«Ha sigut dur, però tocava aquesta decisió»

Final de pel·lícula, com escrivíem ahir, per a una carrera de cine com la de Marc Gasol. A Barcelona, als cinemes Texas, envoltat dels seus pares, el seu germà Adrià, la dona i els fills, i amics com Juan Carlos Navarro, Àlex Formento o la CEO del Bàsquet Girona, Stefi Batlle, el mitjà dels Gasol va formalitzar el seu comiat del bàsquet en actiu. No va ser, per a res, un acte trist. Hi va haver rialles, temps per al record, i també una mirada cap endavant que passa per consolidar el seu club a l’ACB a nivell esportiu i social i, també, «per mirar de ser millor pare, millor fill, millor amic». Vestit amb uns texans i una samarreta negre, sense la majestuositat del Liceu, l’escenari escollit pel seu germà Pau per fer el seu comiat, l’adéu d’aquesta llegenda es va sustentar en la continuació del vídeo que havia penjat dimarts a les xarxes socials on es preguntava «i ara què?». Consolidar el Bàsquet Girona esportivament i social a l’ACB i seguir fent-lo créixer, per exemple, des de la base, que ha dit que és el seu orgull, passa a ser a partir d’ara una de les grans prioritats d’un tipus proper i senzill, a qui ni els èxits ni els rèdits econòmics, li han canviat la manera de ser.

Gasol va aparèixer a l’escenari de la sala 1 del Texas, va saludar i va donar resposta, de seguida, a la qüestió. Però no ho va fer de paraula, sinó a través d’un altre vídeo de cinc minuts, dirigit pel gironí Salvador Sunyer, amb guió de Magí García i Manel Vidal, de La Sotana. En aquest document, ell mateix repassa la seva trajectòria professional. «Ha arribat el moment de respondre la pregunta que et fa tanta por», hi diu només de començar. Se’l veia a ell a Fontajau, per tot seguit fer marxa enrere i mostrar imatges dels seus inicis en el bàsquet, el moment quan el seu germà marxa a l’NBA i l’acompanya amb la resta de la família a Memphis, i la seva arribada a Girona. «Arribes a Girona i allà penses que has trobat una llar i pots ser tu mateix, però de cop el club desapareix. I ara què?», es tornava a preguntar. D’allà el documental passa a la seva arribada a Memphis, «una nova llar», però aquest cop no per fer companyia al germà, sinó per començar a traçar el seu camí a la millor lliga de bàsquet del món. Finalment el curt-metratge respon a l’ ara què? «Donar tot el que t’ha ensenyat el bàsquet», amb una imatge d’ell a Fontajau jugant amb la mainada de la base. 

«És moment de fer un pas al costat. De veure, gaudir, ajudar i transmetre tot allò que el bàsquet m’ha donat a mi, que és moltíssim. Ha estat un procés llarg i dur, i hi ha una part de mi que encara no està del tot d’acord amb aquest desenllaç, però em tocava prendre aquesta decisió. És el moment correcte», va assegurar, tot seguit a la projecció, durant l’atenció a les desenes de mitjans de comunicació que van cobrir l’esdeveniment. Sobre el format del comiat va destacar que «crec que després de 20 anys jugant a bàsquet professional i haver rebut tanta ajuda i estima, havia de fer alguna cosa especial. Volia explicar bé la història de la meva carrera», i la millor manera era a través d’un vídeo que va començar a esbossar-se a la tardor. La decisió de retirar-se començava a estar presa, de fet. «A l’última temporada els dolors propis de l’edat em van afectar i vaig anar veient que s’acostava el final. Em costava molt jugar i em vaig veure físicament al límit. El darrer partit contra el Baskonia ja el vaig interpretar com el darrer de la meva vida. Però va arribar l’estiu, els dolors se te’n van i penses que potser... Però no. És el correcte», va indicar el mitjà dels Gasol, que va rebre «ofertes xules», que no va precisar, que el van fer dubtar una mica més.  

Un anell de la NBA que brilla enmig d’una llarga col·lecció de títols

El president del Bàsquet Girona, que té un anell de l’NBA i ha jugat al costat d’estrelles com Lebron James, és un tipus peculiar. Una persona amb pensament propi i una maduresa poques vegades vista en esportistes d’elit que transcendeix a la seva figura. Només així s’entén que, preguntat pels millors moments de la seva carrera, destaqués l’ascens a l’ACB des de la LEB Or aquell 19 de juny de 2022. «Em quedo amb això per tot l’esforç invertit durant moltes setmanes», va assegurar.

Girona, tot i la insistència per recordar el seu pas per l’NBA o la possibilitat que els Grizzlies retirin la seva samarreta, apareixia una i una altra vegada. «Va ser quan vaig arribar a Girona, el 2006, quan vaig sentir per primera vegada que havia trobat un lloc on ser jo mateix. Només se m’hi jutjava per qui era jo», va assegurar. Però l’Akasvayu es va enfonsar el 2008 i l’NBA va trucar a la porta. I ni així es va oblidar de la ciutat.  «Vaig assumir un projecte inèdit i molt personal. Havia arribat on somiava de petit, però em seguia faltant alguna cosa. Volia tornar a jugar a bàsquet a Girona», va afegir, per explicar les motivacions que el van dur a fundar el 2014 l’actual club, amb un primer equip a l’ACB i una trentena a la base, avui. «El Bàsquet Girona és un equip, però també és una escola i tinc moltes ganes d’abocar-me en el projecte, ja que el compromís és total. Ara la meva responsabilitat és transmetre tota la meva experiència a les generacions que venen, va insistir. I així, amb un somriure, va acabar l’acte. Feliç i en pau, amb la impressió que s’havia tret un pes de sobre. Sense espines clavades: «no canviaria ni un segon del que m’ha passat, ni de les cagades tampoc. Em sento molt afortunat de com m’han anat les coses», va assegurar, convençut. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona