El Bàsquet Girona arriba a l’inici de lliga molt verd

Ho va admetre ahir Salva Camps al final del darrer assaig de pretemporada: el Bàsquet Girona arriba a l’inici de lliga, dissabte que ve a València, molt verd. És capaç de fer coses bé (el primer quart, 25-16, o quan al segon va reaccionar a un 0-14 de parcial), però també en fa massa de malament, especialment, en el desencert en el tir (es troba a faltar Brown, que no se sap què té ni per quan), i en les dificultats en defensa. A la Lliga Catalana es van encaixar més de 100 punts contra el Barça i el Joventut, i ahir el Manresa en va fer 91.

El Girona i el Manresa volen jugar, si fa no fa, al mateix, però els de Pedro Martínez són un equip molt més fet que els de Salva Camps, que ha de conjuntar vuit jugadors nous. El shoot & Run va començar bé, amb dos triples seguits i a un contundent domini del rebot, sobretot ofensiu. Això va donar rèdits i els gironins van tancar el parcial dominant de 9.

De seguida van arribar els problemes. El Manresa, amb un parcial de 0-14, capgirava el marcador (25-30). El Girona es va passar més de 5 minuts sense poder anotar, i no ho va fer fins uns tirs lliures de Dordevic. Tota la rauxa i les ganes que havien mostrat al començament es van anar diluint quan el Manresa va tancar millor el rebot, i el Girona, obsessionat amb el tir de tres, en va anar errant un darrere l’altre (va acabar el partit amb 11/42). L’argentí Maxi Fjellerup va fer reaccionar l’equip amb un 3+1 que va tornar a posar al capdavant al Bàsquet Girona (31-30) amb un parcial de 6-0. El segon període va continuar amb la intensitat del primer, però amb ratxes molt diferents. El Manresa va trobar més encert en els seus llançaments als darrers minuts i va marxar al descans per davant (37-42).

Els de Marc Gasol van sortir dels vestidors més fins en atac i van encistellat el primer atac del tercer període, Pons a través d’una gran passada de Quino Colom (39-42). Malgrat això, la sagnia defensiva va continuar per als de Camps, què van tornar a rebre un parcial de 0-7 en menys de dos minuts (39-49). El denominador comú dels tres períodes van ser els llançaments de tres en atacs ràpids de l’equip gironí, aquest plantejament comporta un risc: si falles deixes mal col·locat l’equip. El desencert del Girona va propiciar que el Manresa, controlant millor el rebot defensiu, pogués jugar a córrer, com li agrada a Pedro Martínez. Un encertat Taylor i el llagosterenc Guillem Jou van fer que la diferència al marcador no baixés ja mai dels 10 punts a l’equador del tercer quart (46-56). Aquell Girona que al primer quart només havia rebut 16 punts, ja n’havia encaixat 26 al segon i 27 al tercer. Un triple a la penúltima jugada del període de Dani Garcia (55-69) disparava la diferència per als manresans. El Girona, per la seva banda, ni tan sols encertava els tirs lliures (11/27), i contra rivals ACB, el desencert es paga car.

Dani Pérez va tornar a engrandir la diferència per al Manresa (69-83) ja al darrer parcial, i els del Bages van arribat a fregar els vint de diferència. La desesperació per tornar a enganxar-se al marcador mantenia els de Salva Camps errant triples. Amb el partit perdut el Girona va intentar fer la sagnia menys dolorosa i va acabar perdent de 15 amb una lleu millora defensiva als darrers minuts.

I així s’arriba al final d’una pretemporada més aviat discreta per al Bàsquet Girona, que ha guanyat el Rasta Vechta i l’Andorra, i ha perdut contra Barça, Penya (dos cops) i ahir amb el Manresa. L’inici de lliga és a la cantonada i l’entrenador demana mirada àmplia perquè admet que encara tot està per fer. Markel Brown en teoria no tenia gaire res quan es va lesionar contra el Barça però només se sap que està lesionat i que quan estigui per jugar ja el veurem a la pista. Agafem-nos als bons minuts de Goloman a la Lliga Catalana, als mèrits d’Iroegbu, i a les ganes de Marcos, per exemple. I a que les setmanes passin i l’equip creixi de debò. Però estem avisats: l’equip està verd. Molt verd.