La marca Girona amplia horitzons

L’aterratge de Viktor Tsygankov a Montilivi ha generat moltes expectatives entre els aficionats blanc-i-vermells. Divendres passat contra l’Almeria es va estrenar de titular amb gol i assistència, en un petit tastet de què pot arribar a oferir al club. El fitxatge de l’ucraïnès, que ha costat cinc milions d’euros al club, ha suposat un gran impacte al seu país, en guerra des de fa un any i també en el futbol internacional perquè no sol ser habitual que un equip acabat de pujar com el Girona pugui incorporar un futbolista del seu catxet. En aquest sentit, Tsygankov també ha suposat ampliar la nòmina de futbolistes estrangers a la història del club blanc-i-vermell afegint-hi una nacionalitat nova, la ucraïnesa que, juntament amb la peruana d’Alexander Callens, era inèdita a Montilivi. Tot plegat fa que ja siguin una trentena els països que han tingut representació al Girona durant la seva història, amb un ventall que va des d’Ucraïna fins a Camerun passant pel Paraguai o Veneçuela, entre altres, i que ha servit per internacionalitzar, sobretot els darrers quinze anys, el club.

L’estiu passat van arribar a Montilivi els argentins Castellanos i Gazzaniga, Yangel Herrera i el brasiler Yan Couto i Reinier Jesús. L’Argentina és el país estranger del qual més s’ha nodrit el Girona. Fins a nou argentins han passat per Montilivi amb més o menys sort: Nahuel Bustos (2020-22), Darío Sarmiento (21-22), Brian Sarmiento (2009-10), José Luis Acciari (2011-12), Matias Ballini (2011-12), Javier Almirón (2009-10) i Emmanuel Biancucchi (2010-11), el cosí de Leo Messi que no va arribar a debutar en partit oficial. A part de Bustos, protagonista el curs passat en l’ascens, la resta va passar amb més pena que glòria pel club. De brasilers també n’hi ha hagut uns quants. Els darrers, Reinier i Couto, però la llista la continuen Douglas Luiz (2017-19), Igor de Souza (2008-09) i el porter Alex Martins (1977-80). Per la seva banda, Yangel Herrera tampoc és el primer veneçolà de la història del club, que ja va tenir el porter Rafa Ponzo (2006-09).

Via lliure a la Ciutat Esportiva del Girona

Uruguai i Colòmbia

L’Uruguai és el segon país que més representants ha tingut al Girona. Stuani n’és el principal exponent i un home que, des del 2017, és el pal de paller de l’entitat i l’estranger amb més partits al club. Al de Tala s’hi afegeix Santi Bueno un dels grans actius del club a més a més d’altres cares conegudes recents com Cristóforo (2020-21), Villa (18-22), Zeballos (19-20) i el desaparegut Fernando Barboza (1994-95). Altres països amb presència destacada al Girona han estat Colòmbia, que encara compta amb Bernardo Espinosa, i que ha aportat també Mojica (2016-20) i Marlos Moreno (2017-18). A partir d’aquí, la gamma estrangera a Montilivi es diversifica més. Amb dos representants hi ha Sèrbia (Despotovic 10-11 i Lekic 15-16), el Marroc (Moha 09-11 i Bounou 16-19), Camerun (Soni 17-19 i Omgba 11-12), Nigèria (Kayode 17-18 i Nwakali 15-16) i el Panamà, amb Bárcenas (20-21) i Sebastià Company (1969-70).

Per acabar, d’altres països amb nòmina de jugadors al Girona han estat Andorra (Bernaus 08-10), Itàlia (Longo 16-17), França (Lejeune 14-16), Costa d’Ivori (Doumbia 18-19), Corea del Sud (Paik 18-19), Congo (Andzouana) 18-19), Regne Unit ( Roberts 18-19), Senegal (Diamanka 19-20), RD Congo (Kitoko 12-13), Portugal (Yago Fernández 11-12), Paraguai (Acuña 11-13), Kènia (Olunga 17-18), Algèria (Boulaya 17-18), Guinea Bissau (Agostinho Cá), Hondures (Choco Lozano), Japó (Hiroshi 08-10), a més a més de Polònia, amb el porter Marcel Lizak, convocat uns quants cops l’any del primer ascens (16-17) i d’Ucraïna, Perú i Mali, amb els actuals Tsygankov, Callens i Kébé.

Subscriu-te per seguir llegint