A les portes de viure la seva sisena temporada a Barcelona, la versió d' El Petit Príncep que Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 van crear el 2014 ha tornat també a Temporada Alta, on ja se la pot considerar un petit clàssic del Festival.

Més de 200.000 espectadors han vist l'espectacle des de la seva estrena i a fe que aquest entendridor musical segueix presentant arguments per seguir reunint-ne molts més. No és fàcil veure musicals per al públic familiar en català, i està clar que Llàcer i Guix han sabut trobar la tecla perquè abans de triomfar amb l'adaptació del text universal d'Antoine de Saint-Exupéry, ja havien engrescat amb una divertida versió de Geronimo Stilton. Apuntin la dada: tot i fer sis anys que està en ruta, dissabte a Girona se'n van fer tres funcions a l'Auditori, tres, un autèntic esdeveniment només a l'abast de ben pocs escollits.

Què fa, doncs, que un relat de sobres conegut continuï presentant atractius avui? D'entrada la combinació que proposen els autors d'aquesta versió de teatre i música enmig d'una espectacular escenografia plena de mappings, projeccions i animacions de tota mena. Si la història ja enganxa de per se, l'embolcall la fa encara més irresistible i segurament ajuda a acostar-la al públic nou, els nens que l'acaben de descobrir. I, és clar, també deixa embadalit l'adult que ha crescut amb el relat i que en retrobar-s'hi recorda allò que tots tenim un «petit príncep» dins. En tot el temps que el musical fa que roda, ha anat canviant d'intèrprets (hi han passat des del mateix Àngel Llàcer, fins a Iban Labanda, o Elena Gadel fent de Rosa), i s'ha de consignar que no se'n ressenteix. Hi hagi qui hi hagi a l'escenari el nivell és magnífic. A Girona, aquesta vegada, Enric Cambray, Eloi Gómez, Miguel Ángel Sánchez, Georgia Stewart i El Petit Príncep.

I així és com coneixem aquest nen que viu a l'Asteroide B-612. Que aterra a la Terra després d'haver fet una llarga volta descobrint planetes i arreplegant experiències que, al cap i a la fi, li serviran per ajudar un aviador accidentat en ple desert per replantejar-se la seva vida d'adult. Recordant quan ell era el nen i feia dibuixos de boes empassant elefants, que als ulls dels grans, eren simples barrets. Tot explicat amb tendresa i bon humor, per fer comprendre el valor de l'amistat, o la importància d'estimar.

Aquesta versió d' El Petit Príncep va guanyar el premi Butaca al Millor espectacle familiar de 2015 i sempre serà benvingut a Temporada Alta o on sigui. I vista l'acceptació, Àngel Llàcer i Manu Guix, que en els darrers temps també han col·laborat plegats en adaptacions de musicals adults com La jaula de las locas o actualment La tienda de los horrores, ho tenen tot a favor per, quan trobin un nou caramel per a tots els públics, no triguin a servir-nos-el. Que el musical, a Catalunya, és un gènere de llarg recorregut i si les joves generacions ja s'hi entusiasmen des de petites, tot això que hi haurem guanyat.