Jordi Melero: «Ara no va de jugar bé a futbol, ara va de resultats»

Com ha canviat el Girona, en trenta anys? 

Professionalment, el salt de categoria és abismal. Des del camp, les instal·lacions d’entrenament, tot ha evolucionat per bé, malgrat que encara queda molt recorregut. El club s’ha modernitzat, però encara està a la cua si ho comparem amb la resta de clubs de Primera.

En el passat es visualitzava que aquesta dimensió seria possible?

El Girona ha viscut moments de la història molt tèrbols i complicats. Per sort, s’ha trobat una estabilitat esportiva, acompanyada de resultats. Però ja et dic que a tots els que ens va tocar viure aquelles èpoques tan difícils, no ens imaginàvem el que s’està vivint actualment. El futbol, afortunadament, és sorprenent i canviant i s’hi pot esperar qualsevol cosa.

Encaixaria Jordi Melero en el Girona de Míchel?

(Riu). Tot va molt de pressa, en l’actualitat. Sobretot la presa de decisions. Els jugadors, físicament, són unes autèntiques bèsties. Fa de mal mullar-me, dir si m’hi veia o no. Preferiria que ho diguessin els quals m’han conegut o entrenat. Però no m’espantaria, eh. M’hauria agradat comprovar què hauria passat. Però el futbol actual és una altra velocitat, no té res a veure. Jo vaig viure una altra època, diferent. No sortirem de dubtes.

Quines són les causes d’aquesta diferència?

Hi ha molts factors. Ara s’ha igualat molt: tots els equips tenen registres físics, GPS, càrregues de treball. Abans hi havia força desconeixement i molta diferència entre els equips top i la resta, ara no. I qualitativament, tècnicament, potser avui la mitjana de jugadors és més alta, el jugador és més complet, però abans el jugador tenia quelcom més de talent. No dic que no n’hi hagi, en l’actualitat. Però s’ha equilibrat. Mirem el darrer Mundial: Messi, que ja el coneixíem tots, ha acabat sent diferencial. No veig jugadors que vinguin els propers 5-10 anys i puguin trencar aquesta línia de futbolista tan diferent com els que teníem fins ara.

La idea de Míchel és molt clara: vol ser protagonista. L’èxit el trobem aquí?

L’any passat veia l’equip i ja es comprovava que volia dominar el joc. El dubte era si seria capaç de poder continuar amb el mateix segell a l’elit, perquè la diferència tècnica de categoria és evident que hi és. Sorprèn com l’equip ha estat capaç de mantenir la idea. Òbviament, s’ha adaptat a l’exigència, però no ha renunciat a ser ell. A l’inici em semblava una utopia que es pogués dur a terme. Però amb el pas dels dies i les jornades, veig que dins l’equip hi ha un esperit de treball on veritablement Míchel lidera i els jugadors el segueixen. Se’ns deia que podíem ser la revelació i tothom sap que apostem per un model de joc. Però no som ingenus: a la primera volta ens comentaven que jugàvem molt bé, però perdíem molts partits. De mica en mica hem anat incorporant cosetes, sense renunciar a la idea, però intentant ser un punt més pràctic.

El fet de donar-li continuïtat a l’essència, minimitza el risc?

Normalment, un acabat d’ascendir, pot mantenir la idea en el temps. Però s’ha de tenir en compte els jugadors que s’estrenen a la categoria o la joventut. El convenciment de l’entrenador en saber plasmar i treballar allò que té al cap, provoca que siguem capaços d’allargar-ho. Així i tot, hem de salvar la categoria. Estem en el camí, tot i que no tenim la seguretat absoluta encara. Ens continuen faltant dues o tres victòries per poder-la consolidar i afirmar-la.

En aquest moment del curs, què es prioritza?

L’únic objectiu és la permanència. Tots hauríem signat arribar a on som amb aquest coixí de punts, però en aquest tram final es poden moure coses estranyes i perilloses en nivells que no podem controlar. Arribat a aquest extrem de curs amb tants equips molt igualats ara no va de jugar bé a futbol, ara va de resultats. Però tenim un vestidor molt compromès, amb un corrent molt positiu de treball. El club ha patit cops molt durs recentment: mirem l’any d’Eusebio, que només faltava un triomf i no es va assolir. Hem de mantenir els peus a terra, perquè no hi ha res fet.

Què va sentir quan li va trucar el Girona?

El que prioritzava era treballar. Si ho feia a Primera, fantàstic. Se’ns van unir els camins. Em vaig quedar a l’atur i el Girona va tornar a Primera, i em sento un afortunat d’haver-nos unit. Si puc treballar a un club en què hi he estat en diferents etapes de la meva vida, sempre sentint coses diferents, jo encantat.

Com és el seu dia a dia?

Estic integrat al servei d’anàlisis de rivals. Estem organitzats d’una manera en què un company porta més el dia a dia del mateix equip, estant molt a prop de l’entrenador i els altres, entre ells jo, fem un estudi molt minuciós del comportament del rival. Avui dia tot està bastant preparat perquè treballem molt a escala de vídeo i imatges; de fet, la mateixa Lliga ens proporciona els partits en directe i després, un cop acaben, la càmera tàctica. Això fa que ningú no es desplaci a gravar-los, perquè ho tenim de manera instantània. Amb ajuda de mitjans, com el big data o l’estadística, intentem desgranar al contrari perquè l’entrenador perdi o dediqui el menor temps possible a analitzar el rival. Nosaltres li fem arribar una informació molt triturada de què es trobarà i després ell hi posa el seu accent o punt de vista, que trasllada als futbolistes.

Fins a quin punt se simplifica la informació?

La idea és que l’entrenador rebi d’una forma clara, curta i concisa com serà el rival. Posteriorment, ell ho ampliarà a la seva manera. Nosaltres treballem sobre els darrers tres-cinc partits del rival. Habitualment, els últims, per recents. Però et poso l’exemple de l’Elx, amb qui jugarem després del Barça. Han canviat l’entrenador, així que no fem res d’espiar l’Elx de fa un mes. Només podem mirar els dos darrers partits. Però mirarem què feia en un altre club, tot i que no tingui res a veure amb l’Elx. Tanmateix, es pot entendre si fa alguna cosa diferent. La nostra obligació és reduir-li el volum de visualització perquè ell vegi els aspectes més concrets del qual nosaltres pensem que és el més important en atac i en defensa.

També compteu amb la plataforma del Manchester City, oi?

Els anglesos de per si treballen molt amb dades, números, estadístiques i tants per cents. Personalment, però, crec que els números no expliquen el joc. Sí que ajuden a interpretar-lo, però mai l’expliquen.

I què l’explica, el joc?

Tots tenim un ull, un olfacte, una manera d’entendre’l. Per exemple, el Barça, tots veiem que s’està consolidant per ser un equip molt solvent a la seva pròpia porteria. Rep molt pocs gols, a casa manté sovint la porteria a zero. Això t’ho diu un número, però està suportat perquè té uns defenses d’un perfil diferents dels d’anys enrere. Piqué era molt bo, però potser no era tan guanyador de duels com Araujo; Lenglet era un bon central, però no era Koundé. I quan veus el partit, ho ensumes.

Alegria al Girona: Aleix Garcia torna a la feina amb el grup

Se li pot fer mal dilluns?

Som conscients que anem a un camp complicat perquè el Barça és el Barça, té focalitzada la Lliga i no la vol deixar escapar. Però anirem a fer el nostre partit, a ser el Girona, a intentar ser nosaltres, amb el propòsit de ser protagonistes. Sabem què tindrem al davant, però a veure què passa. Ens trobarem un Barça sense alguns futbolistes determinants, com Dembele, Pedri, veurem De Jong i pel mig hi ha hagut les semis de Copa. Estan preparats per jugar cada tres dies, però qui sap. El més normal és que vulguin anar per la via ràpida, però caldrà comprovar si som capaços de dir-los ‘aquí estem’, i els obliguem a treure la seva millor versió.

Serà un partit especial, per a vostè.

No trepitjaré la gespa, però està clar, després d’estar dotze cursos en aquella casa, que tornar-hi té la seva part emotiva. Desconec quina sensació personal tindré, no sé si estaré nerviós, però em retrobaré companys allà on vaig tenir tantes satisfaccions.

Quin és el seu gran record, de l’etapa al Barça?

Hi ha hagut partits memorables, semifinals o finals de Champions, perquè es respirava una cosa màgica. I sense dubte els Barça-Madrid, eren dies molt concrets i especials, partits molt calents pel que fa a la graderia.

Va entendre el seu comiat?

Forma part del món del futbol. Sí que és cert que els que estem en tercera o quarta línia no solem rebre quan hi ha un canvi (Koeman per Xavi), però Xavi portava la seva gent de confiança i ell, en el meu lloc, ja tenia qui volia que fes la feina que feia jo. Em va tocar recollir i fer les maletes. Entendre-ho o no entendre-ho... forma part del negoci i tots hi estem exposats.

Perquè en el vostre sector, com s’estipula un contracte?

Al Barça se solia fer un 1+1 i si no es deia res abans d’acabar-lo, quedaves renovat automàticament. A vegades s’havien signat dos anys de cop, especialment si es guanyaven títols. Al Girona, en canvi, ets persona de club. Sóc fix discontinu, no tinc un contracte pur com tenia al Barça.

Subscriu-te per seguir llegint