Javi García, el descobridor de Pau Cubarsí per al Barça: «Aquest nano s’ha de fitxar»

Per si encara hi havia algun dubte, Pau Cubarsí va deixar clar dimarts a la nit que és un d’aquells futbolistes cridats a marcar una era. Dels assenyalats en vermell, que tenen quelcom d’especial i que els fa diferents. Un do. Amb disset anys acabats de fer, el central d’Estanyol va oferir un recital de col·locació, anticipació, físic i sortida de pilota davant el Nàpols, el campió italià, en el partit més important de la temporada per al Barça. Perquè no, no era pas un partit amb el juvenil, ni de Primera RFEF amb el filial, ni tampoc un de Copa del Rei, sinó la seva estrena a la Lliga de Campions amb el primer equip. Una actuació que va deixar, altre cop, bocabadat tothom i que va fer que fos nomenat MVP del partit per la UEFA. Un reconeixement inesperat i totalment nou per al nano d’Estanyol, que quan l’hi comunicaven somreia i arronsava les espatlles mentre els seus companys li ventaven calbots acollonant-lo. Al vestidor, ja amb el trofeu, l’esperava una ovació com cal de tècnics i jugadors. Se l’havia ben guanyada. 

‘Quan Barcelona m’esborrona, Cubarsí no em fa patir’. Així, podria titular-se el primer single de la nova sensació blaugrana. En un any decebedor i ple d’ensurts en què l’estabilitat del club blaugrana ha tremolat més d’una vegada, la consolidació de Lamine Yamal i l’aparició del central gironí han estat les dues grans notícies. La joventut i el recorregut de tots dos és la gran esperança del Barça per tornar a ser el que, no fa tant, va ser. Són joves, però demostren que estan sobradament preparats, que es deia. 

Aliè a tot l’enrenou mediàtic, Cubarsí continua vivint a la Masia, on va entrar al 2018 quan el Barça el va fitxar del Girona -que abans l’havia captat del Vilablareix- quan tenia onze anys. Però, com va trobar el Barça una perla així? La història es remunta a dos anys abans, al febrer del 2016, quan el vistaire del conjunt blaugrana, Javi García, va pujar a Torres de Palau per veure un Girona-Quart de benjamins. «El vaig veure i vaig dir, cordons, aquest nano fa molt bona pinta», recorda l’exjugador del Barça, Palamós o Girona, entre altres. «Tenia les quatre coses que criden l’atenció en aquestes edats. Era elegant, amb bona sortida de pilota, anava bé al tall en defensa, era intel·ligent i es veia que tindria envergadura». Javi es va apuntar el dorsal i el nom d’aquell nen a la seva llibreta màgica per fer-ne l’informe pertinent i enviar-lo a l’àrea de captació de futbol base del Barça. Al cap d’unes setmanes, l’scout blaugrana va tornar-lo a anar a veure en directe. Va ser en un Farners-Girona, a Santa Coloma. «Allà vaig confirmar la primera impressió que havia tingut. Tenia una intel·ligència futbolística sobrenatural». El segon informe seria encara més favorable. «Aquest nano s’ha de fitxar». Més clar, impossible. 

«Jo vaig fer la meva feina, que era avisar el club del talent que havia detectat. A partir d’aquí, ja era cosa de la secretaria tècnica valorar-ho i decidir si incorporar-lo o no». Els responsables blaugranes li van fer cas i, després de fer-li un seguiment durant els mesos següents, van fer el pas i el van fitxar. Resident a Vilobí d’Onyar, a tocar d’Estanyol, Javi és conscient que la família Cubarsí sap que va ser ell qui va posar el Barça sobre la pista del petit Pau. Tot i això, d’agraïments no en vol saber res. «No m’han de donar les gràcies per res. Si en Pau és on és, és gràcies a ell en un 70%, als valors que li han inculcat els seus pares en un 29% i un petit 1% anecdòtic potser és meu», assegura. Per a Javi, el Barça ha trobat en Cubarsí un central «molt complet». «Costa molt que en surtin ara. Ho té tot», diu mentre revela que des de Can Barça li havien dit que arribaria al primer equip. «Pot ser un futbolista top i ho serà. Això sí, no m’esperava que anés tot tan de pressa», confessa el descobridor de Cubarsí. 

Subscriu-te per seguir llegint