Debutar amb victòria sempre és una alegria. Fer-ho amb 18 anys, al futbol professional i marxar cap a la banqueta ovacionat, és un extra que tot futbolista desitjaria viure alguna vegada a la seva vida. El premi gros va ser per a Óscar Ureña. Fins fa quatre dies al juvenil A, la seva excel·lent pretemporada ha convençut, i de quina manera, a Míchel Sánchez, que va decidir donar-li la titularitat el passat dissabte contra l’Amorebieta a Montilivi. Amb el 32 a l’esquena, va guanyar-se els aplaudiments de l’afició, cada cop més avesada a veure la canalla que puja de la base. L’exemple més recent, el d’un Arnau Martínez que també sortia d’inici i que es va convertir en intocable l’últim terç del curs passat. Però qui és Ureña? Com és? Àlex Marsal, una de les persones que fa més temps que treballa amb els més joves del club, fa uns mesos el tenia a les seves ordres. No l’estranya ni el sorprèn que l’empordanès hagi aparegut ben aviat en una alineació de Segona. Com ell, veu a d’altres futbolistes preparats per fer-ho i està convençut que, a mig termini, bona part de la plantilla del Girona estarà formada per gent que ve de sota.

Forjat primer al Figueres, va arribar al club en edat infantil i ha anat cremant etapes. «Havia estat al juvenil C i en un primer moment, l’any passat, havia de reforçar el B. Però no tenia cap sentit. Va fer la pretemporada amb l’A i va ser espectacular. Va acabar sent un jugador molt important per nosaltres». Marsal el defineix: «És molt descarat. No té un gran físic, però això ho supleix amb una enorme habilitat. Intervé molt bé entre línies, llegeix correctament els espais, té un bon un contra un i és imprevisible. Va començar fent de 10 i després el vam posar a jugar per fora, a cama canviada, on més mal fa». Aquest, l’Ureña futbolista. També explica com és fora d’un terreny de joc. «És un deu com a persona. Un nano molt humil, amb un entorn molt sa. És tímid, introvertit. És al camp i quan toca competir que es transforma».

Marsal aplaudeix l’estrena de l’atacant. La seva i la d’altres futbolistes que pugen amb força. Els que ja hi són i els que vindran. «No em xoca veure Ureña al primer equip. Els clubs grans aposten pel seu jovent i nosaltres també ho estem fent. Cada vegada està passant més. Si Míchel l’ha posat és perquè està convençut que pot rendir. Ell es juga el sou, no és com nosaltres que som entrenadors de la base i formem jugadors». I ho remata: «Que ningú s’estranyi si durant la temporada hi ha més joves que s’estrenen amb els més grans». Dissabte, Ureña no era l’únic que lluïa un dorsal més enllà del 25. A part de Kébé i Arnau, cada cop més consolidats, la convocatòria la completaven noms com els d’Artero, Gabri i Loïc. Marsal també hi posa pinzellada. Del primer, diu que «és un mig ofensiu com els actuals, que pugen i baixen, amb protagonisme». Destaca que Gabri «té molt de gol» i és «rapidíssim», mentre que defineix l’últim com «un central esquerre molt alt, ben col·locat i amb personalitat. Amb ell al camp sembla que no passi res però és que comet molt poques errades».