Diari de Girona

Diari de Girona

TEMA DEL DIA

Yves Pons: Retrat d’un jugador darrere l’objectiu

L'aler pivot del Bàsquet Girona és un apassionat de la fotografia, n’ha fet 50.000, i va a tot arreu amb la càmera: «És una veritable via d’escapament; fer fotos m’ajuda a sortir de la rutina»

Yves Pons, amb una de les seves càmeres a Fontajau. MARC MARTÍ

N’ha fet tantes, que no sap ni quantes són. Segurament, unes 50.000. O més. Les guarda totes en diversos discs durs externs. L’aler pivot del Bàsquet Girona Yves Pons va descobrir la fotografia quan tenia 14 anys i, des de llavors, no ha deixat mai més la càmera. L’acompanya a tot arreu: a França, als Estats Units quan hi va anar a estudiar i a jugar... i ara a Girona. Si l’any passat era Aíto i la seva afició per retratar ocells, aquest any l’artista de la imatge és ell.

Malgrat que no té gaire temps, perquè l’ocupa quasi bé tot amb el dia a dia en l’equip, sempre que pot s’escapa per tirar alguna foto. Ja té llocs predilectes a la ciutat. Les cases de l’Onyar, el Barri Vell..., però el que més li agrada, sense cap mena de dubte, és la Plaça de l’Assumpció, a Sant Narcís. «És increïble», assegura Pons.

L’idil·li de Pons per la fotografia va començar fa una dècada amb una Canon 700D. «Jo ja tenia una càmera i vaig anar a fer una sessió de fotos amb el meu millor amic en un esdeveniment que hi havia a prop del poble, a Fuvèu. Recordo que la seva càmera era millor que la meva. Estava una mica gelós, així que, a partir d’aquell moment, m’ho vaig prendre més seriosament, vaig estalviar i em vaig comprar una altra càmera més bona», explica.

El jugador, nascut a Haití, crescut a França -va ser adoptat per una família d’allà amb 4 anys-, i amb carrera als EUA, va gastar-se els diners que tenia a la guardiola: «El que més em va xocar va ser el preu! I això que era molt més econòmica que les que tinc ara. No tenen res a veure... Són molt més cares! Tot i així, jo estava súper content de poder tenir la meva pròpia càmera. Va ser com si tingués un telèfon nou». En l’actualitat, Pons disposa de quatre càmeres i les fa servir totes en funció de la foto que vol fer. «Si són d’esports faig servir la 1D X, que és la grossa; si faig retrats, la que té millor lent; o la 6D per fer una mica més de vídeo...», diu mentre les observa admirat. Són com la nineta dels seus ulls. «Sento amor per la fotografia. Em sento molt afortunat quan tinc una càmera a les mans i m’emociono quan disparo per fer la foto», manifesta.

Yves Pons va acreditar-se com a fotògraf en un partit de l'Uni. MARC MARTÍ

L’aler pivot del Bàsquet Girona ha anat a fer fotos d‘un partit de l’Uni i té ganes d’anar també un dia a Montilivi

decoration

Hi ha una foto en especial: «La meva preferida és una que li vaig fer a la meva dona, quan encara anàvem a la universitat. Surt ella en una pista de bàsquet. És plena de color i té molt significat per mi». Pons comenta que «el que més m’agrada és fer retrats»: «És el tipus de fotos que més faig. També d’esports. A part del bàsquet, on realment disfruto és al futbol americà. Encara que vaig fer fotos de gairebé tots els esports quan anava a la universitat». L’aler pivot del Bàsquet Girona va acreditar-se com a fotògraf en el partit de l’Uni contra el Diddeleng. «Va ser divertit. Molta gent es va sorprendre perquè quasi ningú sabia que m’agrada la fotografia», afirma. Aprofita el moment per fer una petició: «Si pogués, un dia m’agradaria anar a Montilivi a fer fotos d’un partit del Girona».

Tot el què sap de fotos, ha estat de manera autodidacta. «Mai he fet cap curs ni res. He après pel meu compte. M’he passat hores i hores veient vídeos a YouTube. També segueixo diversos fotògrafs que m’agrada com treballen i intento inspirar-me en ells», expressa. I afegeix: «No m’he plantejat mai estudiar fotografia. Quan anava a la universitat, podria haver fet un curset, però sempre m’ho he pres com un hobby. No tenia la intenció que es convertís en la meva feina, així que he anat aprenent pel meu compte». Pons va estudiar Gestió Esportiva a la Universitat de Tennessee.

18

Les millors imatges d'Yves Pons

Fotografia altruista

Que té talent per les fotos, ho demostra la petita mostra del seu art que acompanya aquestes pàgines. I el comparteix sense treure’n cap benefici. Pons, que es considera una persona emprenedora, va muntar una empresa de fotografia, Pons_cam, i els diners que fa amb els seus treballs els destina íntegrament a la fundació Make-A-Wish. «L’únic inconvenient és que ara mateix no tinc gaire temps per fer màrqueting i patrocinar-me. Quan pugui, m’hi dedicaré més. A la universitat o a Memphis era diferent, però ara, entre que he canviat de països i tot, no puc. Em falta temps i tampoc és la meva prioritat perquè estic centrat amb l’equip. És complicat trobar clients. Als EUA potser hi ha més cultura per les fotos, se’n fan a les graduacions i a tot arreu. El boca a boca feia molt», reconeix.

El francès revela el seu truc a l’hora de fer fotos: «Normalment evito la llum natural, m’agrada fer servir el flash. Jugo molt amb la il·luminació i també treballo amb la foscor, però sense que sigui gaire negre. Vull que el color ressalti». A més a més, Pons ha unit una altra de les seves passions amb la fotografia. Es declara fan de la moda i presumeix dels seus looks a Instagram. «Jo mateix em faig les fotos. Poso la càmera a prop i amb el mòbil activo el temporitzador. Després les edito. És simple. Soc el meu propi model i fotògraf», riu. També és un apassionat de la cuina. 

Yves Pons pensa en treballar com a fotògraf oficial d’un equip quan es retiri del bàsquet professional

decoration

L’aler pivot del Bàsquet Girona té pendent fotografiar als seus companys d’equip. Per la seva experiència, apunta que «seria molt divertit fer fotos a un jugador com jo»: «Hi ha molta acció i moviments en el meu joc, que és el què busquem els fotògrafs. Volem fer fotos espectaculars, que surtin del comú». Pons ha tocat moltes tecles al llarg de la seva vida. Judo, dansa, saxo, fotografia... Però té clar que com el seu ofici a la pista, on se’l coneix com Airpons per les seves impressionants esmaixades, no hi ha res. «Soc millor al bàsquet», etziba. Ara bé, és conscient que no s’hi podrà dedicar tota la vida i que el temps juga en contra dels jugadors. «Tant de bo pugui ser fotògraf de forma exclusiva quan em retiri del bàsquet. Estaria bé ser el fotògraf oficial d’un equip de bàsquet», suspira. Seria la manera de continuar anant feliç cada dia a treballar, igual que ho fa a Fontajau.  

«Per mi la fotografia és una veritable via d’escapament. Quan tinc una càmera a les mans, estic content. El bàsquet ocupa el 90% dels meus pensaments i del meu temps, així que fer fotos m’ajuda a sortir una mica de la rutina», conclou l’artista del Bàsquet Girona.

El Bàsquet Girona només pensa en guanyar l’Andorra

La derrota al Palau Blaugrana (115-78) va ser un cop dur per al Bàsquet Girona, que no va tenir res a fer davant els blaugrana. Fins i tot, Salva Camps va demanar disculpes per la posada en escena dels seus. Ara bé, el tècnic immediatament va posar-se a pensar en el partit de demà contra l’Andorra i en com guanyar-lo. En aquest sentit, Yves Pons explica que «estem entrenant amb forces i centrats en nosaltres mateixos». «La derrota no ens ha d’afectar, sinó que ha de servir per millorar. Estem motivats i donem el cent per cent. Hem de jugar com entrenem, segur que ens anirà bé», va dir. 

Compartir l'article

stats