Amb Riquelme tocat, Míchel va sorprendre tothom diumenge passat fent entrar a l’onze titular Borja García. El mitjapunta madrileny va passar per davant de Yangel Herrera -espès contra el Barça- i va veure com el tècnic li donava l’alternativa nou mesos després del partit de tornada del play-off d’ascens a Eibar en què es va lesionar de gravetat els lligaments del genoll. Com aquell dia a Ipurua, Borja García, que ja havia reaparegut fa quinze dies a Vila-real, va respondre a la confiança del tècnic amb un gol decisiu que va valer els tres punts. El retorn de l’ex de l’Osca tant de temps després, suposa una gran notícia per al Girona i per a Míchel que, amb ell al camp, hi té màgia i pausa alhora, dues virtuts molt complicades de barrejar. I si no, que li ho preguntin a Samu Saiz. Diumenge Montilivi esperava amb candeletes el debut de Tsygankov -a qui li manca molt encara per veure’n la millor versió - però es van trobar amb un reforç d’hivern de la casa i en qui alguns ja no hi confiaven. Míchel sí, i Borja va respondre al camp. 

Rere Castellanos, a la mitjapunta, o bé intercanviant-se algun cop amb Iván Martín per caure en una de les bandes, Borja García va fer el que li havia demanat Míchel. Va trobar els espais i dirigir amb criteri l’atac blanc-i-vermell. «És el que més bé ho fa de la plantilla», deia el tècnic al final del partit. En aquest sentit, li va costar però quan el madrileny va entrar en contacte amb la pilota el Girona ho va notar i va començar a carburar. A partir d’aquí i després d’intentar-ho de lluny i que Castellanos perdonés un parell de clares ocasions, va aparèixer per desfer l’empat a zero amb un xut arrapat a la base del pal de la porteria d’un Mamardashvili gegant fins aleshores. Una alegria, continguda durant un parell de minuts per la revisió de les possibles mans de Riquelme i arrodonida amb la victòria final que posava la cirereta a una tarda perfecte per a Borja García. El madrileny no era titular des de, precisament la tornada de la semifinal del play-off a Eibar, on curiosament, també va marcar el seu darrer gol. «Després de tant de temps, tornar a l’equip m’omple de plaer. He sentit molta alegria pel gol», deia Borja García al final del partit. 

Excompany seu al Rayo durant la seva època de jugador, la confiança que té Míchel en Borja García és màxima. El vol recuperar perquè ajudi l’equip des de dins del camp i, de moment, ho està aconseguint. De fet, el mitjapunta pot ser el tercer fitxatge d’hivern d’un Girona que ha deixat anar, aquest gener, Samu Saiz en un clar missatge de les preferències futbolístiques del tècnic. En aquest sentit, diumenge al vespre, Borja García es marcava el repte de tornar a ser el jugador que va enlluernar Montilivi en la seva primera etapa al club. «L’any passat venia de molta inactivitat i vaig tenir una lesió de dos mesos. No vaig oferir el nivell a què tenia acostumada la gent. Ara vaig pel bon camí i vull recuperar-lo o, fins i tot, millorar-lo», destacava. 

Després de tant de temps fora de combat, Borja encara necessita dies per agafar el ritme competitiu ideal. N’és conscient i confia anar-lo agafant a còpia de partits. «Feia molt que no competia i la veritat que és que em va costar al principi. Després ja em vaig anar sentint còmode. Tots necessitem minuts per anar agafant el ritme adequat», afegia.