Les mares de l’hoquei

«Mama, corre, va. Més ràpid, que no giri. Que no giri! Pressiona!». Són les indicacions de l’Helena Geli a la seva mare, la Sònia Gironell. La jugadora de la base del Club Hoquei Sant Jordi Desvalls va assumir extraordinàriament el càrrec d’entrenadora de l’equip de mares davant l’absència, dijous passat, del tècnic Arnau Bosch per motius laborals. Costa tant tenir quòrum per poder entrenar els dijous i escapar de la rutina, i és tan satisfactori fer-ho, que sempre intenten no deixar escapar ni un dia quan tenen el pavelló disponible per a elles. A part que, com tots els equips del món, tenen el compromís d’assistir als entrenaments per no fallar a la resta del grup.

Farà cosa de mig any, un grup de dones, encapçalat per la Sònia Llopis, va tenir la brillant idea de crear des de zero un equip de mares al Club Hoquei Sant Jordi Desvalls. Els seus fills i filles són jugadors de la base de l’entitat gironina i els veien passar-s’ho tan bé al damunt de la pista, que era absurd perdre el temps esperant mirant-los des de la grada. Elles també es van voler calçar els patins. «La gran majoria de mares no havien jugat mai a hoquei, com a molt sabien anar amb patins per haver fet patinatge... I les poques que sí que en sabien, feia moltíssims anys que no el practicaven. És un èxit que se n’hagin sortit perquè no és el mateix començar amb 3 anys que amb 40», explica l’Arnau Bosch. L’entrenador afegeix que «és complicat»: «Han tingut molta paciència i al final se n’han sortit. Vam començar totes al costat de la tanca, fent circuits de cons quan s’aguantaven, aprenent a agafar l’stick... Ara ja es veuen capaces de jugar partidets i tot. L’objectiu principal és passar una bona estona».

Elles ho corroboren. La Corina Serra assegura que «quan venim aquí (al pavelló a entrenar) ens ho passem bé»: «Ens serveix per sortir de la rutina i ens desfoguem». Mentre escolta a la seva companya, la Sònia Gironell assenteix amb el cap. «És com una mena de teràpia grupal. No només ens serveix per fer esport i mantenir-nos en forma, sinó que també parlem de les nostres coses. És l’únic moment de la setmana que tenim per nosaltres soles, sense pensar en res més», diu.

L’hoquei és la gran excusa, però això no vol dir que no s’hi interessin ni vulguin progressar. Tret del material que poden «estirar del magatzem del club», tota la resta l’han hagut de costejar elles. «De mica en mica, cada mare s’ha anat comprant el que necessitava. Els patins, l’stick, les genolleres...», comenten. També es porten les pilotes per poder entrenar.

L’edat no ha de ser un fre

Les mares del Club Hoquei Sant Jordi Desvalls han demostrat que l’edat només és un número i que no ha de ser un fre a l’hora de fer esport. «Tenim com una obligació perquè sabem que l’altra companya hi anirà. A vegades hem sigut tres, però tant se val. Riem igualment», apunta la Sònia Gironell.

Per més que la intenció hi sigui, com raona l’Arnau Bosch, «és difícil aconseguir ser-hi totes perquè a tothom li surten imprevistos d’última hora»: «Els adults tenim moltes més complicacions i responsabilitats que no pas els nens. No passa res, ens les empesquem per fer-ho com podem».

Jugar a hoquei també els ha servit per emfatitzar i posar-se en la pell dels seus fills. «La meva filla és portera i l’altre dia que m’hi vaig posar jo, vaig entendre-la. Moltes vegades veiem les coses des de fora i jutgem o pensem que és fàcil, però no. Te n’adones quan ho fas», afirma la Corina Serra. Per la seva part, la Sònia Gironell se sorprèn que la seva filla li doni «ordres» com va passar a la sessió de dijous passat. «S’aprofita (riu). Crec que ho fa bastant bé, podria ser una bona entrenadora d’escoleta», manifesta.

El Girona força el tercer partit del play-out contra l'Alcoi (2-1)

La idea de crear un equip de mares d’hoquei ha estat tan ben rebuda que, fins i tot, mares d’altres clubs s’han interessat per imitar-les. «És qüestió de provar-ho. Ens agradaria que la temporada vinent s’animin més equips de mares per poder fer alguna trobada o lligueta».

Subscriu-te per seguir llegint