El derbi es queda a Girona (76-54)

Tot està molt verd. La victòria de l’Spar Girona contra el Barça CBS (76-54) ahir en el segon partit de lliga regular era tan necessària com un got d’aigua per aquells qui creuen el desert del Kalahari. Després de perdre en el debut a Saragossa i encadenar-ho amb un pas en fals amb la derrota de la final de la Lliga Catalana contra el Cadí, l’equip de Laura Antoja no podia fallar en l’estrena de la temporada a Fontajau. I no van fallar. Val a dir, però, que no les van tenir totes.

Al conjunt gironí encara li pesa la manca de rodatge a l’hora de prendre decisions i, tot i que compta amb les recent incorporades figures WNBA (Morgan Bertsch i Kelsey Mitchell), aquestes encara han de superar el jet-lag d’incorporar-se a la nova rutina europea. De fet, tal com indicava l’entrenadora en declaracions després del partit, el grup sencer tan sols ha completat un entrenament en conjunt. «L’equip està molt lluny del que jo vull veure. (...) Crec que el grup ha tingut paciència en errors grans i en situacions delicades, allà ha sabut agafar una pausa i tornar a entrar en partit».

Per tot plegat, no va ser pas precisament bufar i fer ampolles per a l’Uni que, tot i haver derrotat a les blaugrana fa una setmana a les semifinals de la competició autonòmica, van suar de valent per segellar el triomf. Les jugadores d’Isaac Fernàndez, sense Paula Ginzo ni Anna Cruz, van aguantar el pols fins a finals del tercer quart. Abans, però, van donar guerra i van marxar al descans trepitjant els telons a les locals (37-39) que, tot i que comptaven amb l’encert de les interiors Magarity (10 punts), Bertsch (12), Tolo (12) i Labuckiene (8), no acabaven de tenir eficàcia exterior ni fluïdesa en el seu joc.

Tot plegat ho aprofitava Jolene Anderson per fer cistelles de tots colors. Una d’elles amb patinada inclosa sobre la publicitat enganxada al parquet i que el conjunt arbitral va obligar a retirar en identificar la mortífera trampa de la cinta adhesiva mal enganxada.

Kelsey Mitchell, la gran atracció de l’Uni Girona

Sentenciant el partit

Tornant del descans Kelsey Mitchell va aparèixer fugaçment amb un triple que arribava en el millor moment que podia arribar: per desempatar el marcador. Aquella va ser precisament la primera d’un intercanvi de cistelles que van decantar el partit al final del tercer quart. Tot plegat va culminar amb un altre triple d’Ainhoa López i una tir sobre la botzina de Giedre Labuckiene que posava la màxima diferència +9 en el marcador. Després de 30 minuts amb les dents apretades, l’equip local encetava el darrer quart i per fi podia desencaixar la mandíbula.

Isaac Fernández, amb els braços recolzats sobre els malucs, s’ho mirava amb resignació i assumia una premissa: no hi podia fer més. Amb una curta rotació de jugadores i amb inferioritat en centímetres, les blaugrana senzillament no tenien més gasolina.

Així doncs, la primera dins el sac. L’equip gironí encetarà la setmana del debut a l’EuroCup amb una victòria sota el braç que dota de confiança a un grup que necessita començar a arrelar-se. Per fer-ho miren amb il·lusió el duel del proper dimecres contra el Diddeleng. Un partit més per madurar les coses abans de visitar la sempre temuda pista del Perfumerías Avenida. De moment ja està tot plantat i encara és verd. L’Uni haurà d’anar regant per veure què en floreix.

Subscriu-te per seguir llegint