L’afició viu la classificació a l’exterior de Montilivi

Mai fallen. Faci sol, plogui, nevi o un fred de mil dimonis. Saben que no podran entrar a l’estadi a causa de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, però allà són. Sempre. Desenes d’aficionats del Girona esperant l’arribada de l’equip a les portes de Montilivi per transmetre’ls la seva energia i suport abans del partit. Un per un, perquè els jugadors venen amb els seus cotxes particulars, es deixen la veu per animar-los de seguida que els veuen. Juanpe, que ja els coneix, agraeix el seu compromís i els saluda agraït. Hi han sigut tota la temporada i ahir, en un partit tant rellevant contra l’Alcrocón per aconseguir el bitllet pel play-off, tampoc va ser menys.

QUILÒMETRES

El més meritori de tot plegat és la gran quantitat de quilòmetres que molts fan per al Girona. N’hi ha que venen de Ripoll, Vic, Manlleu, la Bisbal d’Empordà... Es planten a Montilivi gairebé dues hores abans del partit i quan l’àrbitre xiula l’inici giren cua, pugen a les instal·lacions esportives de la UdG que queden sobre el Gol Sud o van a sopar al Krokers on tenen una sala per ells sols amb separació, com en el cas d’ahir alguns. Això no fa pas massa que poden fer-ho perquè els bars i restaurants havien de tancar a les cinc de la tarda. Com s’ho feien per seguir el partit? Com podien. «A vegades l’hem vist per la pantalla que hi ha a l’estadi. Ens hem arreglat com hem pogut. Amb els mòbils, ràdios, el que sigui...», confessa Albert Juanola. Al seu costat hi ha Sònia Marín que explica que «fem la pallissa encantats». Si poden, fins i tot fan els desplaçaments.

JOVENT GIRONÍ

L’encarregat de fer ambient de veritat és el Jovent Gironí. Són més d’un centenar i no s’han perdut cap partit. Durant la temporada només els ha frustrat el toc de queda. Se situen al costat de les instal·lacions esportives de la UdG i fan arribar tota mena de càntics com el clàssic «si tots animem, guanyarem», llancen bengales o fins i tot focs artificials com ahir als de Francisco. El tècnic, per cert, encara no ha pogut coincidir amb l’afició a l’estadi i això que aviat farà un any que va fer-se càrrec de l’equip en substitució de Pep Lluís Martí.

DIFERÈNCIA ENTRE ESTADIS

Des que la pandèmia va fer estralls, el Girona ha jugat tots els partits a porta tancada. El futbol va reobrint-se a poc a poc. El Govern espanyol va donar llum verda al retorn del públic als estadis en competicions oficials fins al final de temporada, tot i que només en aquelles comunitats que es troben en fase 1 de recuperació. Són: Galícia, Extremadura, València, Balears i Múrcia. Catalunya ha quedat fora per l’evolució de les xifres i tot fa pensar que res canviarà aquest curs. Una situació que pot afectar als play-off perquè, a diferència del Girona, hi haurà equips com l’Sporting , en el cas que es classifiqui, que podrien comptar amb la presència del 30% de l’aforament amb un màxim de 5.000 espectadors -de moment, Astúries segueix en fase 2. Aquest també serà el panorama que es trobaran els gironins aquest diumenge a Cartagena.

«És molt injust i trist. Diumenge l’afició del Cartagena podrà anar al partit i, en canvi, nosaltres aquí no. El futbol ha de ser per tots igual, hi hagi el que hi hagi. S’adultera la competició. Sap greu que nosaltres que hi som sempre tant abans del partit com després i tant si es guanya com si es perd, no puguem veure en directe al nostre equip», lamenta Juanola.

L'ABONAMENT

En aquest sentit, també es mostra crític Marc Soler: «Em sembla molt malament perquè ens fan pagar la quota igualment, encara que no hi pugui haver públic a l’estadi». El club va cobrar al desembre el rebut del carnet de soci del 2021 i a principis de curs va cobrar el 50% de l’abonament a l’espera de quin seria el desenllaç d’aquesta temporada. La passada va compensar la part proporcional dels cinc partits que faltaven per jugar.

EL PLAY-OFF

Amb el Girona de nou classificat per al play-off d’ascens a Primera, els ànims estan pels núvols. Els de Francisco per fi han despertat els nervis i la il·lusió a una afició que, com l’equip, també «toca de peus a terra».

«Ara mateix, el Girona és el favorit al play-off perquè ha plantat cara i fa tot el que s’ha de fer dins el camp. Els jugadors tenen ganes, força i estan molt ben compenetrats entre ells. Només cal veure’ls», comenta Juanola. Ara bé, després de totes les patacades que s’han endut els de Montilivi al llarg de la història i agafant la final contra l’Elx com a cop més recent, els aficionats prefereixen no cantar victòria abans d’hora: «Farem la promoció i ja veurem». L’eufòria va ser màxima amb l’1-0 i es van sentir petards, fins i tot.