Marc Gasol, mitja vida d'estima a Girona: títol europeu i el retorn a l'ACB

Marc Gasol s'incorporava a l'Akasvayu el 8 de setembre de 2006, hi guanyava la FIBA Cup aquell curs, i després de marxar a l'NBA el 2008, tornaria la ciutat a l'elit (2022) i s'ha acabat retirant

Obre una ampolla de cava al vestidor per celebrar que l'Akasvayu conquereix el primer títol europeu, la FIBA Cup, a Fontajau.

Obre una ampolla de cava al vestidor per celebrar que l'Akasvayu conquereix el primer títol europeu, la FIBA Cup, a Fontajau. / DdG

Jordi Roura

Jordi Roura

Poc podia sospitar Marc Gasol que aquell 8 de setembre de 2006, el dia que passava la revisió mèdica amb l'Akasvayu Girona i hi feia el primer entrenament, estava començant a escriure una història d'amor que encara dura. Poc ho podia imaginar ell, però també l'afició, que tot just veia l'arribada del germà petit de Pau Gasol, de 21 anys, com un element més de rotació en una plantilla repleta de figures de primer nivell. En aquell equip que dirigia Pesic, Gasol havia de «competir» en el joc interior amb gegants com Dalibor Bagaric, Gregor Fucka, un emergent Germán Gabriel o, fins i tot, Darryl Middleton. Per primera vegada fora de la seva zona de confort, sense l'ombra del germà, lluny del Barça, Marc va començar a escriure el seu relat. Una història de llegenda, que també és la de mitja vida, divuit anys, una majoria d'edat, d'estima per la ciutat que el va veure explotar, i que va poder tornar a l'ACB el 19 de juny de 2022 després de 14 anys de travessia pel desert per l'exprés desig del pivot de Sant Boi. No totes les estrelles NBA haurien acceptat jugar a la segona divisió (LEB Or) només per una qüestió sentimental. I ell ho va fer. I va revifar un equip que s'encaminava cap al descens a Plata fins a dur-lo a l'elit aquell mateix dia que també va tornar a Primera l'equip de futbol.

Quan Gasol va arribar a Girona, sobre la taula hi havia molts fronts oberts. Per un costat el club volia treure's de sobre Roberto Dueñas, amb qui Pesic no comptava. Va ser un serial que va durar setmanes i no s'acabaria de resoldre fins a l'octubre. Els altres temes calents eren la possible arribada de Milan Gurovic (Estrella Roja), que finalment no es va concretar, i el retorn a la ciutat de Darryl Middleton, que sí que es va firmar. Marc Gasol va debutar amb l'Akasvayu tot just amb un parell d'entrenaments. Va ser en un amistós contra l'Alba de Berlín a Sant Hilari el 10 de desembre de 2006 (90-77), amb 13 punts acreditats. Vuit dies després el club, l'antic CB Girona, guanyava el segon títol de la seva història: la lliga Catalana, a Fontajau, contra el Barça (51-73), obrint una temporada que culminaria amb la FIBA Cup, la tercera competició continental, en aquella final contra l'Azovmash ucraïnès a Fontajau. A la lliga i a la Copa no hi va haver massa opcions, ni aquella primera temporada a Girona ni en la següent, amb Pedro Martínez d'entrenador. Eliminats a quarts. Això sí, el curs 2007/08 es va arribar a la final de la ULEB Cup, la segona divisió continental. El Joventut seria el botxí.

El 23 de juny de 2008 l'Akasvayu estava ferit de mort pels problemes econòmics que n'acabarien certificant la defunció un mes després, per Sant Jaume del 2006. Aquella nit de revetlla Marc Gasol va anunciar que marxava a l'NBA, als Grizzlies. Però tot i començar un llarg camí ple d'èxits que va culminar amb l'anell amb els Toronto Raptors, mai va deixar d'estar vinculat amb Girona.

Parlament inèdit al costat de Cristhian Stuani al balcó de l'Ajuntament per celebrar el doble ascens del Bàsquet Girona i Girona FC.

Parlament inèdit al costat de Cristhian Stuani al balcó de l'Ajuntament per celebrar el doble ascens del Bàsquet Girona i Girona FC. / DdG

D'entrada, el 2009, va organitzar un campus a Platja d'Aro. Un any després va participar, el 27 de juny de 2010, en un partit a Palau per reivindicar la supervivència del bàsquet masculí professional en uns moments difícils pel Sant Josep, que havia agafat el relleu de l'extint CB Girona, per temes econòmics. Aquell club també va acabar fent aigües i potser per això, va decidir fundar-ne un de propi. El 16 de maig de 2014 es presentava al Teatre Municipal el CEB Marc Gasol, l'embrió de l'actual Bàsquet Girona. Uns mesos més tard, al setembre, era al pavelló de Montfalgars per presentar els primers equips d'aquell projecte que, el 2017, amb Quim Costa d'entrenador, estrenaria equip sènior a la lliga EBA, per més tard saltar a LEB Plata, LEB Or, i ACB, amb l'actual denominació.

Tot plegat passava amb Marc Gasol col·leccionant rècords i reconeixements a l'NBA fins que el setembre de 2021 els Lakers el van traspassar de nou als Grizzlies, on havia començat tot, amb l'expectativa que allò fos el primer pas per acabar la seva etapa als EUA per tornar a casa. Aquell era el segon curs del Bàsquet Girona a LEB Or i, d'inici, amb Carles Marco d'entrenador, els resultats no acompanyaven. Els rumors sobre una possible incorporació es van anar fent cada cop més grans, tot i que també va transcendir l'interès del Barça. Però Gasol, home de paraula, volia fer realitat aquella promesa de retirar-se a Girona, i ho va complir. El 3 de desembre (re)debutava a Fontajau contra l'Osca, en un duel on ja va deixar clar que acabaria sent determinant: 19 punts, 16 rebots i 39 de valoració per liderar una clara victòria (89-47) amb els aragonesos de convidats de pedra. Amb Jordi Sargatal d'entrenador, que havia rellevat Marco unes setmanes abans, i el president i fundador a la pista, el Girona va passar de candidat al descens a clar aspirant a l'ascens. El directe es va escapar, però no el que s'oferia a través de les eliminatòries de play-off. Primer va caure el Corunya, després el Lleida, i finalment l'Estudiantes en la final jugada a Fontajau el 19 de juny de 2022.

Amb la ciutat de nou a l'ACB, d'on havia desaparegut l'estiu de 2008, Marc Gasol va decidir jugar una temporada més. Així el curs passat va ser una de les peces destacades del bloc d'Aito, tot i que els problemes físics cada cop li feien més la guitza. Va arribar a final de curs amb la gasolina molt justa, però, tot i això, va contribuir poderosament en la permanència. Al final aquell partit contra el Baskonia del 24 de maig de l'any passat va ser el del seu comiat. I una mica sí que en tenia d'aroma de comiat, amb la família, i amics com Ricky Rubio i Víctor Sada, a primera fila.

Des d'aquell partit poc més se n'havia sabut, de Gasol. A l'agost en una entrevista als mitjans del club va dir allò que li estava costant més del que esperava prendre la decisió de retirar-se, i que l'únic que tenia clar era que no començaria la temporada. I fins avui. El president i fundador del Bàsquet Girona ja és oficialment una llegenda, un exjugador. El que no caduca és el seu idil·li amb la ciutat. «La primavera després de l'hivern», tal com va definir el que representava per a ell Girona en el programa El convidat de TV3 que presentava Albert Om. Era el 9 de desembre de 2013, feia cinc anys que havia deixat la ciutat rumb a Memphis, però no li va fer res tornar-se a sincerar: «per un nano que sempre havia estat al Barça, haver de marxar als 21 anys és dur, però a Girona vaig descobrir un món nou. Allà em vaig treure l'espina, i hi vaig tenir una gran comunió amb el club i la ciutat». Dilluns passat Marc Gasol feia 39 anys i el compromís continua intacte. Ara ja només centrat en els despatxos.

Subscriu-te per seguir llegint