Si el Girona serà candidat a l’ascens directe o no, ja es veurà però ahir a Valladolid va quedar ben clar que l’equip és capaç de competir contra els màxims favorits. Els gironins van frenar l’equip més en forma de la Lliga i durant alguns minuts fins i tot li van tenir el peu al coll. És veritat que els castellans podrien haver decantat el partit a favor seu amb una mica més de punteria o menys d’encert d’un gran Juan Carlos. Ara bé, també ho és que el Girona podria haver-se endut la victòria en l’acció final de Samu Saiz que va sortir llepant el pal. Al final, l’equip que dirigia ahir Salva Fúnez -Míchel estava confinat amb Covid- va poder sumar un punt a dos minuts pel final gràcies a un gol de penal de Samu Saiz. El 2-2 final permet a l’equip, a banda de puntuar, guanyar l’average al Valladolid. I això que l’empresa de treure quelcom de positiu de Pucela era realment complicada. Les vuit victòries consecutives com a local i la ratxa de 601 minuts sense encaixar del Valladolid dibuixaven un escenari veritablement empinat per al Girona. A més a més, la presència de Pulido Santana i Pérez Pallas era senyal de mal averany. Aquest cop però, el gallec des del VAR es va mig comportar i va indicar a Pulido el penal d’El Yamiq a Arnau que acabaria suposant el 2-2 final.

Míchel és fidel a una idea de joc i va voler examinar-la contra un dels grans de la categoria. Ho va fer amb el mateix onze ultraofensiu de la setmana passada i sense reforçar el mig del camp. En joc hi havia més que tres punts. El Girona sabia que no podia tornar amb les mans buides i, de la mateixa manera, el Valladolid volia eliminar un possible rival directe. La primera mitja hora va ser pràcticament tota de color lila. Els castellans tenien la pilota de seguida per començar el setge a la porteria gironina. Toni Villa i Aguado, abans del quart d’hora van fregar el gol en dues rematades altes i Juan Carlos va haver d’intervenir per aturar-ne una altra, de més clara, de Weissman. El Girona patia. El Valladolid tenia la línia de pressió molt alta i costava un piló trenar passades. Amb tot, quan ho aconseguia, arribava amb perill. Borja García en un contracop va rematar fora i Baena va topar amb Masip. Samu Saiz també va tenir una arribada clara però se li va fer de nit quan Stuani ja tenia la canya a punt. Superada la mitja hora, Bueno, de cap en una falta servida per Borja García va tenir la més clara però va regalar la pilota a Masip.

Esmorteïda la sortida en tromba local, el Girona s’havia tret la pressió de sobre i començava a fer recular el Valladolid, que ja no estava tan còmode després d’un primer tram intimidador. Als gironins, tanmateix, els mancava verí per fer mal de veritat en l’última passada. Baena va tornar a fer intervenir Masip i Stuani va rematar un córner llepant el pal abans de la mitja part en els millors minuts d’un Girona que s’havia tret la son de les orelles. Més encertat va estar Bernardo, en l’últim minut de la primera part per, amb el cap, enviar una falta centrada per Pol Lozano lluny de l’abast de Masip. Ara sí, el Girona trobava el premi i colpejava un Valladolid que, només dos minuts abans havia enviat una pilota al pal, mitjançant El Yamiq.

El 0-1 va donar al Girona molta tranquil·litat per començar la represa més asserenat. Els gironins havien estat capaços de frenar la fera i encaraven la represa amb la paella pel mànec. L’alegria duraria poc. Weissman avisaria amb un cop de cap al pal. Pacheta va moure la banqueta i en una de les primeres que va tocar Sergio León va enviar la pilota al fons de la xarxa en una jugada confusa després d’un rebot. El VAR es va revisar la jugada però Pérez Pallas no hi va veure res d’estrany i va validar el gol. El partit s’anivellava. El Girona va refrescar l’equip amb l’entrada de Juncà i Aleix Garcia i el d’Ulldecona va perdonar el segon després d’una gran assistència de Samu Saiz.

Les forces començaven a fallar i Stuani i Borja García van cedir el seu lloc a Bustos i Iván Martín. El Girona refrescava l’atac amb jugadors de perfil més mòbil. Mentrestant, Juan Carlos apareixeria per tornar a salvar un gol cantat de Weissman a boca de canó en una aturada espectacular. El porter, malgrat tot, no hi va poder fer res per evitar el segon gol del Valladolid. Després de desviar una centrada d’Anuar al pal, la pilota va caure a Morcillo que la va enviar a dins. Malgrat que Juan Carlos la va refusar i el joc va continuar, el VAR va confirmar que el gol era legal. Res a dir.

El partit se li complicava a un Girona que no va rendir-se i va veure com, inesperadament, Pérez Pallas alertava l’àrbitre que El Yamiq havia ventat una plantofada a Arnau dins l’àrea local. El col·legiat canari no va dubtar gens i va assenyalar un penal que Samu Saiz transformaria. Enmig de la bogeria final i de set minuts d’afegit, el madrileny encara va tenir la victòria a les seves botes en una rematada que va sortir llepant el pal. Hauria estat apoteòsic. El punt no és gens dolent i ha de servir perquè l’equip es convenci que pot lluitar per quelcom més que el play-off. Això sí, els 10 punts de distància són una llosa molt feixuga.