«S’abusa dels ansiolítics, es recepten per a qualsevol cosa»

El seu cognom sembla d’algun personatge de Tintin.

Ha, ha, és tot peculiar, sí, tinc entès que prové d’alguna cosa relacionada amb els pins.

Per què es va començar a interessar per teràpies no convencionals?

La meva vida anava massa de pressa, no em sentia bé. Me’n vaig adonar després de tenir un greu accident quan muntava a cavall.

Va ser la seva caiguda del cavall.

Se’m va encendre una llum.

Sant Pau també en va veure una, en la seva caiguda. 

Mentre estava a l’hospital no em va semblar que l’accident hagués sigut greu, va ser després, que em va afectar. Dormia molt malament, vaig patir una depressió... va ser tota una crisi vital. Amb el temps, em vaig adonar que fins llavors, la meva vida no era meva.

A què es dedicava?

Treballava amb el meu pare, que és editor artístic. Llavors vaig començar a llegir llibres d’autoajuda, de diferents tècniques, etc, i em vaig adonar que faltava alguna cosa, per ajudar la gent. Tot era o molt esotèric o psicologia tradicional. Que està molt bé, però té algunes mancances.

O sigui que la seva crisi el va ajudar.

Les crisis són vitals. T‘ho passes malament, però d’allà en neix alguna cosa. És com un renaixement.

Com va ser, el seu renaixement?

Vaig descobrir teràpies com el neurofeedback, i vaig pensar que la gent hauria de poder tenir aquesta ajuda que jo vaig tenir. M’hi vaig apassionar i vaig anar als Estats Units a formar-me.

Perquè ens entenguem: què és el neurofeedback?

 A dins del nostre cos, passen moltes coses de les quals no en som conscients, per tant no en tenim el control. Si aconseguim ser-ne conscients, els podrem controlar. Amb el neurofeedback, posem elèctrodes al cap de la persona, per veure la seva activitat cerebral. Després ho comparem amb una base de dades i veiem les disfuncions que pot tenir.

I després, què?

Després entrenem el cervell. Projectem un videojoc o una pel·lícula, i si la persona reacciona bé, el cervell també ho vol fer bé. Com que està connectat, això li permetrà canviar en viu els seus patrons d’ones cerebrals.

Funciona?

Funciona. Ho he experimentat amb mi mateix i amb molta altra gent. Ho fem des de fa anys. Hi ha qui necessita més sessions, i hi ha qui en necessita menys. Hi ha gent que vol canviar i li costa més perquè viu en un entorn tòxic.

Intueixo que no és gaire partidari de la medicació per a problemes psicològics.

Sóc partidari de la medicació quan hi ha una crisi, quan algú pateix molt. A vegades hi ha coses tan doloroses que el cos no pot suportar-les.

Avui abusem de la medicació? 

Sí totalment. S’abusa molt dels ansiolítics, avui es recepten per a qualsevol cosa: per dormir, per l’ansietat, per l’estrès... Les persones s’acostumen a viure-hi i es torna una addicció. A la clínica ve molta gent que ha estat prenent ansiolítics durant anys, receptats a vegades pel metge generalista. Durant un temps funcionen, segur que dorms millor, però a la llarga, tot torna, un problema no es pot tapar tota la vida.

Acaba essent perjudicial?

El neurofeedback es basa en l’aprenentatge, estem ensenyant al cervell unes pautes, unes conductes. Si es prenen ansiolítics, aquest aprenentatge és molt més lent.

De tot el que tracten, què és el que més ha augmentat els darrers anys?

L’insomni, hi ha molt d’insomni. També hi ha força depressió i ansietat. De fet, aquestes provoquen insomni. I també han crescut les obsessions, les menjades de coco, que es diuen. I no pensi que és cosa només de les societats desenvolupades, tothom té els seus motius d’ansietat.

Subscriu-te per seguir llegint