Laporta insta Xavi a reunir-se quan s'acabi la Lliga

Montjuïc va obrir un referèndum d’aquells propis del vell Camp Nou en èpoques convulses. Però com tot a Montjuïc, de baixa estofa, liquat, de pulsió limitada. «¡Xavi sí, Laporta, no!», es va vociferar en diverses ocasions, partint del fons d’animació. Uns els van secundar i d’altres, van xiular. Ni una opció ni una altra van fer furor, però per primera vegada des que és president, Laporta va sentir crits de descontentament.

El partit davant el Rayo va perdre en atenció amb el pols que s’ha obert entre el mandatari i l’entrenador. Laporta, filtrant que planeja acomiadar Xavi. Aquest, no donant-se per al·ludit. «No sé si tinc mala cara o no, però estic molt tranquil. Amb la consciència tranquil·la, donant-ho tot perquè això funcioni i amb il·lusió per continuar treballant i perquè comenci la temporada vinent», va dir a DAZN abans que comencés el partit. Tan còmplices que eren i així estan, llançant-se missatges de manera explícita o implícita.

Després del partit es van veure cara a cara. A la fi. Tot just cinc minuts i després de la roda de premsa en què Xavi es va veure sotmès a una nova bateria de preguntes sobre el seu futur. Es van instar a parlar una vegada conclogui la Lliga, diumenge vinent. Tot de manera breu, freda, de cortesia. La sensació que va desprendre és que res ha canviat en els plans del president de canviar el titular de la banqueta blaugrana.

Laporta ha optat per sentenciar Xavi per via interposada, amagant la mà. No va apaivagar el soroll a Saragossa abans de la final de la Copa de la Reina de dissabte, ni tampoc va permetre que Deco, el director esportiu, o Rafa Yuste, l’amic d’infància a qui li ha regalat el càrrec de vicepresident esportiu, fessin ahir declaracions a la cadena amb drets, com és costum. Ni ratificar ni desmentir el que se sap, que Laporta s’ha indignat amb Xavi i ja no el vol. Tot just tres setmanes després d’haver-lo ratificat.

En suspens

Com va fer amb Ronald Koeman, Laporta ha deixat Xavi amb l’ai al cor. Dues llegendes, humiliades públicament, obligades a manifestar-se davant els diferents micròfons sense la informació que el mínim decòrum exigeix. Ha pres el mandatari una decisió que, pel que sembla, ni tan sols ha consensuat amb Deco, ja de tornada de Portugal i present a Montjuïc. Tot a cop de vehemència, la continuïtat i la sortida.

I és el respecte a la llegenda el que va semblar reclamar la grada. Si el «Xavi sí, Laporta no» va generar divisió, quan es va optar per aclamar l’entrenador, sense el president en l’equació, l’estadi es va unir. «¡Xavi Hernández!», es va corejar a l’uníson. ¿Servirà perquè Laporta torni a esmenar-se? Ves a saber. No ho sembla. Però va quedar clar que el tècnic de Terrassa compta amb predicament popular. Una satisfacció per a ell en aquestes hores amargues. Almenys ahir Xavi va poder veure el president i escoltar el to del seu discurs i que les coses han canviat respecte a fa tres setmanes.

Abans d’aquesta curta reunió Xavi va divulgar un missatge institucional després de les consignes corejades a favor seu i en contra de Laporta. «Això no m’agrada», va dir. «Sempre busco la unió, el consens. Soc de formar grup. No m’han agradat gens aquests càntics contra el president, és desagradable, tant de bo ho puguem reconduir».

I va insistir Xavi en la il·lusió que té sobre la temporada vinent. «Hem d’estar units tots al club. En il·lusió, en ambició. La meva no ha canviat». Els càntics generals a favor seu li van donar força. «Sempre he tingut l’estima de l’afició. Molt emocionat», va afirmar.

Potser en els retrets de la grada també intervé la sensació d’improvisació que hi ha en l’àmbit institucional, amb l’economia feta miques i l’escàndol dels avals. Difícil de saber en un estadi atapeït de turistes.