4.500 persones s’apleguen en la 42a Trobada de Gegants i Bestiari

Hi van participar gairebé 20 entitats, 9 de la província, encapçalades per la Fal·lera Gironina

Plantada de gegants al parc del Migdia, davant d’unes 4.500 persones

Plantada de gegants al parc del Migdia, davant d’unes 4.500 persones / Aniol Resclosa

Oriol Bernà

Com marca la tradició des de fa ja quaranta-dos anys, un dels actes populars que tanca les Fires de Sant Narcís és la Trobada de Gegants i Bestiari de Girona. Un punt d’unió entre diferents colles geganteres, xarangues, grups de faràndula, cobles, capgrossos i d’altres bestioles mitològiques que uneixen petits i grans en una gran exhibició de folklore català.

Sota l’organització de la Fal·lera Gironina, la Trobada va començar al parc del Migdia, a les 10 del matí, amb la Plantada de gegants. Allí es van presentar totes les entitats convidades -5 de Girona capital, 9 de la província de Girona i 11 de la província de Barcelona-. Tot seguit, pels voltants del migdia, va tenir lloc la Cercavila, que va sortir des del mateix parc, passant pels carrers d’Oriol Martorell i Codina, Migdia i Ultònia, fins a acabar a la plaça de Francesc Calvet i Rubalcaba, on l’esperava la cobla MusXXL i el Gegant Gerió de Girona, el més pesat de Catalunya amb tres caps i sis braços.

Els gegants, representant la simbologia de cada població present, van ser els grans protagonistes d’un dels actes populars per excel·lència que clouen les Fires de Sant Narcís. De fet, ho porten sent des de fa quatre dècades i només es van aturar en l’edició del 2020 a causa de la pandèmia, quan la festa es va haver de celebrar de manera virtual.

La Fal·lera va liderar la cercavila desplegant tot el seu arsenal: amb capgrossos a primera fila seguits pel ball de bastoners, els menuts dragolins, els gegants i la melodia de la Fal·lera a ritme de gralles, tarotes i percussió. Es tracta d’una entitat que treballa des de l’any 1997 per recuperar i mantenir la tradició gegantera a Girona i mostrar la seva imatgeria en cercaviles de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i del món.