8 derrotes en els últims 11 partits: què li passa a l'Spar Girona?

L'equip gironí no aixeca el cap i entra en una crisi de la qual es desconeixen les conseqüències

Les jugadores de l'Spar Girona, agraint el suport de la seva afició.

Les jugadores de l'Spar Girona, agraint el suport de la seva afició. / ANIOL RESCLOSA

Jordi Bofill

Jordi Bofill

La identitat de l'Spar Girona està en dubte. Lluny dels seus millors dies, l'entitat gironina ha caigut al fons d'un pou que ha obert una crisi de dimensions considerables. Els últims anys ja havia mostrat símptomes de feblesa, però res com el que està vivint actualment: encadena vuit derrotes en onze partits que han afectat profundament la confiança i la moral d'un grup que, si vol reaccionar, hauria de començar a qüestionar-s'ho tot de veritat.

Perquè els resultats tan sols mostren una petita part dels problemes que pateixen a hores d'ara. La cosa ve de lluny, ja des de l'etapa de Bernat Canut. Plantilles curtes, molts inconvenients i casos estranys, en què s'han hagut de refer operacions sobre la marxa, i molts pedaços. Masses, per a un club habituat a presumir de fer la feina ben feta.

Assenyalada, potser Laura Antoja no tenia tanta culpa. Amb un mestre com Roberto Íñiguez, la cosa ha empitjorat. I el tècnic, que si alguna cosa té, és experiència, ha començat a explicar en públic, molt educadament, que el sistema, és a dir, la gestió del club, no és la millor. Falten recursos, esclar. I també actitud. Perquè Íñiguez també ha tingut paraules cap a part d'un vestidor que s'ha deixat anar de mala manera, oferint una pèssima imatge en partits on hauria de competir més i millor. Ningú no exigeix guanyar, perquè en l'esport no hi ha garanties. Però es dona per descomptada una fam que avui no es veu per enlloc. Això sí que és el que es demana.

És cert que la plaga de lesions no ajuda. Ara bé, des del club s'està fent tot el possible perquè no es pateixin tants maldecaps físics? Les paraules d'Íñiguez en la prèvia obren un marge d'especulació molt gran, respecte a aquest tema. «Quan entrenem dos dies forts, apareixen els problemes físics. Llavors, no entrenem. Si no entrenem, no millorem. I això t'empitjora. Si entrenes, les jugadores no arriben perquè es lesionen. No pot ser que algunes no puguin evolucionar, perquè d'altres estan tocades. Per això hi ha la feina de les recuperadores. El sistema no funciona...». Hi ha molta a feina a fer, a Fontajau.

Subscriu-te per seguir llegint