Bàsquet Girona-Barça: lluita extenuant sense premi (75-81)

Hauria sigut maco que el Bàsquet Girona hagués celebrat ahir el desè aniversari amb una victòria contra el Barça, a Fontajau, que a més hauria donat la permanència virtual. Per mèrits i lluita també hauria sigut just, perquè l’equip de Fotis Katsikaris s’hi va fer amb ungles i dents i va tornar a demostrar que les versions que ofereix a casa i a fora disten un món. Davant l’afició, sigui quin sigui el rival, està clar que hi haurà partit. Fins i tot si és el Barça i al primer quart t’ha clavat sis triples (al final, van ser els únics de tot el partit) i se t’escapa de 16 (12-28) sense que tinguis temps per pair-ho.

I tant, que hi va haver partit. Primer arribant al descans sis avall (31-37) gràcies a un segon quart on la millora defensiva local va ser evident, i també l’encert. El problema va ser que els gironins sempre van acabar morint a la vora, que es diu. Sergi Martínez (38-39), Fjellerup (62-63), Iroegbu (66-67) i Juani Marcos (69-70), van situar per quatre vegades els de Fotis Katsikaris només un punt avall dels blaugranes, però després, alguna mala decisió, alguna bona defensa visitant i el criteri arbitral a l’hora de xiular personals (la diferència de tirs lliures entre un i altre equipva ser insultant, 4-27, i el Girona va tenir els primers entrat en darrer quart) van acabar impedint que es girés la truita. Perquè, és clar, al davant no hi havia cap equip d’aprenents i el Barça, d’ofici, en té una estona i aquí Laprovittola va ser determinant, des de la línia de personal, per evitar mals major als de Roger Grimau.

Sobretot a la segona part, el Barça no es va trobar gens còmode a Fontajau i ho refiava tot al talent individual d’homes com Parker i Ricky. Pel Bàsquet Girona els honors eren, com ve sent habitual un altre cop, per Ike Iroegbu, secundat ahir per un Stefan Djordjevic que va firmar la seva millor actuació des que va arribar al club. Quan els blaugranes tornaven a agafar una renda important, un tap de Djordjevic sobre Nnaji i una posterior esmaixada en transició del balcànic feien esclatar Fontajau (53-57). I així diverses vegades més, amb els locals, gràcies a l’empenta de l’afició, venent cara la seva pell i no deixant mai que el Barça trenqués el partit. Ja en el darrer quart un triple de Marcos situava un altre cop el Girona a un (69-70), però l’aparició de Laprovittola va ser determinant. Clau amb un 2+1 per situar el 69-75 i per la serenitat que va mostrar en aquesta recta final des de la línia de personal.

Katsikaris «Ens ha penalitzat massa el primer quart»

Hauria sigut maco que el Bàsquet Girona hagués guanyat. Hauria servit per a la permanència virtual tot i que aquesta sembla cada cop més a prop. A falta de cinc partits, es mantenen els tres triomfs de marge sobre l’Obradoiro. Llàstima que el proper partit sigui a fora, a Badalona, i que hi hagi el perill de veure l’altra cara de l’equip, i sumar l’onzena derrota seguida a fora. O potser no. Potser aquest cop serà la vençuda i contra la Penya es veurà el Girona d’ahir.