Rayo-Girona: Els priven de la victòria (2-2)

«Gràcies per no xiular el penal!» Així acomiadaven, irònicament, els aficionats del Rayo González Fuertes al final del partit a Vallecas en què l’àrbitre asturià va voler superar en protagonisme Tsygankov i ho va aconseguir. En un partit boig, el Girona hauria pogut perdre tranquil·lament a Vallecas en una primera part marca de la casa en què va acabar viu de miracle (2-1). La qualitat de Tsygankov i l’excentricitat de Trejo, que va desaprofitar un penal, van mantenir amb vida els gironins fins a la represa quan l’ucraïnès va empatar el partit amb el seu segon gol. Amb 2-2, el Girona va ser superior i va collar el Rayo fins que a l’afegit va topar amb González Fuertes. El col·legiat no va voler xiular penal unes mans claríssimes de Salvi dins l’àrea ni tampoc el VAR va indicar-li que s’ho mirés a la pantalla. De la incredulitat es va passar a la indignació entre l’expedició del Girona, que va sortir de Vallecas amb la sensació que no l’havien deixar guanyar. L’empat, just pels mèrits d’uns i altres en el global del partit, trenca la sèrie de dues derrotes i permet els de Míchel arribar a l’aturada amb 31 punts i cinc de coixí, provisionalment, respecte el descens.                                                    

No hi va haver sorpreses i la baixa capital d’Aleix Garcia -titular en les 25 jornades disputades- va ser coberta per Iván Martín. En un escenari molt especial per a Míchel, el tècnic del Girona tenia el repte de saber connectar els seus homes perquè oferissin la versió A que tantes alegries ha donat fins ara a l’afició. No se’n va sortir en una primera part altra cop terrible dels gironins que es van veure desbordats per tots costats pel Rayo i només la mala punteria i les frivolitats dels davanters locals van evitar que el partit quedés resolt abans de la mitja part. Ja al primer minut es va veure que la defensa del Girona era més tova del compte en una manca d’entesa entre Arnau, Bueno i Tsyganykov, que Comesaña va rematar fora llepant el pal. Trejo feia molt de mal entre línies i combinava, amb el consentiment dels gironins, amb massa facilitat amb els seus socis Isi i Álvaro García. El pal evitaria el primer gol del Rayo en un cop de cap de Lejeune, absolutament sol, a la frontal de l’àrea petita. Tant jugar amb foc va fer que el Girona es cremés. I merescudament. Va ser Isi Palazón, en una jugada per la banda dreta, que es va anar centrant i retallant tothom que li sortia al pas i fins que va trobar l’espai per clavar, des de fora de l’àrea, la pilota a l’escaire. 

El Girona ja tenia l’aigua a dins, però trobaria petroli en la primera arribada clara a l’àrea de Dimitrievski. El porter macedoni va refusar la primera rematada de Castellanos després d’una bona centrada de Riquelme, però Tsygankov va agafar el refús i el va enviar al fons de la xarxa. El Girona ho arreglava. Duraria ben poc l’alegria blanc-i-vermella perquè altre cop Trejo i Camello van fer el que van voler amb Miguel Gutiérrez i l’argentí va batre Gazzaniga amb un xut creuat impossible. Ja hi tornàvem a ser. 

El Rayo tornava a avançar-se, amb justícia, i tenia el partit on volia davant d’un Girona desdibuixat que no se’n sortia. Els companys de viatge de Romeu, Iván Martín i Borja García no apareixien i l’equip ho notava. La sagnia hauria pogut ser molt pitjor perquè pocs instants després del gol, Arnau va fer caure Álvaro García dins l’àrea en un penal sense discussió. A partir d’aquí, el Girona va viure un episodi inèdit que li va permetre continuar viu al partit. Gazzaniga aturaria el penal de Trejo, però el VAR el faria repetir perquè Riquelme havia entrat abans d’hora a l’àrea. El segon llançament seria absolutament surrealista i tampoc entraria. Trejo va intentar calcar el penal de Messi i Suárez i de Cruyff i Neskeens, tocant la pilota fluix per a Isi en forma d’assistència. La rematada de l’extrem local, tanmateix, va sortir fora. 

El Rayo falla dos cops un penal que podia haver condemnat del tot el Girona

El Girona s’havia salvat i Míchel tenia feina a la mitja part. El tècnic va deixar als vestidors Miguel Gutiérrez i Riquelme, que van pagar els plats trencats de la primera part i va fer entrar Javi Hernández i Toni Villa. Els canvis van fer efecte de seguida i Villa va començar a entrar en joc i amb perill. Precisament des de l’esquerra va arribar la jugada que canviaria el signe de partit. Javi Hernández va enviar una bona centrada al punt de penal perquè Tsygankov, entrant des del darrere, l’enviés al fons de la xarxa per empatar el partit (m.52).

A partir del 2-2, el matx va passar a ser del Girona. La possessió va canviar completament i els de Míchel, a part d’arribar, sobretot, no van patir tant en defensa. Iván Martín, amb un xut enverinat va fregar el tercer. Tot i no arribar gaire més a l’àrea rival, el Girona tenia el partit controlat a través de la pilota i no patia. Sí que ho faria ja en l’afegit amb l’acció polèmica del partit. Ni González Fuertes ni Jaime Latre des del VAR van voler veure unes mans de Salvi dins l’àrea. Era el minut 94 i la incertesa va acabar amb el senyal de l’àrbitre de reprendre el joc davant les protestes dels jugadors gironins. Míchel el primer, tot i ser a casa seva. L’acció era tan clamorosa que fins i tot va fer que el director esportiu Quique Cárcel, sempre mesurat, mentre acompanyava l’equip als vestidors des de la gespa, es posés les mans al cap davant l’evidència de la jugada polèmica. Coses del VAR. O no. Qui sap. 

Subscriu-te per seguir llegint