Passen els anys però hi ha una imatge que mai canvia. La de Juanpe Ramírez, amb el seu somriure perenne, vestint la blanc-i-vermella. S’hi ha acostumat i no hi ha manera de treure-se-la. És, a dia d’avui, l’últim supervivent. L’únic jugador de l’actual plantilla que, el 2017, va celebrar al damunt de la gespa de Montilivi l’històric ascens a la Primera Divisió. L’únic, també, fitxat el 2016 i que des de llavors no s’ha mogut del club, per més ofertes que li hagin pogut plantar al davant dels nassos. Una condició, això sí, que podria canviar un cop s’acabi el mercat d’estiu. El Girona encara rumia tornar-li a fer contracte a Aday Benítez, fora d’òrbita des del passat 30 de juny. Si això acaba passant, compartiria amb Juanpe aquest estatus, perquè també va pujar a l’elit aquella temporada. De moment, però, el canari és, no pas per edat però si per cursos al club, el més veterà.
Sense comptar els nanos del filial, amb l’excepció d’Arnau Martínez i Ibrahima Kébé, que tot i tenir un dorsal que va més enllà del 25 el dia el dia el viuen amb la primera plantilla, Míchel Sánchez té ara a les seves ordres un vestidor amb 21 futbolistes. Només n’hi ha un que demà encetarà la seva sisena temporada al Girona. Amb 30 anys, en tenia 25 quan Quique Cárcel va decidir pescar-lo del Valladolid, on hi havia jugat 34 partits en una aventura bastant irregular del Pucela. Va ser arribar i moldre, perquè ben aviat va convertir-se en indiscutible per a Pablo Machín. Un estatus que ha mantingut amb Eusebio Sacristán, Juan Carlos Unzué, Pep Lluis Martí i Francisco Rodríguez. Passarà tres quarts del mateix amb Míchel Sánchez. Com a mínim d’entrada. Si res es torça, serà titular amb l’Amorebieta i el seu comptador continuarà en línia ascendent.
De moment, en tot aquest temps, des del 2016 fins avui, Juanpe ha jugat 161 partits amb el Girona. Comptant les aparicions a Primera i Segona, els partits de play-off d’ascens i també els duels a la Copa. Tot i ser central, ha fet nou gols. Cinc d’ells en una mateixa temporada. La primera de l’equip a l’elit, convertint-se en el defensa més golejador del campionat. Els mateixos, per exemple, que va fer aquell any a Primera el francès Karim Benzema amb el Reial Madrid. Amb més de 300 partits com a professional, n’ha disputat 183 a la categoria d’argent i si res es torça, podria arribar als dos centenars abans que s’acabi l’any natural. Amb el Girona sempre ha superat la barrera dels 30 partits per curs tret l’últim exercici, quan va debutar al Molinón per obrir la Lliga però no va tornar a jugar fins mesos i mesos després per culpa de les lesions. Això sí, quan va tornar Francisco hi va confiar de tal manera que el va mantenir a l’onze, passés el que passés.
Aquesta pretemporada, i sense massa peces per escollir, Míchel també li ha donat minuts en bona part dels amistosos. No hi és Santi Bueno, indiscutible fins fa quatre dies. L’uruguaià va patir una lesió en el menisc intern del seu genoll esquerre i el passat mes de juliol es va haver d’operar. Des del club es parlava d’unes vuit setmanes de renovació, pel que fins a finals de setembre o principis d’octubre no tornarà a estar disponible. Sense Bueno, la nòmina de centrals queda bastant reduïda. Continua Bernardo Espinosa, que també es preveu que sigui titular amb l’Amorebieta. I també el jove Arnau Martínez, cada cop amb més pes al primer equip tot i tenir només 18 anys.
Collita del 2016
Juanpe és, ara per ara, l’únic futbolista de la plantilla que va ser fitxat el 2016 i que encara continua a la disciplina del club. El més veterà. El segueixen dos jugadors més. Bernardo Espinosa i Cristhian Stuani van aterrar a Montilivi un estiu més tard, ja amb l’ascens consumat. Un i altre van venir procedents del Middlesbrough anglès. Això sí, mentre que el golejador uruguaià ha continuat sense interrupció vestint la samarreta blanc-i-vermella des del 2017, no es pot dir el mateix amb el central colombià. El curs 19/20, el del retorn a Segona, Bernardo va jugar cedit un any a l’Espanyol. A Jairo se’l va fitxar el 2018, però aquell primer curs el va viure de préstec al Cadis. També el 2018 va treure el cap pel primer equip Valery, procedent del Peralada, llavors el filial. La resta de futbolistes que pertanyen a la plantilla han arribat després. Un bon gruix el 2019, uns quants més el 2020 i David Juncà i Darío Sarmiento aquest estiu, perquè Bustos i Aleix ja han viscut una etapa anterior a l’entitat.
