Josep Buixeda: «Tenim un pla: som ambiciosos i volem que el Girona de futbol sala vagi pujant categories»

25 anys després, Girona tornarà a gaudir del futbol sala en categories nacionals.

Girona és una marca molt potent i esportivament ha acumulat molts èxits recents: en futbol, bàsquet o hoquei. Faltava el futbol sala, que també és un esport força practicat a les comarques gironines. És un orgull situar-lo al nivell on mereix i era un dels propòsits des que vam agafar les regnes de l'entitat, ara fa un any. Estem encantats, però som ambiciosos i volem continuar ascendint.

No han pujat com a campions, però té un mèrit increïble.

Hauria estat la cirereta, però ni de bon tros és cap taca. El curs ha sigut esplèndid i el revulsiu va ser en Julià Naranjo, l'entrenador. Amb ell, l'objectiu havia de ser pujar tant sí com no. L'ascens és molt celebrat.

Com s'intenta introduir un esport invisible per a la ciutadania enmig de la cridòria que existeix en altres àmbits per l'elit?

Tant les organitzacions públiques com les iniciatives esportives sense ànim de lucre de les diferents entitats han d'anar en paral·lel. Els esports creixen quan hi ha les instal·lacions adequades; però no descobreixo res nou si dic que a Girona, la ràtio pavelló-habitants no és equitativa. I això els equips ho patim. Crec que s'hauria d'activar un pla d'inversions urgent perquè no pots millorar la pràctica de qualsevol esport sense recursos que estiguin a l'altura.

Vostè també és el director general d'Hamelin Brands (Oxford). D'on treu el temps?

Em van enredar, però reconec que també m'hi vaig deixar. D'adolescent jugava a futbol sala, a Blanes. De fet, vaig participar en la temporada 1997-98, ocupant la llicència que va deixar el Girona. I després de vint anys d'una vida executiva molt intensa, vaig decidir tornar-hi, i l'any passat vaig formar part del sènior B del Girona. Llavors, van proposar-me que fos el president. No sé si van pensar que pel talent que tinc jugant, era millor que manés (riu). Però la responsabilitat no em fa por, el capital humà que existeix és bonic i Girona ha de ser un referent també en futbol sala.

Han involucrat un alt volum de patrocinadors gironins.

A Girona hi ha un teixit empresarial excel·lent, per descomptat. I una xarxa de networking i contactes molt potent: parlem del Fòrum Carlemany, l'Associació d'Empresaris, la Cambra de Comerç... I aquells que estem dins d'aquest àmbit ens coneixem tots. Activament, una empresa no va a buscar l'esponsorització d'un club de qualsevol disciplina, tret d'algunes excepcions. Jo li dic 'compromisos agraïts'. Per exemple, recordo que en un sopar d'empresaris, als tres o quatre que tenia al meu voltant els va sortir car, aquell àpat, perquè els vaig embolicar (riu). Tenim grans empreses que ens donen suport i, fins i tot, algunes que ho fan, però no ho visualitzen. En el fons, quan hi ha un projecte ben estructurat, amb cara i ulls, sempre tens algú al costat. Què m'agradaria tenir-ne més? Sí. Però si haig de ser crític amb algú, és amb l'Ajuntament.

Expliqui's.

Em sorprèn com Ajuntaments molts més petits, per a un club de futbol sala amb menys equips i jugadors inscrits a la Federació, tenen subvencions que oscil·len entre els 10.000 i els 18.000 euros. A Girona ens donen 1.500 euros i grinyola. Al final, no tenim ni instal·lacions ni aportacions per tirar coets.

El Girona EFS fa història ascendint a tercera divisió

Quin pressupost tenen, actualment?

Aquest any, s'ha mogut en uns 80.000 euros, aproximadament. Uns 50.000 van destinats a tota l'estructura de base i els altres 30.000, als primers equips.

Perquè quant valdria situar el Girona a l'elit del futbol sala?

Uns dos o tres milions de pressupost no te'ls traurà ningú. Pel salt a Segona B, hauríem de tenir entre 150.000 i 200.000 euros, i a Segona, al voltant del milió. Després, es dispara. Però cal tenir en compte que també és el que tu vulguis aconseguir, esclar; això és com tot. Nosaltres hem de ser humils, però esperem que el temps ens porti a dalt de tot.

A quina velocitat?

A Tercera, reforçarem el vestidor, perquè no volem fer un puja i baixa. Segurament, passarem dels 100.000 euros, amb espònsors, quotes, reorganitzant les despeses... Tenim un pla escrit, perquè la idea és tornar a pujar de categoria.

Ens el pot revelar?

Avui tinc un dinar amb Julià Naranjo: és el pilar bàsic de la junta i ens donaria mal de panxa si no volgués renovar, però entenem que sí que ho farà. De fet, pretenem que a partir d'ell es munti tota la cultura del planter i s'instal·li la mateixa filosofia. Visualitzem una vintena d'equips -uns 180 nois i noies- per al nou curs, apostant pel futbol sala femení. I tenim diversos fitxatges al cap, perquè amb la Lliga en joc era incòmode parlar-ne amb jugadors i clubs. Anirem a velocitat de creuer, perquè volem lligar figures claus. Hi haurà moviments, segur. I esperem trobar jugadors de la província, que n'hi ha de bons.

Girona ha de reunir el millor talent gironí del futbol sala?

Com a mínim, ser un pol d'atracció. Abans que marxar a fora, prefereixo que s'estiguin a casa. Per davant de tot, som gironins. Després parlarem de colors i d'equips, però com a gironí vull que els gironins juguin al millor club que hi hagi a la comarca. Si demà ho és el Lloret, em farà mal, però entendré que allà les coses s'estan fent bé. Els clubs hem de tenir bona sintonia, perquè ens mou el futbol sala i Girona. Si l'ordre de les prioritats està ben posat, tots sortirem guanyant.

Subscriu-te per seguir llegint