El Girona respira. L’equip continua en zona de descens i amb forces mancances però la cosa ja es veu d’una altra manera després de la victòria d’ahir a Miranda. Un triomf vital i necessari que talla la molt perillosa sèrie de tres derrotes consecutives i permet l’equip reforçar la seva confiança. Per guanyar partits cal primer generar ocasions i, després, transformar-les. Contra l’Osca, l’equip va pagar molt cara la mala punteria. Ahir però, el guió va ser un altre. Els de Míchel van trobar el camí de la porteria local amb facilitat i, ja a la primera part, va situar-se amb un impactant 0-2 gràcies a Bustos i Bueno. Un tercer gol hauria deixat el partit dat i beneït però als gironins se’ls va acabar la punteria i, també, la benzina. El Mirandés va entrar al partit gràcies a Brugué i a punt va estar d’aixafar la guitarra als gironins en l’afegit quan el VAR va invalidar el que hauria suposat el 2-2 per unes mans clares i fora de joc previ. Sigui com sigui, la bona primera part, la capacitat de patiment i, en definitiva, la victòria -la primera del curs a domicili- són factors que, junts, haurien de convertir el partit d’ahir en el cop de puny sobre la taula que tant demanava Míchel.
Satisfet pel que va veure contra l’Osca, el tècnic va repetir el mateix onze que, tot i la millora, havia perdut per 1-3 dissabte, amb Arnau Martínez i Jairo als carrils, i Bustos com a referent. No va entrar gaire bé el Girona al partit. Imprecís i superat en intensitat pel Mirandés, Míchel es desesperava des de la banqueta veient com el seus no eren capaços de tenir la pilota i, per contra, els locals la robaven amb facilitat i es plantaven de seguida a l’àrea de Juan Carlos. El porter va haver d’intervenir per aturar dos xuts, centrats però perillosos, de Vicente i Álex López. Semblava que el partit no feia bona pinta.
El Girona necessitava que passés quelcom per frenar el ritme alt dels locals. Un avís perquè el Mirandés frenés l’empenta inicial i mirés més enrere que pas endavant. Un gol anul·lat per un fora de joc dubtós de Bustos (si ho era, seria per mil·límetres, i les línies del VAR, que per televisió es van veure molts minuts més tard, tampoc aclarien res) en la primera arribada a l’àrea dels gironins va servir al Girona per fer el clic. L’argentí va confirmar que vol ser important i va finalitzar una gran jugada personal de Samu Sáiz per obrir el marcador. Els de Míchel treien petroli en una de les primeres arribades. El 0-1 esperonaria els gironins que, aprofitant que el Mirandés acusava el cop, es bolcarien en atac i trobarien més premi. Va ser en una acció a pilota aturada, quan Lizoain es va empassar un cop de cap de Bueno -aparentment sense complicacions- agafant la pilota ja a dins la porteria. El Girona somreia. El pas endavant fet, poc abans de la mitja hora donava fruits i encara en podria haver donat més si Pérez Pallás, des del VAR, hagués avisat l’àrbitre d’unes mans d’Odei dins l’àrea. Com de costum, es va fer l’orni. Míchel, per fi, veia tranquil un partit dels seus. Encara abans de la mitja part, Borja García ho va intentar amb un parell de xuts ben intencionats des de fora l’àrea. No és que el 5-3-2 funcionés com un rellotge perquè tampoc és que el Girona entrés amb claredat per les bandes. Més ho aviat ho feia per dins, on Samu Sáiz i Bustos buscaven i trobaven les pessigolles a Odei i Arroyo. Abans de la mitja part, Juan Carlos va evitar que el Mirandés entrés al partit desviant a còrner un xut llunyà de Meseguer.
El Girona va continuar arribant amb facilitat a la represa i Samu Sáiz primer i Bustos, després, van perdonar el que hauria pogut ser la sentència. El Girona estava còmode. El control de la pilota, a la segona part, era pels locals que miraven de fer mal sense èxit. Mentrestant, els gironins sortien amb perill al contracop i Borja García va estar a punt de fer el tercer amb un xut creuat. Alhora que perdonava, el Girona es mostrava segur en defensa amb Santi Bueno infranquejable. Tot i això, els de Míchel concedien massa metres a un Mirandés que començava a acumular homes ofensius al camp. Hassan, Camello i Brugué van entrar a la recerca d’un gol que els posés al partit i el van trobar. Va ser, qui si no, el gironí qui va posar emoció als minuts finals. El de Bàscara va rebre a la frontal i amb un gran control orientat es va habilitar la pilota per clavar-la lluny de l’abast de Juan Carlos. Tocaria patir. I a fe que ho va fer el Girona i els aficionats blanc-i-vermells des de casa quan, ja en el temps afegit, van veure que un embolic dins l’àrea acabava amb la pilota al fins de la porteria de Juan Carlos. El VAR però, va invalidar el gol per unes mans flagrants de Camello, i també per fora de joc, que Pérez Pallas, aquest cop sí, va veure. Míchel respirava. Més que ho faria veient com durant els quatre minuts restants de descompte no passava res més. S’aconseguia un triomf alliberador que cal fer bo contra el Saragossa.
