I per fi, la llum. Després de mesos de foscor, d'espera. És dur per a un futbolista, sobretot el que està acostumat a jugar cada cap de setmana i de fer-ho a un cert nivell competitiu, acceptar un parèntesi tan llarg. Han sigut 156 dies per a Àlex Granell. Els que separen el seu darrer partit oficial amb el Girona del debut oficial amb la samarreta del Bolívar. Una estrena amarga, perquè el resultat no va acompanyar. Però al cap i a la fi, una oportunitat per jugar de nou i fer-ho amb alguna cosa en joc més enllà de ser un simple amistós. Titular i completant els més de 90 minuts reglamentaris, va viure des de la gespa la desfeta per la mínima del seu nou equip tot buscant la classificació per a la fase de grups de la Copa Libertadores, la màxima competició de d'Amèrica del Sud. A Granell i al Bolívar els toca ara remar contra corrent. Remuntar la setmana vinent a La Paz serà, per tant, una obligació. De moment, aquest dissabte toca una nova estrena. Aquest cop a la Lliga boliviana, visitant el camp del Guabirà.

El 4 d'octubre passat, Granell jugava els últims nou minuts d´un Girona-Fuenlabrada a l'estadi de Montilivi. El que vindria després ja no tindria res a veure amb un terreny de joc. Temps per als comiats, les llàgrimes i les bones paraules. S'acabava la seva etapa a Montilivi i amb 32 anys acceptava l'exòtic repte de defensar l'escut del Bolívar. Viatge, adaptació i pretemporada, tot esperant el debut oficial. Arribava la nit del dimarts al dimecres, 156 dies després de l'última vegada. Cinc mesos d'espera. Efemèride agredolça. Primers minuts a la Libertadores, tot i que sigui la seva fase classificatòria. I desfeta per la mínima, en un partit sense gaires ocasions per als bolivians, que van veure com al descompte es quedaven amb un futbolista menys per l'expulsió de César Menacho. «Ha sigut un partit dur. Moltes coses per corregir. Es paga quan no es té el ritme de campionat. M'ha agradat l'ordre i la concentració de l'equip. No em queda clar si va ser gol o si va ser fora de joc de dos metres. Les possibilitats continuen intactes». Això escrivia Marcelo Claure, propietari del Bolívar i alhora un dels socis principals del Girona, a les xarxes socials. No es quedava aquí la cosa. «A millorar. La il·lusió es manté intacta. A treballar aquesta setmana pel dimarts continuar en aquesta cursa».

Per ser a la fase de grups, tocarà capgirar un 1-0 en contra aquest dimarts vinent. Espera Granell ser titular , condició que de moment manté amb Natxo González a la banqueta. Entrenador i migcampista són dues de les moltes cares noves de la plantilla. Encaixar totes les peces és, per tant, indispensable i això sempre comporta temps, però l'afició es comença a impacientar i durant el dia d'ahir a Twitter diversos seguidors del Bolívar ja mostraven la seva indignació i preocupació. Ha canviat Granell de país, futbol i cultura. Però la pressió externa i el nivell d'exigència es mantenen. O fins i tot ha augmentat de revolucions.

L'anècdota amb Santi Bueno

Partit especial per a Àlex Granell, sobretot. Però també tocava de prop al central del Girona, Santi Bueno. El seu germà gran Gastón és actualment futbolista del Wonderers. Està lesionat i no va poder jugar, però forma part de la plantilla i està inscrit per disputar la Libertadores. Bueno en parlava ahir. «Per la diferència horària no he pogut veure el partit, però el primer que he fet quan m'he llevat ha sigut veure el resultat i també el resum. Aquests dies n'he parlat amb el meu germà i també amb el propi Àlex. Quan encara estava aquí xerrava amb mi i amb en Cristhian (Stuani) i ens preguntava com era el futbol al nostre país, a l'Uruguai. La coincidència ha sigut molt bonica perquè just el seu debut oficial ha sigut contra un equip d'allà. Va guanyar el Wanderers, però ara li toca afrontar la tornada a La Paz, a molta més altura. Estic convençut que li serà complicat mantenir aquest resultat favorable».