«Sempre estem en deute amb l’afició, juguem per a ells»

Aquesta barcelonina de 26 anys viu la segona etapa a Fontajau després de jugar-hi el curs 2016/17. És una de les veus autoritzades del vestidor i tot un ídol per a l’afició. Ainhoa, que les últimes temporades havia jugat al Barça CBS, visita diumenge el Palau amb l’Uni (12.45, Teledeporte).

He vist a les seves xarxes que dimecres va vibrar de valent amb el PSG-Barça. És futbolera? 

Mooolt!. Soc futbolera i soc culé. Com a definició. Amb el Barça de futbol venim de patir una miqueta per aquest canvi generacional, però hem de tenir paciència, perquè quan un equip es renova passen aquestes coses. Quan feia que no guanyàvem un partit a quarts de la Champions? Feia quatre anys que no hi arribàvem a aquesta ronda.

Si aquest estiu renova amb l’Uni podrà veure la Champions la temporada que ve aquí.

I tant! M’encantaria!. El Girona també el segueixo, eh? Molts culés diuen ‘ah, el meu segon equip és el Girona’ i potser no queda massa bé, a mi tampoc m’agrada dir-ho, però sempre vaig amb qualsevol equip català. I més si és el Girona, perquè estimo la ciutat i la porto al cor. Aquesta temporada he anat algun partit a Montilivi aprofitant que estava aquí. No sé si és l’equip revelació de Primera però segur que és el que hi posa més cor i el que més enganxa a tothom a qui li agrada el futbol.

Què se li va fer més difícil, jugar amb el Barça CBS contra l’Uni, o enfrontar-se a les blaugranes amb l’equip gironí?

No crec que se’m fes res difícil. Jo vaig jugar primer aquí a Girona amb l’Uni, la temporada 2016/17, sent molt jove, i tots els anys que he estat fora abans de tornar a Fontajau, a Zamora, a Lugo, o al Barça, quan m’he enfrontat a l’Uni he tingut un sentiment molt especial. Quan vaig arribar aquí per primera vegada poder estar al Girona per a mi era molt gran, tot i que no tenia el rol que tinc ara. Tenia l’espineta clavada de poder tornar, amb més experiència. Ara passa el contrari, he de jugar contra el Barça, que no passa per una bona situació. Serà especial. Ara bé, el meu club és l’Uni Girona i, com en qualsevol partit, ho donaré tot pel meu equip.

L’aposta del Barça per l’esport femení és només el futbol?

La secció femenina de bàsquet del Barça no ho és com a tal perquè és una vinculació amb el Santfeliuenc. Les dues parts han de treballar en conjunt i potser no és tant fàcil com en el futbol, on el Barça té el control de tot. Com a exjugadora i veient el bon any que vam fer el curs passat, classificant-nos per Europa i havent de renunciar-hi, sempre et queda aquesta sensació de tristesa de dir ‘ai, si hi apostessin una miqueta més...’. Però tot depèn de molts factors, d’ajudes i de gent que hi aposti de veritat.

Soc molt futbolera i culé, però al Girona també el segueixo, és l'equip que més enganxa

Diumenge al Palau s’hi juga més el Barça CBS que l’Uni?

Tothom mira allò seu. Queden dos partits per tancar la fase regular i els volem guanyar tots dos. Volem encarar els play-off amb aquesta energia positiva que hem agafat ara. Elles s’hi juguen més en tema de classificació, s’estan jugant la permanència i tenen un calendari complicat contra nosaltres i el Saragossa. Necessiten victòries. Serà un partit competit perquè voldrem guanyar els dos equips. 

Diumenge a la tarda a Fontajau també hi ha un Girona-Barça. Hi anirà?

No, no puc. A més el nostre partit acabarà a quarts de tres de la tarda i seria un pèl just per arribar. M’hauria encantat anar-hi. He de dir que tindria el cor dividit. 

Va arribar tard, a finals d’agost. Va ser un fitxatge inesperat, el seu?

Jo crec que va ser una mica el destí. A l’Uni li va sortir un imprevist, que era que una jugadora no es va presentar (Lashann Higgs), i a mi em passava que tot i tenir clar que volia renovar amb el Barça CBS, hi havia uns problemes i a falta d’una setmana per competir tot era una incertesa. Ho vaig passar malament, perquè volia quedar-me, però no hi havia res firmat, com la resta de tot l’equip menys quatre jugadores. Va ser casualitat. Jo vaig haver de buscar un Pla B i l’Uni també necessitava una jugadora. Va ser el destí, per això li ho deia. Si miro enrere penso que va ser una molt bona decisió, tornar a Girona, jugar a Europa, i tornar a l’afició tot el que m’havia donat en l’altra etapa.

Li havia quedat alguna espina d’aquell primer any?

Era més jove i potser no gestionava les coses tant bé. Venia de jugar una barbaritat amb Sant Adrià a Lliga Femenina 2, arribes aquí i no tens massa minuts. Costa gestionar aquestes emocions. L’espineta era pensar que volia tornar a jugar aquí sent més madura, amb més bagatge. L’Uni és el club on jo sempre havia volgut estar, de petita. I en aquella etapa potser per inexperiència tenia l’espineta de si havia donat el nivell o no. 

Quina nota es posa aquesta temporada?

Soc bastant exigent. Tampoc em posaria una nota altíssima. He demostrat en aquests últims partits que puc anar a més, em trobo bé físicament, i com que sé que puc anar a més em posaria un notable, un set, perquè no vull quedar-me aquí, vull anar a més.

Què s’hi juga l’Uni en aquests dos últims partits de la fase regular?

Seguir amb aquesta dinàmica de bones sensacions. Aquesta temporada ha sigut l’Uni més irregular dels últims anys i, a sobre, les jugadores ens sentíem impotents. Tenim una bona plantilla, un entrenador magnífic, i totes ens portem superbé a nivell intern, que a vegades és difícil trobar un grup humà així... però els resultats no hi eren. Era una qüestió de mentalitat. Aquests darrers partits hem tret una mica... potser la mala llet que ens faltava. Ens juguem això, haver deixat enrere la part més fosca abans dels play-off.

Estan en deute amb l’afició?

Això sempre. Tenim una afició molt bona, que sempre està al nostre costat. Els volem donar alegries, després d’haver passat per moments de decepció. Coses com les de Huelva, amb els aficionats aplaudint-nos al final del partit de quarts contra l’Estudiantes tot i haver quedat eliminades, fan que encara estiguem més en deute. Jo ho pensava, al final del partit, allà a Huelva, que no volia ni mirar a la grada, que tota aquella gent havia anat fins allà i havíem fet aquell partit. La sensació d’estar amb deute amb l’afició l’has de tenir sempre perquè al final ens dediquem a això per ells.

Quedar quartes a la lliga regular, tal i com ha anat la temporada, és un mal menor?

No sé si és un mal menor o no. En tot cas, si som quartes serem caps de sèrie i això et beneficia als play-off perquè a quarts tindrem la pista a favor. Com que la lliga està tan competida... més que posició, ser cap de sèrie és important. Toqui qui toqui, tot pot passar.

L’afició es pot ilusionar amb els play-off?

L’ambició i les ganes de guanyar no s’han de prendre mai, i menys quan ets l’Uni Girona. A l’Eurocup i a la Copa nosaltres hi crèiem, i després hi ha condicionants que no pots controlar i que potser la gent no sap, ni tampoc cal comentar. El lema sempre ha de ser creure-hi, sinó per què hi vas?. Ens estem preparant bé. Encarem els play-off de manera diferent.

Quan van tocar fons?

A la Copa. A Eurocup, tot i que va ser un pal bastant gran, i la llàstima van ser els últims 10 minuts del partit d’anada amb el Besiktas, vam acabar competint. A la Copa el club aspirava a més, i també ens va fer mal la manera. I després va venir la derrota amb el Celta, que era una continuació d’allò. Va ser el moment de reflexionar i parlar, de canviar el xip i dir ‘això no pot ser’. Totes vam parlar i vam veure que era un tema mental. Totes intentem estar més positives a la pista. Ens queda molt per lluitar, encara, i tenim la motivació de dir ‘si hem superat tot el que hem superat, què més ens pot passar?’. De les coses dolentes se’n poden treure coses positives.

Va firmar per un any, han parlat d’una possible renovació?

No hem tocat el tema. Encara queda molta temporada. Jo aquí soc molt feliç però ara ens hem de centrar en el que encara queda.

Subscriu-te per seguir llegint