La il·lusió infinita del Bisbal Bàsquet per guanyar un títol

L'equip de Carles Rofes disputarà la final de la Lliga Catalana EBA contra el Boet Mataró al Pavelló Vell el 6 de desembre a les 18.10 hores

El pavelló d’esports de la Bisbal d’Empordà.

El pavelló d’esports de la Bisbal d’Empordà. / AJUNTAMENT DE LA BISBAL D'EMPORDÀ

Jordi Bofill

Jordi Bofill

El Bisbal Bàsquet, que viu un moment de forma excepcional, celebra una gran notícia: la final de la Lliga Catalana EBA que disputarà el dimecres 6 de desembre contra el Boet Mataró (18.10 hores) es jugarà al costat de la seva afició, al Pavelló Vell, escenari d'una comunió perfecta entre la pista i la graderia que, sense dubte, pot ser un factor determinant perquè els bisbalencs puguin conduir cap al títol amb més arguments a favor que no pas en contra. En la semifinal es va imposar al Mollet per 91-86. «Com a club, és tot un repte, però tenim una il·lusió infinita», explica Joan Ferrer, el director esportiu. «Creiem que era positiu per al territori gironí viure una final, i vam demanar-ne l'organització. És un reconeixement molt bonic per a la nostra afició, que tant en la fase prèvia com en la fase final ha omplert el pavelló».

Aquesta serà la segona final consecutiva per a l'equip de Carles Rofes, que l'any passat va perdre per un pèl contra el Barça Atlètic (67-75), al qual el dirigia Roger Grimau, ara tècnic del primer equip. La final també es va disputar al Pavelló Vell, un recinte que va respondre a les exigències de la competició amb plenes garanties. Els bisbalencs van disposar de set punts de marge en el darrer període, però no van poder aconseguir el campionat. «Volem fer un pas més. Ja hem sigut subcampions, ara volem ser els campions», assegura Ferrer. Seria el títol més prestigiós de la història d'una entitat que intentarà tenir el màxim d'aforament possible, de mig miler d'espectadors.

Inici per emmarcar a la Lliga

Que el títol pot quedar-se a casa, aquesta vegada, pren cada cop més força. L'inici de Lliga EBA del Bisbal Bàsquet és digne d'un equip gran, perquè ha guanyat les sis jornades que s'han disputat. Un per un, els seus rivals han anat mostrant la bandera blanca: el Sese (69-87), l'Azulejos Moncayo (86-76), l'Espanyol (59-84), el Joventut Badalona (81-74), el Monbus Igualada (67-72) i el Cuarte de Huelva (85-67). Gràcies a aquests resultats, els bisbalencs són líders del campionat, i dissabte defensarà el seu lloc de privilegi en la visita del Valls, a una victòria, al Pavelló Vell (18.10 hores). Serà un partidàs on l'afició, esclar, serà el jugador número sis. «És un factor molt clau, sí. Potser ara es visualitza d'una manera més evident, però fa anys i anys que vam posar la llavor de tot el que tenim actualment», confessa Ferrer.

Part de l'èxit el trobem en la faceta ofensiva, on destaquen els punts de Jaume Solé i Toni Espinosa, els màxims anotadors de l'equip a la Lliga, amb 90 i 84 punts, respectivament. El tercer a la llista és Lamin Dibba, amb 79. L'encert en el llançament de dos, on l'equip té una mitjana del 55,7% (123 de 221) i de tres, on és del 31,1% (57/183) són dos dels factors determinants. El percentatge total és del 44,6% (180/404).

També és determinant l'apartat rebotador i taponador, on destaca el mateix Lamin Dibba, amb 90 (38 ofensius i 52 defensius) i 17. El gambià és el més valorat de la plantilla, amb 153, seguit de Jaume Solé, amb 100, i Espinosa, amb 96. La valoració global dels de Rofes és de 576.

En assistències dominen Espinosa i Isaac Valera, amb 20; en recuperacions, Javier Viejo, amb 13. I en minuts? Tornem a Lamin Dibba, cap a 200. Tots els jugadors de la plantilla, però, encara que sobresurtin alguns noms evidents, posen el seu gra de sorra perquè el bon moment del Bisbal Bàsquet sigui coral.