«Allò del Llagostera va ser brutal i costarà molt que algú ho torni a fer»

La temporada 2014/15, a la lliga Adelante, que és com es coneixia aleshores la Segona A, hi va haver un entrenador que va repetir com el millor del mes el febrer i el març de 2015. Era Lluís Carrillo, avui director esportiu del Lloret i encara tècnic d'esports de l'Ajuntament de Tossa, una feina que no va abandonar ni quan va tenir l'oportunitat de tastar el futbol professional al costat d'Oriol Alsina gràcies a aquella meravellosa història de final agredolç que van construir en aquell petit poble del Gironès, a tocar de la Costa Brava. Amb l'ascens a la categoria de plata els blaugranes van apostar per Santi Castillejo a la banqueta, però una sèrie de mals resultats, culminats amb una derrota contra el Mallorca, li van costar el càrrec per tornar a allò que sempre havia funcionat: el tàndem Carrillo-Alsina, que ja havia fet miracles com l'ascens de Segona B a Segona A amb aquell miraculós gol de Nuha Marong en la pròrroga de la recordada promoció contra el Nàstic. Aquell equip que semblava condemnat al descens va revifar a partir del seu debut a Lugo. Al març el Llagostera s'havia arribat a situar a dos punts del Saragossa, que marcava la promoció d'ascens... i de fet l'equip va flirtejar amb aquesta possibilitat fins a pràcticament el final de lliga. Dues derrotes seguides contra l'Albacete a casa i a Montilivi davant d'un Girona que acabaria perdent l'ascens directe el fatídic dia del Lugo van impedir la gesta.

De l'ascens del Llagostera a l'elit en farà deu anys per Sant Joan. Carrillo, tot i que explica que va tenir algunes propostes per seguir-hi, no va acabar triomfant a l'elit, no es va moure de Tossa, on viu des que es va casar, i entre 2016 i 2022 va ser coordinador i director esportiu del club del seu poble. Avui, amb 52 anys, és director esportiu del Lloret, que competeix a la lliga Elit després de l'ascens del curs passat. Malgrat que encara el seu estat de whatsapp recorda aquell passat gloriós i daurat amb les dues nominacions d'entrenador del mes a Segona, Lluís Carrillo no es fa mala sang pel que hauria pogut ser i no va arribar. «Ho visc igual ara que fa deu anys. La meva feina és la mateixa a Llagostera, a Tossa i a Lloret. A mi em mou la passió, estigui on estigui, amb independència dels mitjans que tingui per treballar», assenyala. Però, és clar, l'experiència a Segona no passa per alt: «van ser dos anys molt intensos i una experiència brutal» que el va dur a viure partits en estadis imponents com La Romareda, el Benito Villamarín o el Sadar.

«Quan estàs en això t'ho arribes a plantejar, que potser pots ser professional del futbol, però sempre he tocat de peus a terra. Nosaltres estàvem en un club petit que es va fer gran de cop i volta, i ens vam veure competint contra el Betis, l'Sporting, el Racing, el Valladolid o el Saragossa. Amb l'Oriol vam fer un grup de treball molt bo. Sí que em vaig plantejar que m'hi podia dedicar, el meu germà Joan ho havia fet, però això també porta maldecaps. A mi no m'obsessionava. Sempre hi ha cosetes però valorant els pros i contres, i l'estabilitat de Tossa, mai no em va arribar res prou gros», afirma.

Més paraules d'elogi per a Alsina, l'ànima de tot aquell Llagostera al costat de la seva dona Isabel Tarragó: «sempre va confiar en mi. Ara no tenim tanta relació, no tenim contacte directe, però fèiem un gran grup de treball on també hi havia l'Òscar Álvarez i en Xavi Coll. Sense això hauria sigut impossible». Carrillo té clar que «el futbol no té memòria, un dia estàs al primer nivell i l'endemà no et recorden. Però allò del Llagostera va ser brutal i costarà molt que algú ho torni a fer».

"Les noves generacions no sabran qui és el Llagostera"

D'entre els millors records d'aquella etapa gloriosa a Segona es queda amb la victòria per 0-1 contra l'Osasuna. Després «teníem un partit clau amb l'Albacete a casa i vam fallar, en una jornada entre setmana, i el diumenge vam caure a Girona i pràcticament vam dir adéu a la promoció». També té paraules per a diversos jugadors que van ajudar a edificar aquella gran família i aquella èpica història de superació esportiva. Cita Pitu, Eloy Gila, Enric Pi, Tito, Pere Tarradellas, Jordi López i tants d'altres «que abans que cap altra cosa, eren bones persones».

Assegura que es troba còmode en qualsevol rol, sigui d'entrenador o de director esportiu. «Els meus inicis eren en la coordinació esportiva», recorda Carrillo. Acabat el conte de fades de Llagostera va treballar al Tossa i des del 2022 ho fa al Lloret. «Just el dia que vaig plegar de Tossa em van trucar», recorda. Allà ha ajudat a reestructurar i fer créixer el club, que fins i tot té psicòleg gràcies a la figura del porter Andrés Diez. Aquesta feina és la que ara combina amb la de tècnic d'esports de Tossa, que mai havia abandonat ni quan va ser dos cops entrenador del mes a Segona A.

Subscriu-te per seguir llegint