L'Spar Girona no té cap opció de remuntada contra el Besiktas a l'Eurocup (66-68)

Roberto Íñiguez i l'Spar Girona tenien un pla, però alguna cosa ha fallat perquè l'operació remuntada que s'havia de viure a Fontajau no ha ni començat (66-68). La pel·lícula ha acabat sent una altra de molt diferent, amb l'Uni de secundari, fins que ha mirat de reaccionar quan ja perdia de 17 (23-30) i el Besiktas de protagonista principal. La fragilitat a la primera part de les gironines, que recuperaven Tolo, però perdien Labuckiene, és realment preocupant. I el problema ja no és haver quedat eliminat a les semifinals de l'Eurocup, un resultat més que digne, sinó saber a què pot aspirar aquest equip des d'ara fins al final de la temporada. Pot competir per la Copa i la Lliga un bloc tant irregular o ja serà molt si es va al play-off i s'aconsegueix arribar a semifinals?

Ni aturar Evans (14 punts), tot i que això sí que una mica s'ha fet, ni controlar el rebot, ni fer un pas endavant en defensa. Ni pessigolles li ha pogut fer l'Uni a l'equip turc de sortida, un rival que al descans ja estava reservant els bitllets per anar a Londres a jugar-se la final amb els Lions veient com dominava de 15 (23-38) al marcador. Íñiguez, abans d'acabar el primer quart, ja havia fet sortir a la pista nou de les deu jugadores que han tingut minuts; el Besiktas, mentretant, ha seguit com en l'anada, amb només una rotació i sis jugadores, tot i que a la segona part, i amb l'eliminatòria guanyada, han entrat més jugadores. Evans, potser sí, ha estat una mica més anul·lada que en l'anada, però van aparèixer Bayram i Nogic, i Li, tot i posar-se aviat amb dues personals, era un mur sota l'anella.

L'Uni hi ha pogut creure ben poc en la remuntada. De seguida ha quedat clar que seria una missió impossible. Si fas només quatre punts en els primers cinc minuts, poques aspiracions es poden tenir de capgirar 21 punts. A l'inici del tercer quart ja es perdia de 17 (23-40) i l'únic a què es podia aspirar, arribats a aquest punt, era que el suplici s'acabés tan aviat com es pugui. És clar que és un èxit per l'Uni haver arribat fins aquí, que eren unes semifinals europees... però acabar així potser era el pitjor guió possible.

Per fortuna l'equip no ha abaixat els braços i ha intentat continuar competint. El 33-40 amb un parcial de 10-0 gràcies a un 2+1 i a un triple de Canella ha canviat una mica la cara del partit quan encara quedaven sis minuts per acabar el tercer quart. Magarity ha posat les locals a cinc (37-42). Amb l'eliminatòria perduda de feia estona, potser es podia lluitar pel premi de consolació, almenys guanyar el partit, aprofitant també que el rival augmentava la rotació i feia aparèixer en pista, per primer cop en l'eliminatòria, Topuzovic i Uzunoglu. Un triple de Mendy sobre la botzina tancava el tercer quart cinc avall (45-50).

La possibilitat de guanyar, doncs, ha acabat donant una mica de vida als darrers minuts, qui no es conforma és perquè no vol. Una antiesportiva de Nogic ha permés Canella posar les gironines a 4 (50-54) i en la possessió següent Magarity feia el 52-54, amb més de cinc minuts encara per davant. Fontajau ha celebrat com una victòria el triple d'Ygueravide que posava l'Uni a un (55-56), igual com la cistella d'Ainhoa López que situava per primer cop l'equip gironí per davant (59-58), amb tècnica a Evans, que es perdria els darrers tres minuts i mig. Un triple de Peña ha tornat a empatar el partit a menys d'un minut del final (66-66), però a dos segons Lazic donava la victòria a les turques (66-68). Això sí, Fontajau era un clam amb crits de "ser de l'Uni és el millor que hi ha" per acomiadar l'última nit europea de la temporada i deia adéu a les jugadores amb una ovació mentre a la banqueta visitant festejaven el bitllet per a la final.