El tercer temps: del rugbi a Arbúcies

«El que passa al camp es queda al camp». Aquesta màxima no sempre es compleix, però l'Arbúcies, un club diferent, ubicat al fons d'una vall, entre muntanyes, intenta que així sigui. Instal·lat a Tercera Catalana, amb el canvi de junta directiva, presidida per l'actor català Fel Faixedas, s'està esforçant per recuperar el vincle entre el poble i el seu equip de futbol. Amb iniciatives pioneres que li donin una identitat pròpia. La inclusió del tercer temps en els partits del primer equip, és una de les accions més significatives al respecte.

El tercer temps és una tradició del rugbi per la qual els dos equips es troben després de finalitzar el partit per compartir taula. És part del codi de conducta que regula el comportament ètic i de l'esperit del fair play. La denominació mateixa del tercer temps ja indica que el partit no acaba amb la victòria d'uns o la derrota d'altres, sinó amb la camaraderia i l'amistat dels protagonistes dels dos equips. Un exemple que l'Arbúcies pretén encabir dins dels seus ideals. «La gent ha d'entendre que el futbol és un joc i quan s'ha acabat, s'ha acabat. Pots guanyar o perdre, però has de gaudir-lo. I el tercer temps ajuda a normalitzar molt més les relacions», explica Jordi Guerrero, director esportiu de l'Arbúcies, que ha començat la Lliga com un coet i és el segon classificat després de tres jornades, empatat amb el líder, havent sumat set dels nou punts en joc. La plantilla està formada per jugadors nascuts al poble. Un punt més d'identitat a favor seu.

Sorpresa i encaixada de mans

Al Municipal d'Arbúcies ja s'han jugat dos partits, contra el Sils i el Lloret B. És a dir, que s'han fet dos tercers temps. L'experiència no ha pogut ser millor. «Els ho diem abans del partit i la primera reacció és de sorpresa. Els demanem que no marxin, que els convidem a refrescos, cerveses, alguna cosa per picar. I aprofitem per comentar el partit o aclarir qualsevol fet que hagi pogut passar», afegeix Guerrero. Fins ara, no hi ha hagut cap polèmica, però des de l'Arbúcies són conscients que algun dia n'hi pot haver, fruit de la tensió que es viu en la gran majoria de duels. «Sabem que hi ha partits on s'acaba amb merder, però quan arribi, si és que arriba, segur que ho gestionarem de la manera correcta. Volem que quan l'àrbitre xiuli, tot quedi enrere. Aquí els futbolistes no viuen del futbol, l'endemà han d'anar a treballar o estudiar. Tenen coses més importants. A més, mai se sap què pot passar en un futur. Potser algun dia vestiran una altra samarreta, han de demanar ajuda a algun club o algun contrari, per això és bo conèixer-nos entre tots. Fas contactes».

L'art de connectar un equip de futbol amb tot un poble

Unir, no confrontar

Des del club es vol unir, no confrontar. «Els jugadors no han de veure el rival com a rival, perquè necessiten l'adversari per poder competir. És evident que hi haurà diferències i punts de vista oposats segons quina acció estigui en el debat, però tot s'ha de poder parlar amb una encaixada de mans i una cervesa», recalca l'exsegon entrenador de Pablo Machín al Girona, amb qui van assolir el primer ascens a Primera el 2017, que també ha fet servir com a mirall, més enllà del rugbi, el cas del Biggleswade United, de la novena divisió anglesa. El seu president és un periodista català, Guillem Balagué. «Allà ho fan amb tota naturalitat, és part de la seva cultura. Aquí potser, pel caràcter, ho entenem diferent. Primer et xoca. Però un cop ho proves, veus que és totalment sa. De fet, al futbol professional, molts jugadors d'un equip van al vestidor de l'altre un cop s'ha acabat, perquè es coneixen, hi havien jugat o el que fos. I no hi ha problema», finalitza l'arbucienc Jordi Guerrero.

Subscriu-te per seguir llegint