Delfí Geli: "Per la puntuació que portem, Europa ja és un objectiu"

Delfí Geli, el president del Girona, l'actual colíder de la Lliga i una de les grans sensacions del futbol europeu, explica l'evolució del club i les claus de l'èxit en una entrevista a SPORT, diari esportiu del mateix grup que Diari de Girona.

Quan era petit era del Girona o del Barça?

Des que tinc ús de raó vinc a Montilivi. Venia amb la família a la tribuna baixa cada diumenge a la tarda. Al matí jugava jo a Salt i a la tarda anàvem a veure el Girona. En aquells moments, el Girona era a Tercera, algun any a Segona B i també algun a Regional, però el Girona era el meu equip. Evidentment que també era del Barça, però el meu equip era el Girona.

I amb tretze anys va fitxar pel Girona.

Jugava al Salt, al poble. Vaig començar amb vuit o nou anys. Quan era infantil em va proposar el Girona venir cap aquí i no m'ho vaig pensar dos cops.

Qui era el seu ídol?

El meu primer ídol va ser Schuster.

De què jugava a les categories inferiors?

Era davanter i quan em va fitxar el Barça, vaig continuar jugant de davanter o alguna vegada de mig. Va ser quan vaig anar a l'Albacete que Benito Floro em va dir que em volia per jugar de defensa. Al començament em va posar de central. Després, en un partit de Copa que havíem de remuntar contra el Marbella, em va posar de lateral i allà em vaig quedar.

Per a la gent més jove, Delfí Geli és el president del Girona, però vostè té una carrera brillant en el futbol professional.

Vaig jugar catorze o quinze anys a Primera. Vaig debutar al Barça i després vaig passar per Albacete, Atlètic de Madrid i Alabès. Va ser una experiència no només esportiva, sinó també de vida. Me'n vaig anar molt jove de casa per anar a Barcelona, l'Albacete era un club petit que acabava de pujar, però que va fer uns anys increïbles. L'Atlètic de Madrid és un gran equip amb què vaig guanyar una Lliga i una Copa i amb l'Alabès vam arribar a disputar la final de la UEFA. Ens vam quedar a un pas de guanyar caient a la pròrroga amb un gol d'or.

Parlava de les temporades de l'Albacete i de la campanya europea de l'Alabès. És comparable al que s'està vivint a Girona?

El primer any a l'Albacete ja vam quedar tercers. Aquí ha estat més un procés, d'anar fent passos i construint cada any. Sí que s'assembla amb l'Alabès, pel fet que són clubs que tenien molta estabilitat. Es parlava de futbol i res més. Hi havia molta tranquil·litat.

Deia que el seu ídol era Schuster. Ara, els nens de Girona porten samarretes de Stuani, Aleix Garcia o Tsygankov. Què sent el president?

La transformació en els darrers deu anys ha estat increïble. Es veien pels carrers de samarretes del Barça, del Reial Madrid o de l'Espanyol. No n'hi havia del Girona. És que ni es venien. En els darrers anys el canvi ha estat brutal. Hi havia la dualitat de ser del Girona i del Barça. I això està canviant. La gent de Girona és del Girona. Els nens quan comencen a tenir ús de raó són del Girona. Això és el que ens farà forts en el futur. Hem crescut molt en massa social, però en uns anys, aquests nens seran socis i tindrem una massa social jove i potent.

Com arriba al càrrec?

En cap moment m'ho havia plantejat prèviament. Havia estat al futbol base perquè sempre m'ha agradat estar vinculat amb el món del futbol. Quan va haver-hi el canvi de propietat, Pere Guardiola em va plantejar aquesta possibilitat. Em va descol·locar, però vam parlar molt, em va explicar el projecte. Coincidíem molt i vaig acceptar. I aquí seguim.

Va ser jugador del Girona, entrenador al futbol base i ara president. El club té estabilitat, però vostè les ha vist de tots colors.

Quan era jugador anàvem per diferents camps de la ciutat per entrenar i jugar. Teníem dificultats per tenir pilotes, aigües, material. Era un equip de Tercera Divisió i tenia dificultats econòmiques com tants altres. Jo era jove i no en tenia tanta necessitat, però he vist com companys que ho passaven malament perquè tenien família i no arribaven els diners a final de mes. Companys que s'havien d'anar a buscar la vida a un altre lloc. Van ser moments difícils.

UN GRAN MOMENT

Passar d'aquells moments al que s'està vivint ara.

Ho vivim amb més tranquil·litat que aleshores. Hi ha estabilitat des de fa molts anys. Abans de la nostra entrada ja feia uns quants anys que era a Segona i s'havia anat professionalitzant. En els darrers anys hem crescut molt. Hem estat molts anys lluitant per l'ascens a Primera i hem mantingut la il·lusió i la idea quan ens quedàvem pel camí. Quan vam arribar a Primera era una oportunitat de créixer com a marca i situar-te al món del futbol. Ara hem arribat a un moment excepcional. Ha estat inesperat. Sabíem que teníem una gran plantilla, però el nostre objectiu continua sent consolidar-nos a Primera. Hem de ser un club que estigui dotze, tretze, quinze anys a Primera.

Com s'aconsegueix ser líder de Primera?

Veníem amb una base important dels dos darrers anys i s'han anat incorporant jugadors de molta qualitat. Tenen una ambició increïble des del principi. Ja van assolir grans resultats a la pretemporada i el bon inici de Lliga va fer que agafessin confiança. Veus les cares dels jugadors i observes que tenen una confiança increïble.

Ha pensat en el que va aconseguir el Leicester a la Premier?

Ens ho pregunten molt. El que va fer va ser molt difícil i potser aquí és més difícil perquè a la Lliga hi ha tres equips que són bèsties competitives amb plantilles molt extenses i amb molts recursos. El Leicester es pot mirar com una il·lusió o com un exemple, però nosaltres el que hem de fer és gaudir del moment, del joc. L'equip està jugant molt bé i això ens fa pensar que no caurà en tres o quatre jornades. Després ja veurem perquè plaça lluitem.

Europa ja és un objectiu?

Ho és per la puntuació que tenim. No podem fugir de la realitat i les sensacions que transmet l'equip. Ho hem fet durant un terç de competició i ara cal continuar fent-ho. Tenim una plantilla amb molta qualitat. No sé la posició en què quedarà, però lluitarà segur i posarà les coses difícils tots els partits.

Quina responsabilitat té Míchel en tot això?

Moltíssima. Nosaltres vam apostar per un estil de joc d'atac, de tenir la pilota, i per això la direcció esportiva va anar a buscar Míchel. És un entrenador que s'ha integrat molt bé al club i a la ciutat. Treballa molt l'equip, els partits i coneix molt bé els jugadors i com viuen els futbolistes.

Una aposta de Quique Cárcel, un altre dels puntals del projecte

Crec que és el seu desè any aquí. Va arribar abans del canvi de propietat i gairebé sense recursos va construir un equip que gairebé puja a Primera. Des de llavors, sempre ha fet plantilles que han estat a punt de pujar a Primera, si no han pujat. I a Primera, ens hem mantingut excepte aquell any que tocàvem la salvació. Aquell any, quan vam baixar, va voler seguir al Girona. És la persona millor preparada per a aquest càrrec. Ara arriba un reconeixement que nosaltres teníem clar des de fa anys. Està gaudint d'un moment increïble perquè se sent molt identificat amb la plantilla i l'entrenador, perquè és el que ha visualitzat durant molts anys.

El més important és la idea?

Idees n'hi ha moltes i totes són bones i respectables. Nosaltres hem continuat amb aquesta durant tots aquests anys. No l'hem canviada per un mal resultat. El que és crucial és això. Mantenir-nos forts pel camí, en la idea.

El suport que tenen del City Group és molt rellevant?

Són els propietaris. Ells marquen el camí i al començament de temporada ens marquen els objectius. També Pere Guardiola i Marcelo Claure. Tots tres tenen molta experiència en el món del futbol i dels negocis. Ens ajuden molt i fan molt més fàcil la nostra feina. Ens deixen treballar en un camí que recordem i del qual ningú no es desvia.

Com està la Ciutat Esportiva?

Estem a prop de començar les primeres obres. Tenim unes ganes immenses que es faci realitat. Se'ns farà llarg, però és un projecte il·lusionant. Estem gaudint del moment de l'equip, però també ho fem del futur.

I han pensat què fer amb Montilivi?

El projecte era consolidar l'equip a Primera i després ja es veuria. Havíem d'anar fent passos, però és cert que el pas d'aquest any és molt gran. S'està treballant internament per millorar l'estadi i en un projecte d'estadi nou que encara està verd.

EL BARÇA

Arriben al partit de Montjuïc per davant del Barça a la classificació.

És inesperat i sorprenent per a nosaltres i per a tothom. És la realitat. El Barça és un club immens i competir-hi ja és una satisfacció per a nosaltres. Amb els nostres recursos, intentarem posar-hi les coses difícils i sumar, sabent que serà un dels partits més complicats de l'any.

Quins records té del pas pel Barça?

Molt bons. Vaig arribar molt jove per jugar al filial. El primer dia vaig entrenar amb el primer equip i vaig poder debutar. El recordo com un pas molt important per a la meva carrera com a futbolista i també per a la meva formació com a persona. Em va servir per obrir-me camí al món professional.

Crec que el seu fitxatge pel Barça va solucionar problemes importants al Girona.

El Barça va pagar un traspàs i al contracte es van signar una sèrie de clàusules per objectius. Es van anar complint i el Girona va anar ingressant uns diners que li van anar molt bé en temps difícils. Va ser gràcies a mi i també als directius que van signar aquell contracte i van fer una bona operació.

Com veu el Barça?

Crec que ha passat un parell d'anys on ha hagut de fer reajustaments, però ara està formant un gran equip. Ve de guanyar la Lliga sent molt superior. Als clubs grans, si perds un partit o dos, es parla massa. Crec que cal deixar treballar els professionals perquè els objectius s'aconsegueixen a final de temporada. Aquest any és viu a totes les competicions i té opcions de guanyar-ho tot.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona