Cándida i Pepe, connexió fins a l'últim batec

Un inseparable matrimoni d'octogenaris mor amb menys d'una hora de diferència

Cándida Cuervo i Pepe García, el dia del seu casament.

Cándida Cuervo i Pepe García, el dia del seu casament. / LNE

Lucas Blanco

Ni la mort els va separar, com es van prometre aquell dia. Cándida Cuervo González i José Antonio García Llana, 'Pepe', van tancar aquest dilluns el cercle d'un viatge de més de mig segle. A l'església de San Esteban de Sograndio, a Astúries, es van casar, el 1970, i allà mateix va ser el funeral de tots dos, després de morir, amb només 45 minuts de diferència, a les 13.30 i a les 14.15 hores del passat diumenge.

Tots dos s'havien traslladat a una residència d'Oviedo. No tenien fills i la mort els va arribar per separat, a ella, de 89 anys, a la mateixa residència i a ell, de 86, a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA), on estava ingressat des del divendres passat.

La de Pepe i Càndida és una història d'amor tant discreta com llarga en el temps. Ell era natural de Villapére, i ella tenia els seus orígens a Sograndio, on els cossos de tots dos van rebre la cristiana sepultura aquest dilluns. Pepe va treballar tota la vida com a mecànic assumint la seva esposa, com era habitual en molts matrimonis de l'època, les feines de casa.

El carrer Puerto Ponton, a Teatinos, va ser el lloc triat per la parella per establir-s'hi. Mai van arribar a tenir descendència, però la seva humanitat i bon caràcter van fer que per a molts fossin gairebé com uns pares. "Sempre van ser molt estimats pels seus veïns, els tenien molta estima", indica María Jesús, una de les nebodes de la parella.

Pepe sempre va treballar amb els cotxes. Després de jubilat, era molt habitual veure'l al volant amb la seva inseparable Càndida al costat. Van viatjar amb l'Imserso, però sempre es van sentir còmodes a la seva Oviedo natal, anant a donar suport als seus veïns quan aquests ho necessitaven. "Era molt habitual veure'ls en funerals i donant condols, sempre volien estar amb la gent que perdia algun familiar", relaten els seus afins.

El dilluns van ser ells els protagonistes d'un comiat que, tot i que anunciat a causa de les malalties de tots dos, va sorprendre per un desenllaç pràcticament simultani.

Després d'una vida junts, els seus últims dies van transcórrer a la residència de Montecerrao. Pepe portava allà ja un temps, perquè la seva deterioració cognitiva el va obligar a requerir atenció especialitzada i Càndida va ingressar el passat 2 de gener, ja bastant delicada.

L'estat d'ella es va agreujar divendres passat. Pepe estava aparentment estable, però la seva deterioració es va accelerar a l'inici del cap de setmana, havent fins i tot de ser traslladat a les Urgències de l'HUCA. Cándida moria a la residència de matinada i el que va ser el seu inseparable marit ho feia en el recinte sanitari 45 minuts més tard.

La notícia va pesar i va sorprendre a parts iguals, especialment a Teatinos, on fins no fa tant la parella era constantment vista de la mà sortint a prendre cafè o assistint a algun funeral. Cándida i Pepe, Pepe i Cándida ja no estan, però deixen com a llegat una lliçó d'amor i un exemple de fidelitat que es van emportar gairebé al mateix temps a la tomba.