Unides a favor de la solidaritat

Els seus camins es van reunir fa anys al Departament d'Intervenció de la Diputació de Girona. Parlem de la Núria Josa, interventora; la Mar Domènech, cap de comptabilitat; la Mireia Adalid, tècnica del servei d'assistència; i la Lourdes Garcia, secretària de direcció. «Juntes n'hem viscut de tots colors», expressen les quatre, que han compartit alegries, tristeses, eufòria i, segur, alguna empipada. És el que té conviure diàriament amb algú. Avui, però, viuran una nova experiència juntes en la tretzena edició de l'Oxfam Intermon Trailwalker. «Sentim un desig molt gran», anuncien. La prova, el major repte esportiu i solidari per equips del món, se celebrarà aquest cap de setmana a Girona (Via Verda). Més de 300 equips -amb un 55% de participació femenina- s'han inscrit per ajudar a lluitar contra la pobresa i la crisi climàtica. L'objectiu concret d'aquest any és ajudar a garantir l'accés a aigua potable a 100.000 persones de comunitats vulnerables d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Només de Girona, hi ha gairebé una quarantena d'equips. De fet, a la Diputació n'hi ha un parell més. Però cap com l'integrat per quatre dones que es coneixen de dalt a baix i que comptaran amb el suport de l'Esteve Roca i en Jaume Salas.

SEGUEIX LA CURSA A L'INSTAGRAM DE LES PARTICIPANTS AQUÍ

55 quilòmetres

«Calculem arribar cap a les 11 del vespre, com a molt. Però no tenim pressa. Bé, tenim un límit de setze hores. Però em refereixo al fet que no és cap cursa i això és un punt positiu», explica Josa. L'equip femení de la Diputació farà el recorregut de 55 km, amb sortida a les 9 hores d'Olot i que passarà per Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d'Hostoles, Amer, Anglès, Bescanó i Girona. La recaptació mínima són 1.500 euros, que els va posar la Diputació per donar un cop de mà. «Pel nostre compte ja hem superat la xifra dels 2.000 euros», reivindiquen, orgulloses. Els han assolit a còpia de missatges a les xarxes socials i d'insistir als grups de família de WhatsApp. Avui també tindrà lloc la modalitat dels 100 km, amb arribada a Sant Feliu de Guíxols; i demà la dels 10 quilòmetres, entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.

«És maco ajudar els altres», se sincera Adalid. «Com a curiositat, més d'un ens ha fet una aportació econòmica perquè ens ha reconegut que d'aquesta manera s'estalviava fer els cinquanta-cinc quilòmetres», admet la interventora. «Com quan abans es pagava a l'església perquè et perdonessin els pecats», afegeix, entre rialles. «No hi ha límit ni tampoc una xifra mínima, cadascú pot donar el que vulgui», matisa la tècnica del servei d'assistència. «A la gent li costa col·laborar si l'associació és molt gran o si no té clar si arribarà al seu destí. Però aquí no passa, aquí és més proper i tot està molt clar», puntualitza Garcia, recordant que «ens sentim molt satisfetes i quan fem la prova, encara més». «Els amics i familiars també t'ho transmeten», comenta Domènech, que continua: «Quan ho expliquem, generem admiració sense saber-ho. És una cosa que fa molta il·lusió».

«Encara ahir em van dir que com és que no fèiem els cent quilòmetres, però», exclama Adalid, la darrera a afegir-se al grup. «Fa gràcia, sentir això», coincideixen les quatre. Com s'imaginen que serà? «El físic tindrà la seva incidència, esclar, però crec que serà molt mental», insisteix. «Però tenim molta energia, ens en sortirem», asseguren. «Hi haurà confessions», apunta Josa, conscient que el dia serà llarg. «O acabem molt bé o acabem fatal», fica cullerada Garcia, amb ironia. «Vine a fer l'entrevista després, a veure què passa», demana, desafiant. Totes esclaten a riure. Se les veu felices.

Dones potents

«Som dones potents i amb ganes de fer coses. Els reptes ens posen i ens motiven», confirma Josa, la més longeva en el càrrec. «Un punt que tenim en comú és que ens agrada esforçar-nos», opina Domènech, que fa vint-i-quatre anys que treballa amb Josa. «Aviat farem les noces de plata», bromegen. «Hi ha un vincle molt xulo entre nosaltres i hem creat un gran ambient», resumeix la secretària de direcció. «La sintonia és guai; hem crescut personalment i professionalment plegades», segella la seva companya. «Són moltes hores juntes, com una família», valora Adalid.

«Llavors, com no provar també l'Oxfam Intermon Trailwalker? Que hàgim de sortir i arribar a la vegada, posar-nos en la pell de l'altra persona i saber comunicar-nos, perquè per moments anirem més de pressa, però quan alguna no pugui, haurem d'alentir totes la marxa. És molt interessant, fer-ho d'aquesta manera. I és molt bonic, sentir que som un equip. Perquè ho som», finalitzen. És una iniciativa preciosa.

FES LES TEVES DONACIONS AQUÍ

Subscriu-te per seguir llegint