«Crec que podem formar un bon tàndem amb Laura Antoja»

Després que tota la seva carrera hagi transcorregut a Girona, finalment l’entrenador Jordi Sargatal va tocar el cel el curs 2021/22 amb l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB. No va tenir l’opció de tastar l’elit amb el club presidit per Marc Gasol, però ara ho podrà fer amb l’Uni. Desitjava tornar al bàsquet professional.

Com afronta el nou repte com a tècnic assistent de l’Spar Girona? 

Amb molta il·lusió, la veritat. És nou per mi, hi ha diferents ingredients que em motiven i penso que em poden ajudar a créixer. Tinc moltes ganes de començar a ajudar el club a aconseguir els seus objectius.

Canvia res pel fet d’entrar noies?

No. Vaig estar dos anys al sènior del GEiEG quan competia a Copa (2010-12) i crec que no. Hi ha un aspecte físic diferent com és lògic i normal, però després el bàsquet és el mateix. Són matisos. La gestió i la relació amb les jugadores serà com a tot equip professional.

S’ho va haver de pensar gaire per acceptar la proposta de l’Uni?

Ha estat un procés que s’ha allargat unes setmanes. Em va agafar una mica a contrapeu perquè jo tenia la idea d’entrar un masculí, però de seguida vaig adonar-me que hi havia moltes coses positives. Quan ho vaig encarar, ens vam entendre ràpid amb el club. Mai ha estat cap inconvenient ser ajudant. Crec que encaixo.

Pot ser la manera d’obrir camí al bàsquet femení i qui sap si algun dia tornar a ser primer entrenador?

No em plantejo més enllà d’aquesta temporada. Estic molt centrat en intentar estar preparat per aquest repte, que no serà fàcil. Podré aportar moltes coses, però també trobaré dificultats que em faran millorar com a tècnic. Tenia ganes d’assumir un rol professional com el que havia tingut amb el masculí els darrers anys. S’han donat les condicions que em permeten continuar entrenant i aportar la meva visió en el món del bàsquet.

Ha estat fàcil entendre’s amb Laura Antoja? Per a ella també serà una etapa nova.

D’entrada va ser molt informal, en el sentit que ens vam conèixer més com a persones perquè passarem moltes hores junts durant la propera temporada. Era important veure quins feelings inicials teníem, crec que han estat molt bons per part dels dos. Com a mínim, per part meva. Ens entendrem molt bé. També hem començat a parlar de bàsquet i de la nostra idea. Fa setmanes que preparem la pretemporada i confeccionant la plantilla. Podem formar un bon tàndem.

Ja coneix les jugadores?

Encara no ens coneixem personalment perquè totes són fora amb competicions de 3x3, seleccions, vacances... Estic al cas de com està la plantilla. La direcció esportiva és qui es preocupa d’acabar de definir l’equip.

Ha què ha d’aspirar l’equip aquesta temporada?

No sé si soc jo qui he de respondre aquesta pregunta, però el club té ganes de tornar a portar l’equip ben amunt. Volem lluitar per tot amb la màxima competitivitat i nivell possibles. Manaran els resultats, tot i que la idea és tornar a la primera línia.

Els canvis al cos tècnic aportaran un aire fresc.

Quan hi ha canvis, sempre hi ha noves idees i formes de fer. Espero que sí. Es veurà amb el dia a dia. Tots plegats ens haurem d’adaptar a noves formes de treball.

Quin paper tindran les jugadores joves? Havent estat el responsable de l’àrea metodològica del Bàsquet Girona, no sé si pot influir per a què la base tingui més protagonisme...

No ho sé. Són coses que s’han d’anar definint. La idea des de sempre -l’any passat amb el grup júnior i les categories de base- ha estat que facin un bon paper. Hi ha jugadores molt interessants. Jo les conec, però també en Pere (Puig) i la Laia (Palau). També hi ha el vincle amb el Tordera. És important que hi puguin ser i veurem de quina manera podem involucrar-les nosaltres des del primer equip perquè aprenguin a entendre la dinàmica professional.

Continuarà a l’àrea metodològica?

És complicat compaginar-ho. En principi, no. Estic centrat al cent per cent en ser l’ajudant de la Laura i després tant l’Uni com el Bàsquet Girona han de valorar com segueix l’àrea metodològica.

Hem de creure’ns més el talent que hi ha a Girona. Tenim jugadors i jugadores molt vàlids a la base del Bàsquet Girona i l’Uni

Hi ha futur a Girona?

De jugadors i jugadores? Ens l’hem de creure una mica més, però sí. I tant que sí! Hi ha jugadors i jugadores que tenen molt talent, treballen molt i actualment estan en campus de tecnificacions o competint al màxim nivell durant la temporada. Tenim joves talents i entrenadors molt vàlids a la base.

L’aposta hauria de ser que els jugadors de la base arribin al primer equip?

Està molt de moda ara. La Clàudia (Acín), per exemple, ha decidit marxar als Estats Units. A vegades les decisions dels jugadors joves són difícils de compaginar amb la idea que té el club, però s’intenta retenir-los. El vincle que creen amb l’afició i l’equip és molt més potent que qualsevol jugador o jugadora que vingui de fora. És maco i es treballa perquè passi.

La bona sintonia que tenen el BàsquetGirona i l’Uni per a la base és clau perquè el bàsquet gironí pugui créixer?

Sí. Aquest any he tingut la sort de viure les dues parts i, malgrat les dificultats logístiques que generen tants equips, la part humana i basquetbolística han casat molt bé. S’han vist resultats molt bons. No només en les competicions, sinó en el dia a dia. És una sinergia súper positiva per al bàsquet i per a la ciutat.

Així segur que ha estat fàcil entendre’s amb Laia Palau!

La veritat és que és molt fàcil treballar amb ella. El femení era nou per mi i m’ha fet molta il·lusió conèixer-la aquest any. Potser he fet una feina que no es veu de cares a l’exterior, però ha estat molt gratificant. He après un munt.

Ha treballat amb Laia Palau, també ha entrenat Marc Gasol... Està acostumat a tractar amb eminències del bàsquet.

Fa il·lusió. La Laia s’acaba de retirar i ha estat tot el que ha estat en el món del bàsquet. Poder conèixer-la, compartir una visió i discutir sobre el joc o les jugadores en el dia a dia em fa sentir afortunat. Mentre que en Marc, a part de ser el president del club, és un jugador molt especial per com veu el bàsquet i com el transmet... A part de l’equip, també té projectes per sensibilitzar i tenir cura del planeta. Són coses que altres jugadors no tenen.

Què representa per vostè ser el tècnic de l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB?

És molt especial. Encara se’m posa la pell de gallina quan m’ho recorden. Va ser una experiència molt i molt intensa que representa un orgull per a un gironí com jo. Vaig estar a la base molt de temps, ho vaig combinar amb el sènior en l’etapa que l’Akasvayu va reaparèixer i després amb diverses persones vam fer l’intent sense èxit de tornar. Estic molt agraït a les persones que van decidir que fos jo qui pogués estar al capdavant.

És l’exemple que un també pot arribar lluny quedant-se a Girona.

Sí. Té un doble joc perquè ser de casa fa que no sempre surtin bé les coses. Em sento un afortunat perquè he gaudit molt del bàsquet a Girona i ho continuo fent.

L'entrenador que va ascendir el Bàsquet Girona a l'ACB, s'estrenarà a l'Uni Girona

Li va saber greu no continuar a la banqueta del Bàsquet Girona?

M’hauria agradat continuar vinculat amb l’equip i debutar a l’ACB, evidentment. Encara més amb l’Aíto. Però les circumstàncies van anar així i vaig assumir l’àrea metodològica amb il·lusió per continuar preparant-me per assumir nous reptes com el d’ara amb l’Uni.

Ha parlat amb Gasol del seu futur? Què suposa tenir-lo o no a l’equip?

No hem parlat. En Marc ha de prendre les seves decisions. Tenir-lo a l’equip canvia molt. És un referent i et condiciona el joc en el sentit positiu perquè a nivell tècnic et pots plantejar qüestions que amb altres jugadors no pots. La visió que té a pista és extraordinària perquè és com un base més.

Tornarà a viure les nits màgiques de Fontajau des de la banqueta.

Tinc moltes ganes de seure a la banqueta de l’Uni. Des de la grada se m’ha fet estrany. Ajudaré a prendre decisions per millorar l’equip i poder viure l’afició d’una altra manera.

Subscriu-te per seguir llegint