Entrevista | Laura Peña Jugadora de l'Uni Girona

Laura Peña: «Dubto que hi hagi cap altre equip que treballi millor que nosaltres»

Base de l’Spar Girona. Viu la primera temporada a Fontajau, on va arribar a l’estiu, amb 24 anys, procedent d’un Cadí on havia esclatat com una de les bases més prometedores de la Lliga Femenina. Natural de Vilassar de Mar, explica en aquesta entrevista que se sent al club i amb quina motivació afronta la Copa de la Reina.

Laura Peña botant una pilota a Fontajau

Laura Peña botant una pilota a Fontajau / Marc Martí

Jordi Roura

Jordi Roura

Quin Spar Girona hem d’esperar a la Copa de la Reina? 

Hem d’esperar un Uni amb moltes ganes i il·lusió, això el primer de tot. Som un equip on, per fi, pràcticament estem totes sanes, i això no ha passat en tota la temporada. Podrem tenir l’equip complert, amb rotació, amb ritme, i això ens ha de dur a la nostra millor versió. Sabem que l’Estudiantes serà un rival complicat. 

Hi ha ganes de reivindicar-se després d’un any complicat?

Sí, tenim un bon equip, el club ha fet un equip perquè les coses funcionin. Hi ha plantilla per fer-ho. Després de l’eliminació europea hi ha equip per fer alguna cosa gran i la primera oportunitat que tenim és la Copa. Amb plantilla llarga hi podem optar. Hi ha ganes de reivindicar-nos, oferir la millor versió i fer gaudir els nostre aficionats. Però nosaltres també ens ho mereixem, pel treball diari que fem. Dubto que hi hagi cap equip que treballi millor que nosaltres. 

Quina nota es posa? Com valora el seu primer any aquí?

Diria que està sent una temporada d’adaptació. Quan vens a un club com l’Uni Girona tot es magnifica, sense voler desmerèixer per a res el Cadí La Seu. Estic adaptant-me i aprenent moltíssim, cada entrenament per a mi és un aprenentatge, per les companyes que tinc i pel Roberto (Íñiguez), és una gran sort tenir-lo de tècnic. Tinc moltes ganes de fer coses maques a Girona.

De què està contenta i què hauria de millorar?

Estic contenta de l’evolució del dia a dia, de veure com les coses que potser abans no em sortien tan bé, sigui per un tema mental o físic, les vaig millorant. Venia d’una lesió de llarga durada a l’espatlla i mica en mica he anat millorant aspectes físics. Però això, també en soc conscient, que encara em manca, que he de seguir millorant aquest tema físic. Vull arribar al tram final de temporada en màxima plenitud.

Quin partit espera a quarts contra l’Estudiantes?

El partit que vam perdre amb elles aquí a Girona (60-78) ens va servir de molt després quan vam anar allà a Magariños en lliga, on les vam guanyar. Son un equip molt mòbil, no són el típic bloc de 1-2-3-4-5, tenen un equip molt obert, totes tenen amenaça exterior i són perilloses quan entren en ratxa. Si fem les coses bé com van fer a Madrid, les podem tornar a guanyar.

Com pot corregir l’Uni el dèficit en el tir exterior?

Ens costa l’encert de tres quan les coses es compliquen, la cistella se’ns tanca. Talent n’hi ha. Si tenim partits de baixa anotació el que hem de fer és esmenar-nos en defensa, que és el que ens demana l’entrenador. El talent hi és, falta ficar els triples també quan cal. Quan les coses van bé és més fàcil, és més fàcil tirar quan es va guanyant.

M’han dit que és la primera d’arribar als entrenaments i la última a marxar.

Perquè les coses funcionin has de fer molta repetició. Ja sabia que havia de millorar el tir de tres i a l’estiu vaig estar repetició, repetició, repetició... així he aconseguit tenir un millor percentatge en el triple. M’agrada aprofitar els estius per treballar allò que em falta, els aspectes físics o el tir, i sé que aquí m’ajudaran. Jo he dit obertament que estic encantada a Girona i que vull estar-hi molt de temps. Per això vull donar el nivell que requereix jugar a l’Uni.

Fora del bàsquet, quins altres esports li agraden?

Soc aficionada al running, sobretot a l’estiu, si no tinc selecció m’escapo a la muntanya per desconnectar fent esport sense la pilota. Tot i que, com li deia abans, la pilota tampoc la deixo. Em va bé per sortir una mica del bàsquet.

Tossa és un altre indret on la podríem trobar si es perdés?

Soc de Vilassar de Mar, tinc la platja molt a prop, però la meva família porta més de 20 anys també amb una cosa a Tossa. És una gran sort tenir-la. Quan era més petita, als estius, hi venia moltíssim a la Costa Brava. 

L’afició de l’Uni és única?

Jo sabia que l’Uni tenia una molt bona afició, però m’ha sorprès. Som un equip que acostuma a guanyar i a tenir bons resultats, però quan no hi són, segueixen al nostre costat. Ens van eliminar de l’Eurocup i ens aplaudien. Em va sorprendre molt que vingués tanta gent contra el Besiktas tot i la diferència. El major indicador que estem fent bé les coses, el club i l’equip, és que la gent està enganxada a l’Uni.

L’Uni encara hi és a temps de firmar un any històric?

Hi som a temps. Com deia al principi, dubto que hi hagi cap altre equip que treballi millor, és la meva percepció. Per això crec que ens mereixem fer alguna cosa gran aquesta temporada, i si poden ser dues, millor. Estic convençuda que un bon paper en aquesta Copa de la Reina ens donaria ales per afrontar de la millor manera el final de temporada.

Subscriu-te per seguir llegint