Objectiu: tancar el Palco dels Sastres

L’Ajuntament, la Universitat, els Mossos i el Girona es reuneixen i acorden cercar unes mesures immediates provisionals per posar fi a l’acumulació d’espectadors a la zona de darrere el Gol Sud · Més endavant es trobarà una fórmula definitiva

Una bona colla d'aficionats va veure el Girona-Barça des del Palco dels Sastres

Una bona colla d'aficionats va veure el Girona-Barça des del Palco dels Sastres / MARC MARTI FONT

Marc Brugués

Marc Brugués

Una mica més amunt, un xic més avall; a Segona B, a Tercera i a Primera; a Vistalegre i també a Montilivi. La realitat és que el popular Palco dels Sastres acompanya el Girona des de fa més de cent anys. De fet, des d’en fa cent vint-i-un, quan es va inaugurar l’estadi de Vistalegre el 1922 i de seguida, el turó de darrere es va omplir d’espectadors que veien el partit sense pagar. Des de llavors, tant a l’antic camp fins ara, a Primera Divisió a Montilivi, no hi ha faltat mai el grupet de seguidors enfilats en un marge que veien el partit de franc. L’orografia especial dels dos estadis així ho permet i de res han servit els intents del Girona FC d’impedir-ho, amb lones els darrers anys o plantant-hi arbres, al segle passat. 

El Palco dels Sastres torna a ser ara d’actualitat perquè amb l’equip a Primera s’ha omplert d’allò més els darrers partits, sobretot a partir de la visita el Barça. Ben bé un centenar de persones ha vist els partits últimament en aquest sector, a més a més, dels que es col·loquen dins les pistes del Servei d’Esports de la Universitat de Girona. De fet, dilluns al vespre un reportatge de més de tres minuts del Día Después a Movistar Plus va posar encara més evidència el problema que té -en aquest cas no pas el Girona, perquè els terrenys on hi ha la gent no són seus- sinó l’Ajuntament i la Universitat. En aquest sentit, avui s'han reunit les tres parts juntament amb els Mossos d’Esquadra per mirar de posar fil a l’agulla i solucionar l’assumpte. De moment, la predisposició de tothom és bona i hi ha sintonia, tot i que de la trobada no n'ha sortit cap proposta concreta. Això sí, des del consistori traspua la voluntat de trobar un paquet de mesures immediates per després explorar-ne d’altres de més definitives a llarg termini. Caldrà veure si pel següent partit a casa, contra l’Almeria d'avui amb vuit al vespre, ja s’apliquen. 

La trobada ha estat profitosa i se’n desprèn la voluntat de totes les parts de posar remei a una situació perillosa. En aquest sentit, la reunió ha estat tècnica i ha comptat amb diversos caps d’àrea i membres de diferents regidories d’urbanisme, esports, sostenibilitat i alcaldia, a més a més de representants de la Universitat, dels Mossos i d’Òscar  Orozco, responsable de seguretat, i Alfonso Ferrer, director d’operacions del Girona. 

«Murri, deixondit d’enteniment, amb capacitat sobretot per enganyar. Ser un pájaro, en castellà». Aquesta és una de les accepcions de la paraula «sastre» que apareix al diccionari català-valencià-balear d’Alcover Moll i que deixa clar el motiu pel qual es va batejar els espectadors que veien els partits del Girona des del turó de darrere Vistalegre sense pagar. Des de sempre el club ha intentat mil etzigòries per mirar que aquests sastres no poguessin veure els partits de franc. Des de lones fa pocs anys fins a plantar-hi arbres en fa més. Recordava Jordi Vilamitjana en un article a aquest diari al novembre del 2008 que «el club es defensava dels espectadors furtius de Vistalegre planant arbres al voltant del camp però com que eren de fulla caduca i gran part de la temporada es desenvolupa a l’hivern, l’eficàcia de la barrera visual resultava molt escassa». 

Aficionats veient el partit des de darrere una tanca de fora l'estadi

Aficionats veient el partit des de darrere una tanca de fora l'estadi / MARC MARTI FONT

La zona on s’ubiquen els aficionats sastres és un xic amunt de la tradicional de Montilivi i que ha quedat desactivada pel club amb tanques i membres de seguretat. El talús d’abans va quedar fet malbé arran del temporal Glòria i l’ajuntament va treballar-hi per aplicar-hi unes mesures d’estabilització per evitar noves esllavissades. També s’hi va millorar la mobilitat per a vianants i ciclistes amb un camí d’accés amb baranes i punts de llum. Les feines van durar mig any i van comportar el moviment de 1.115 metres cúbics de terra i desbrossar una zona de 1.096 metres quadrats.