Això del futbol ja se sap com va. Un dia és blanc i l'altre, negre ben fosc. O a la inversa. Escales cap amunt tan ràpid com baixes al forat més profund. Hi juguen tants factors que és fàcil descomptar-se. La transformació de Santi Bueno ha sigut de les que sorprenen. Potser no pel resultat final, sinó pel què ha passat. Fa quatre dies, semblava que no comptava per a Francisco Rodríguez. Ni abans per a Pep Lluís Martí o Juan Carlos Unzué, predecessors a la banqueta. Ara, explica-li a Francisco que l'uruguaià no ha d'anar convocat o que no ha de tenir ni un sol minut. S'estiraria dels cabells. Bueno, fitxat com una aposta de futur i amb un contracte ben llarg, ha passat del res al tot en ben poc temps. De no jugar ni tenir la més mínima sensació que ho acabaria fent, a ser indiscutible. Amb el mateix entrenador, però en circumstàncies diferents i una plantilla que no té massa a veure amb l'anterior. Viu, amb 22 anys i encara un llarg recorregut, segurament la millor temporada de la seva vida. Perquè gaudeix al damunt de la gespa, alhora que aprèn i creix com a futbolista.

Només 93 minuts. Aquesta és la seva participació del curs passat. Es pot entendre, tenint en compte el poc recorregut del central, amb fitxa del Barça B però sense tenir-hi cabuda, i un parell de cessions al Peralada per foguejar-se a la Segona Divisió B. Amb aquest currículum, el 2019 aterrava a Montilivi. Se'l signava fins al 30 de juny de 2024, en una operació que podria sorprendre a molts. És l'únic futbolista amb un contracte de tanta durada, a excepció de Ramon Terrats, que renovava unes setmanes enrere però encara no té fitxa del primer equip. Durant el seu primer any a Girona no va arribar al centenar de minuts. Titular al camp del Linares en el debut a la Copa del Rei, i després d'una breu aparició en la darrera jornada de la lliga regular, a Alcorcón. I para de comptar. Juanpe, Alcalá, Ignasi Miquel o Ramalho li passaven per davant. Era el cinquè central i amb aquesta etiqueta va aguantar tota la temporada.

El seu segon curs com a blanc-i-vermell ha sigut ben diferent. La nòmina de defenses ha baixat. Sobretot des que al mercat d'hivern Ramalho feia les maletes per marxar a l'Osasuna i no s'incorporava cap peça per substituir-lo. Però és que abans, els problemes físics de Juanpe deixaven a Francisco amb ben poques opcions. Va provar de donar-li l'anternativa a Santi Bueno i no se'n va penedir. Ha barrejat actuacions discretes amb partits excel·lents. Suficient per guanyar-se un lloc a l'onze i ser indiscutible sempre que ha estat disponible. Ja jugava quan Francisco apostava per una defensa de quatre i encara més raó de ser ara, que ha afegit una peça més al darrere.

A tot això, l'uruguaià és el jugador de camp amb més minuts de tota la plantilla. N'acumula 2.933 entre totes les competicions. Només el supera el porter Juan Carlos, que en n'ha jugat 3.150. Bueno ha disputat 34 partits i en 32 ha sigut titular. Només en un parell ha saltat al camp des de la banqueta. Ha fet dos gols. Un va ser clau per eliminar el Lugo a la Copa i l'altre, al camp del Rayo, va donar esperances però l'equip local acabaria remuntant. També va veure porteria contra el Leganés a la Lliga, tot i que l'àrbitre d'aquell dia, a instàncies del VAR i després d'un suspens etern, va anul·lar un gol que podria haver pujat perfectament al marcador.

Bons números en relació amb els dels seus companys, però també arguments de pes per donar-se a conèixer a la Lliga. No és Bueno un jugador més. Sinó el futbolista que més recuperacions comptabilitza de tota la Segona Divisió A. Lidera aquesta particular classificació i ho fa amb bastanta diferència respecte els seus perseguidors. Ha recuperat la pilota en 70 ocasions, deixant enrere les 62 de David Fernández i les 58 de José Carlos, tots dos de l'Alcorcón. Una mica més avall hi ha Iago López, jugador del Logronyès cedit pel Girona, que en coptabilitza 53. També Glauder (Fuenlabrada) amb 53 i Venancio (52), que en suma 52. No és fins al divuitè lloc que hi trobem un altre blanc-i-vermell. Es tracta del migcampista Seba Cristóforo, que ha realitzat 44 recuperacions.

Un rendiment com ha quedat ha disparat el seu valor de mercat. El prestigiós portal Transfermarkt el situava al voltant dels 300.000 euros quan va fitxar pel Girona, camí dels dos anys enrere. Ara mateix, la xifra s'ha disparat i ja s'eleva fins als 800.000 euros.