El petit príncep del Club Natació Castellfollit

Antoine de Saint-Exupéry va escriure a El petit príncep que «l’essencial és invisible als ulls». En un món carregat de prejudicis i estigmes, aniria bé recordar sovint aquesta frase i aplicar-la com ho fa en Mahamadou Dambelleh, nedador del Club Natació Castellfollit. «La gent moltes vegades em pregunta: ‘si et poguessis operar la vista per veure-hi, ho faries?’. Jo sempre responc que no ho necessito. Als 18 anys, estic demostrant que ser cec és una condició -i una putada, les coses com són-, però això no m’impedeix tenir una vida com tots els altres. Puc competir, fer esport, estudiar, sortir amb els amics, anar de festa, viatjar... Al final, crec que la vista m’aportaria coses que ni les vull ni les necessito», explica.

En Mahamadou va néixer amb una discapacitat degenerativa als ulls que li ha anat afectant la vista fins al punt de quedar-se cec. Des de ben petit -va néixer a Gàmbia i amb set mesos la seva família es va traslladar a Olot- ha hagut d’anar lidiant amb una societat que fa diferències entre les persones i no entén que cadascú té la seva pròpia normalitat. Quan tenia 10 anys, per sort, va conèixer el seu àngel de la guarda: l’entrenador del Club Natació Castellfollit, Pere Vilà. «A l’estiu, vam anar a la piscina de Castellfollit amb el casal (Garbuix) i ja m’hi vaig quedar. Si soc sincer, vaig triar la natació (abans feia atletisme) perquè al principi creia que em cansava menys. Tampoc és que fos una decisió gaire esportiva, però sí que hi continuo perquè és el que més m’agrada. Em sento molt còmode a dins l’aigua, tant quan competeixo com quan entreno amb els meus companys», diu. «No és veritat», el rectifica en Pere. «De seguida vaig veure que tenia unes possibilitats enormes. Té uns peus que són aletes. Un dia li vaig dir: ‘si entrenes amb mi, et faré un campió’», afegeix. Així va ser.

L’olotí s’ha convertit en una de les promeses nacionals de la natació adaptada. És internacional amb Espanya i fa poc va participar en l’Europeu de Funchal-Madeira. També va competir al Mundial de Manchester l’any passat. En Mahamadou té ara l’objectiu de classificar-se als Jocs Olímpics. Un somni que no seria possible sense en Pere. «Passem moltes hores junts, la confiança que tinc amb ell és màxima. No només quan m’ha de tocar el cap per fer els viratges a la piscina, sinó també a fora dels entrenaments. L’altre dia, per exemple, vam anar junts a la rua del Girona. Ell m’ha transmès les ganes de ser millor amb mi mateix», assegura en Mahamadou. En Pere assenteix: «Quan es llança a la piscina, es llança al buit. Sap que no l’enganyaré».

Confiar en una persona no és fàcil, però en Mahamadou s’ha convertit en un expert a l’hora de rodejar-se amb gent. «Quan entrenes en un club, et trobes amb els teus companys quan més pateixes i cansat estàs. Coincideixes amb ells en la pitjor situació. En els moments més vulnerables és quan saps qui tens al costat i amb qui pots confiar», comenta. Els membres del Club Natació Castellfollit s’han convertit en un pilar fonamental per a l’olotí: «Gaudeixo molt amb tots els nedadors del club. Són els que més em coneixen i amb qui més temps passo, molts d’ells són els meus amics. Tots els nens i nenes, des del més petit al més gran, són conscients que tinc una discapacitat i em tracten com un més sense cap mania. Som com una família». «En Mahamadou és el pal de paller. La persona que aglutina, cohesiona i anima el grup», insisteix en Pere. Té tota la raó. Mentre fan l’escalfament previ a l’entrenament, es palpa l’admiració que li tenen cadascun d’ells.

D’altra banda, «a dins del teu grup social sempre hi ha d’haver alguna persona que et critiqui o et digui que no pots»: «Al final, em poden més les ganes de poder demostrar que sí que puc a tota aquella gent que no creu en mi. Els utilitzo com un trampolí». «En Mahamadou és molt disciplinat, se sacrifica… Però si té una cosa… És molt tossut. Aquesta tossuderia li fa aconseguir moltes coses, més del que la gent es pot pensar», remarca en Pere.

En Mahamadou és subcampió d’Espanya i cinquè d’Europa, malgrat tenir una situació més desfavorable que la resta dels seus rivals. «Està competint contra nois que fan entre vuit i deu sessions setmanals, mentre que ell en fa quatre o màxim cinc», destaca en Pere. A tot això, cal sumar-hi les meravelles que han de fer per poder entrenar. Com que la piscina de Castellfollit de la Roca és descoberta, només hi poden anar a l’estiu -l’època de l’any preferida per a en Mahamadou- i la resta de mesos s’han de desplaçar a Olot, Sant Pere de Torelló o, fins i tot, Manlleu com a solució. «Som l’equip nòmada de la natació mundial. Dubto que gaires clubs facin el que estem fent nosaltres», reconeix en Pere. «Aquí tenim nedadors de totes les categories i hem d’entrenar junts compartint els mateixos carrils. Pels pocs recursos que tenim, hem de presumir dels nostres resultats amb Mundials, Campionats d’Europa i d’Espanya, etc. Ningú ha de tenir empatia per nosaltres, simplement demanem que se’ns reconeguin les condicions i se’ns doni una solució per poder aportar encara més bons resultats en la natació», recorda en Mahamadou.

Tot i no ser de Castellfollit de la Roca, en Mahamadou s’ha convertit en un gran representant del municipi de poc menys d’un miler d’habitants. «Per mi és molt important. Faig moltes coses a Castellfollit, gairebé sembla que visqui més allà que a Olot. Tothom em coneix i em pregunta quan vaig pel carrer. Anar a Portugal, per exemple, i saber que porto el nom del club a la samarreta em fa sentir orgullós», afirma. Enguany, en Mahamadou i en Pere han sigut els pregoners de la Festa Major de Castellfollit.

Amb la fixació en els Jocs Olímpics de Los Ángeles 2028, en Mahamadou encara no ha descartat ser a París aquest estiu. «Soc conscient dels recursos que tenim i sé que és difícil, però és el meu somni. Ho lluitaré. És un objectiu a llarg termini. Si faig la mínima per anar a París doncs bé i, si no, no em suposarà cap problema», apunta el nedador. Segons en Pere, el pas necessari perquè acabi de volar alt és entrar al CAR i comptar amb la infrastructura per a un esportista d’elit.

Les mares de l’hoquei

Subscriu-te per seguir llegint