El desig d'Ainhoa López de continuar sent feliç a l'Uni

Poques jugadores han connectat tan bé amb l'Uni Girona aquesta temporada com Ainhoa López. La barcelonina, que va aterrar l'estiu passat per viure la seva segona etapa a Fontajau després del seu pas pel club gironí el curs 2016-17, té clara la seva prioritat, que no és cap altra que continuar a un lloc on és molt feliç, tal com ha pogut confirmar Diari de Girona. El club, d'altra banda, veu amb molt bons ulls la seva continuïtat, i, si res no es torça, té la predisposició d'oferir-li la renovació que asseguraria la seva presència, com a mínim, un curs més.

«És una jugadora amb molt cor que ens donarà identitat», valorava la directora esportiva, Laia Palau, en l'anunci del seu fitxatge, a finals d'agost. López ha respost, a la pista i fora de la pista. En primer lloc, representant amb dignitat l'escut d'un club que ha viscut una temporada molt complicada, amb derrotes dures i una inestabilitat esportiva difícil de pair.

Sandra Ygueravide s'ha classificat pels Jocs Olímpics de París amb la modalitat 3x3

L'aler catalana mai no s'ha amagat, en els mals moments, i presenta uns bons números: en 34 partits i 581:65 minuts en les competicions nacionals, ha fet 134 punts (37,6% en tirs de dos, 25% en tirs de tres i 72,7% en tirs lliures). Ha agafat 79 rebots, ha repartit 71 assistències i té un 122 de valoració. A Europa, en l'Eurocup, López ha promitjat quatre punts en una mitjana de 16,7 minuts per partit (n'ha disputat 14), té un 38,5% en tirs de dos, un 19,4% en tirs de tres, un 50% en tirs lliures, 2,6 rebots, 1,8 assistències i una valoració de 4,8 com a dades més rellevants.

López, però, és molt més que tot això. És físic, caràcter, implicació i sensibilitat. Tant és si ha de baixar cames-ajudeu-me a aturar un contraatac encara que les possibilitats siguin mínimes, ella baixa. Tant és si ha de saltar fora de la pista per intentar salvar una pilota que sembla impossible, ella ho intenta. Tant és si s'ha de quedar fora del pavelló una bona estona, després d'una mala nit, signant autògrafs, fent-se fotografies i posant bona cara, ella es queda. Aquests detalls, per a un club, tenen un valor incalculable.

Per aquests motius, i algun més, el públic de Fontajau l'ha acceptat com una de les seves. «Fi a una temporada plena d'alts i baixos, molts entrebancs i imprevistos, lesions, canvis... però si una cosa no canviaria per res del món és la nostra afició. Gràcies per ser-hi. Per donar-ho tot. Per estar al nostre costat quan més ho necessitàvem. Dijous (victòria en l'anada de les semifinals contra el Perfumerías Avenida) us mirava i pensava, es mereixen tot. Es mereixen partits i nits com aquesta. Si vam creure fins al final, va ser gràcies a vosaltres. Per vosaltres. Gràcies per fer-nos sentir així d'especials i estimades. Això ha estat el millor de la temporada. Ah, i orgullosa del meu equip. De tot el que hem anat superant i atravessant. Juntes. Sempre», piulava a les seves xarxes socials, fent balanç anual.

«Crec que venir a Girona va ser una mica el destí», deia en una entrevista a aquest diari. Ho serà també la seva possible renovació?

Subscriu-te per seguir llegint