El "satisfyer" a la presó: una sentència autoritza una dona tenir un estimulador sexual a la seva cel·la

En un precedent legal que marca un abast important, una reclusa ha aconseguit recuperar la seva joguina eròtica dins de les parets de la presó. Aquesta història, que ha captivat l'atenció pública, gira al voltant del dret a la intimitat dins l'àmbit penitenciari. La resolució d'una jutgessa ha desencadenat un canvi de paradigma en les polítiques d'aquest tipus d'establiments.

L'incident es va produir quan aquesta interna va ser privada del seu 'satisfyer' a l'entrar al centre penitenciari. Després d'una batalla legal i la intervenció d'advocats, la reclusa ha vist com el tribunal ha fallat a favor seu. Aquesta decisió, sense precedents fins ara, estableix un precedent legal que podria tenir repercussions en altres casos similars.

El 14 de maig, una interna de la presó de Pamplona va sol·licitar a la direcció de la presó poder mantenir el seu estmulador sexual. Quan va entrar a la presó li van confiscar l'aparell. La direcció va rebutjar la petició i ella va protestar. Amb l'ajuda de la seva advocada, va apel·lar la decisió i ara celebra la resolució favorable de la jutge del Tribunal de Supervisió Penitenciària. La jutge va emetre la decisió el 23 de juny i va afirmar que la reclusa té dret a la llibertat sexual amb l'ús d'aquest succionador de clítoris. La presonera havia argumentat que el Satisfyer no era perillós ni estava prohibit a la presó.

La direcció de la presó de Pamplona argumentava que "l'objecte podria comportar un risc per als interns o per al personal penitenciari”. El director va dir que “l'ús compartit d'aquests objectes podria propiciar la propagació de malalties entre els interns i representaria un risc per als funcionaris que els inspeccionen, exposant-los a objectes que podrien contenir patògens i bacteris”.

Però la sentència és clara. La jutgessa autoritza «l'objecte sexual retingut al departament d'Ingressos -diu en la seva literalitat l'auto-, sotmès a les condicions (de control vigents a la presó). Aquesta autorització podrà ser revocada en cas que la interna faci un mal ús del mateix o incompleixi o dificulti el compliment de les condicions internes».

Se li autoritza amb condicionants. A saber, no podrà compartir-ho amb altres usuàries; l'usarà en moments concrets en un àmbit d'intimitat; ha de facilitar la posterior retirada de piles; se li restituirà rentat amb aigua i sabó al personal de presons que el custodiarà; i ho retornarà en quan se li requereixi. «Cada interna -resol la jutgessa- podria tenir, en cas d'adquirir-ho, el seu particular 'satisfyer' sempre que es segueixi al respecte de les condicions que s'imposen; ja que no resulta un objecte prohibit ni perillos».

La jutgessa basa la seva decisió també en l'informe sol·licitat al fabricant del 'satisfyer', que conclou que l'objecte és un «article de plàstic, hermètic, que no alberga gairebé espai en el seu interior i que funciona segons refereix la recurrent (la presa) amb piles, per la qual cosa podrien retirar-se o posar-se».

Reconeixement del dret a la intimitat

La jutgessa, considerant els arguments de la interna i els protocols de seguretat del centre, va determinar que l'objecte en qüestió no suposava cap amenaça i que la seva confiscació infringia el dret a la llibertat sexual de la reclusa. Aquesta sentència obre la porta a un nou debat sobre els drets individuals dins de l'entorn penitenciari i la manera com les regulacions actuals haurien de ser ajustades per respectar la dignitat de les persones empresonades.

La reclusa, que ha mantingut l'anonimat, ha expressat la seva satisfacció per la decisió de la jutgessa. Aquesta victòria legal no només li permet recuperar el seu 'satisfyer', sinó que també suposa un pas important cap a la reconeixença del dret a la privacitat i la intimitat dins de les presons.