per l'agreujant en l'ACB respecte als equips que juguen una competició o els que en disputen més d'una, comenta que "potser per als d'Eurolliga sí que és més complicat d'afrontar, perquè són partits més durs. Es nota molt la diferència entre estar-la jugant i quan el calendari s'allibera una mica, però aquests clubs també disposen de plantilles més àmplies i poden escollir".

La baralla que es va viure en el Madrid-Partizan també ha estat motiu de debat. "No hauria de dir res, però potser, abans de l'episodi, molts cops els àrbitres són molt estrictes i després han de semblar bons encara que hi hagi vuitanta mil protestes. És una circumstància extraordinària i desagradable per al bàsquet. Algun cop havia viscut una situació semblant, però no igual. Va ser molt fort", assenteix.

La final serà contra el Betis

També ha parlat Máximo Fjellerup, que ha opinat que "la renda de la qual disposem ens dona comoditat per estar tranquils per jugar. Tenim un cert marge". L'argentí posa el focus en el duel contra el Betis a Fontajau. "Hem patit lesions i hem competit amb jugadors tocats que necessitarem, però hem d'aprofitar aquests darrers partits per millorar. Queda un mes, és molt temps, i hem d'arribar bé al partit contra el Betis, que serà el més important". Quin és l'objectiu de l'equip? "No descendir. Des que vam comprovar que no arribaríem als vuit primers llocs, el repte és salvar-nos i estarem satisfets quan ho tanquem. La llàstima és no haver guanyat, en el seu moment, un o dos partits més per col·locar-nos entre els vuit primers i poder lluitar per entrar al play-off. Tenim l'espina", diu, amb resignació, reproduint un mot típic del país. "Ens queda bronca".

"Veient l'equip que tenim i com vam guanyar el Joventut o el Bilbao, equips que estan amunt, sentim que no són molt millors que nosaltres. Però n'haurem d'aprendre i mantenir la certesa que l'any que ve hi podem estar, entre els vuit primers". L'argentí valora positivament la seva estrena a l'ACB. "Em veig molt bé, perquè tot és nou: els pavellons, els clubs, els rivals... fins i tot el ritme de joc és molt diferent de la LEB. M'estic acostumant. També, en l'aspecte físic, per poder tenir minuts, que era un dels meus estímuls, tenir-los per poder mesurar-me en aquesta categoria. I gaudeixo, esclar, perquè jugar a l'ACB era el meu somni i vull estar-hi molts anys".

Fjellerup acaba contracte a final de curs, però vol continuar. "Tant de bo pugui quedar-me, em sento molt còmode. L'any passat va ser preciós, amb l'ascens. No tenia molt coneixement de la LEB, i aconseguir pujar és duríssim perquè hi ha molta competència, hi ha uns sis equips molt ben preparats. I ho vam fer, va ser una gran alegria. Molta gent va marxar, però encara mantinc el contacte. Per això també vull seguir, pel que hem creat". Guanyar a Gran Canària és possible. "A Fontajau els vam tenir i anirem amb la mateixa idea, guanyar", finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint