13 anys després, el Girona torna a visitar el Granada

«Regalar una part s'acostuma a pagar gairebé sempre i ahir no va ser menys. El Girona menys clarivident de la temporada va encadenar la tercera derrota consecutiva a Granada». Aquest era l'inici de la crònica de Marc Brugués al Diari de Girona del 4 d'octubre del 2010, l'endemà de la darrera visita del conjunt blanc-i-vermell a territori granadí. Una tarda amarga aquella, en què els homes de Raül Agné van encaixar un gol al minut tres i van poder marxar escaldats al descans (2-1 i un parell de travessers). Eren temps novells del Girona a Segona, tot just la tercera temporada després de cinquanta anys d'absència. Eren temps de Jandro Castro, l'autor d'una obra d'art insuficient per trencar el malefici que existeix quan els gironins visiten Granada: tres partits, tres derrotes. Dilluns Míchel i els seus homes intentaran oblidar-ho.

Molt han canviat, les coses, des que ambdós clubs es van veure les cares per última vegada. Serà el primer cop a l'elit, per cert, perquè els anteriors, fixats en la dècada dels quaranta, també van ser a Segona: un 1-0 el 1940 i un 3-0 el 1949. Aquell octubre del 2010, el Girona jugava amb Dani Mallo a la porteria, Gerard López disputava els seus primers minuts a la Lliga i Felipe Sanchón i Kitoko defensaven els colors del Granada.

I a Montilivi?

En els partits disputats a l'estadi del Girona no és que la cosa hagi anat molt millor, malgrat que com a mínim el conjunt blanc-i-vermell hi va poder celebrar una victòria: un 2-0 el 2011 amb l'estadi ple a vessar. El 1941 s'havia rascat un empat a Vista Alegre (1-1) i el 1948 s'hi havia perdut (0-1). Mai, però, el Girona havia arribat amb l'excel·lència de la qual ara presumeix: invicte, amb un 10 de 12.

Subscriu-te per seguir llegint