Marc Rouzé: «Ni de conya m’hauria imaginat tot el que estic visquent»

Es pot debutar a l’OK Lliga amb una mitjana de gairebé mig gol per partit, estrenar internacionalitat absoluta amb un tercer lloc a la Copa de les Nacions i ser campió de l’Europe Cup amb només dinou anys? La resposta és sí. «Ni de conya m’ho hauria cregut si m’ho diuen a l’estiu!». Així de sincer es mostra Marc Rouzé (Girona, 2004), flamant campió de l’Europe Cup, laa Copa de la CERS de tota la vida amb l’Igualada Rigat el cap de setmana passat. Rouzé va fer un gol en la semifinal contra el Sarzana (8-1) i va participar en la victòria en la final contra el Follonica (4-2).

Feliç com un tornavís i -com els seus companys- amb el cap tenyit de groc elèctric, Rouzé ha aparcat les celebracions per començar a preparar el partit d'OK Lliga contra el Rivas. «Encara no estem salvats i ho hem de tancar», diu el gironí que, això sí, confessa que de festa, n’hi ha hagut, i no pas poca. «La celebració pel títol ha estat semblant a la de l’Athletic a la Copa. Sense gabarra, però amb bus». Lògicament, Rouzé, de pare francès, mare banyolina i gironí de naixement i sentiment va tenir el seu minut de glòria al balcó de l’Ajuntament de la capital de l’Anoia. «Als companys els feia gràcia que parlés en francès i vaig dir bon jour a tous per començar» un parlament que continuaria confessant que porta el club «al cor» malgrat fer tot just pocs mesos que hi va arribar. Format al planter GEiEG on va fer tota l’etapa de formació, la trajectòria de Rouzé es redueix a un curs brillant l’any passat a OK Plata amb el Manlleu, amb qui es va quedar a les portes de l’ascens. Tot i la temptativa del Garatge Plana Girona de repatriar-lo i de rumiar-se si havia de fer el salt a OK Lliga, Rouzé va acabar acceptant la proposta de l’Igualada. I ara ja es pot dir que la va ben encertar. 

El Girona es dispara un tret al peu contra el Lleida (2-6)

«Em pensava que seria un any d’adaptació i la veritat és que no em puc pas queixar de com em va la temporada», diu Rouzé que fa unes setmanes va estrenar-se amb la selecció francesa amb la medalla de bronze a la Copa de les Nacions. Tenir el pare francès, de prop de Lió, li permet jugar amb França i compartir selecció amb els germans Bruno, Carlo i Roberto Di Benedetto. «Són els meus referents. M’hi fixo molt», confessa. Amb dinou anys i tota una carrera per davant, Rouzé té clar que vol gaudir del màxim de l’hoquei mentre ho compagina, com pot, amb la llicenciatura d’Administració i direcció d’Empreses a la UB. «Costa força, sí, de fer-ho seguir tot», assegura una de les més fermes promeses, o realitat ja, de l’hoquei patins gironí.