«Si la gent vol que fem un pas més, ens ha d'acompanyar»

Què va sentir amb l'ascens?

Satisfacció i felicitat. Serenitat, també, perquè som conscients que ha costat moltíssim. Ha estat una temporada molt difícil. Potser ha semblat que aparentment era molt tranquil·la, però hem hagut de lluitar molt i prova d'això és que hem guanyat molts partits per la mínima. I amb elements contraris, com el fet que ens hagin xiulat vuit penals en contra i tan sols dos a favor, que és il·lògic després d'estar més temps en àrea contrària que en la pròpia. Té molt mèrit el que hem fet, molt. Perquè ascendir amb aquest marge no ho fa qualsevol.

I el currículum, que va creixent.

En els últims quatre anys a Tercera, hem estat campions tres cops i subcampions un, perdent el títol en la darrera jornada. Sumem sis títols a Tercera i quatre ascensos. Ha quedat demostrat que en igualtat de recursos amb el terç dels rivals que es mouen a la part alta, podem competir per ser millors que els altres. El problema ve quan pugem, que els contraris multipliquen per tres la massa social. Nosaltres no disposem d'aquesta elasticitat.

On es poden trobar, les claus de l'èxit?

Sóc aficionat i soci, abans que president. I puc dir que aquest triomf no és només de l'Olot, sinó de tots els clubs de la Garrotxa. Crec que hi ha tres factors claus: la composició de plantilla dissenyada per en Sergi Raset, que és el tercer cop que ascendeix; la competitivitat de Pedro Dólera i el seu cos tècnic; i la qualitat de la plantilla. L'únic però que ha quedat pel camí és la promoció de jugadors locals.

El vestidor no ha dubtat mai.

La mà del míster s'ha notat molt, com el fet que tenim uns capitans i veterans extraordinaris. Són bons jugadors, però també bones persones i bons companys.

Ha perdut el compte dels ascensos viscuts, o encara no?

No, no. En van set. Els quatre des de Tercera, i els que ens van dur a Preferent, Primera Catalana i a Tercera. Hem marcat una història sorprenent que no s'ha escrit abans i una superioritat complicada de repetir. Quan clubs de la dimensió de l'Europa, Sant Andreu o Hospitalet han caigut a Tercera, han trigat uns anys a sortir-ne. Nosaltres n'hem sortit a la primera quatre cops! Aquesta és la crida que li farem a l'afició.

Pot concretar més?

Que si volen que provem de fer un pas més, ens han d'acompanyar. En cas contrari, patirem. El nostre compromís és que si tenim el mateix suport que els clubs grans, estarem a dalt a la Segona RFEF.

Però el primer objectiu no és la salvació?

Nosaltres som diferents. Abans de preocupar-nos per la temporada vinent, farem una profunda reflexió de l'abús que es viu a la nostra Tercera. És absolutament injust que aquells que fan la promoció no pugin directe. Hi ha 200.000 llicències, entre tots. Altres, amb tan sols vuit mil, ja tenen un ascens. O sigui que abans de fer qualsevol cosa, donarem la mà als nostres companys. Després sí, esclar que hem d'intentar no baixar. Però, repeteixo, farem una crida perquè si la gent està al nostre costat, els podem oferir resultats.

Amb Dólera a la banqueta?

Sí, sí, amb ell com a entrenador. Tenia la renovació automàtica en cas d'ascens. O sigui que sí, continuarà.

No és ni una pregunta. La filosofia de club continuarà sent intocable.

El futbol acabarà sent dels fons d'inversió dels països rics i amb baixa legislació social. Tant pel que fa a celebració de campionats com la compra de clubs. A Olot hi ha un altre contingut. Mantenim un compromís ferm amb les entitats socials i defensem una clara identitat. No ens amaguem, parlem obertament de les coses. Perquè hi ha un problema de sistema, a les Federacions. És incomprensible i ho diem alt i clar.

Per cert, li va fer mal no pujar a casa la setmana abans?

Va ser una llàstima, sí. Però hem de fer autocrítica. No s'ha de celebrar res fins que ha passat de veritat. Vam pecar d'imprudents, vam parlar massa de celebracions. Podíem haver estat més respectuosos i discrets.

L'Olot puja a segona RFEF

Subscriu-te per seguir llegint