Geli: "Farem el possible perquè Castellanos continuï"

Serè i assenyat des que va debutar amb el primer equip de ben petit, Delfí Geli tampoc perd el nord ara quan veu que el Girona té opcions ben reals de lluitar per jugar a Europa la temporada que ve. El saltenc obre la porta de bat a bat perquè l’afició somiï. De fet, ell també ho fa. Això sí, amb cautela per tot el que suposaria arribar-hi. Mentrestant toca allò del carpe diem. Gaudir del moment. I quin moment!

Setens i embalats. Què li arriba dels altres presidents? El Girona és l’equip revelació? 

Estem jugant bé i acabant la temporada a un bon nivell. Em feliciten per la trajectòria. Hi ha un reconeixement unànime de gent que ens trobem sobre la manera com l’equip ha arribat aquí. Ens omple com a club i ha de fer-ho també a l’afició, que gaudeix a l’estadi.

Quin és l’elogi més gran que ha rebut i qui li ha fet?

Molta fent ens felicita per les sensacions i per com juguem. És un conjunt tot plegat.

El dia del Madrid Florentino Pérez no va venir, però sí que hi eren Butragueño o Roberto Carlos. Què li van dir?

Al final del partit és més complicat...Sí que vam fer dinar i vam estar molta estona amb ells. Van parlar de nosaltres com un equip que jugava bé i que no érem on som per casualitat sinó per mèrits propis. Han viscut grans èxits i que ens ho diguin, reconforta. El Madrid sempre ha estat afectuós amb nosaltres. 

El Girona és el tercer millor equip de la segona volta. Què li diu aquesta dada?

Que té mèrit dins de la humilitat. No per agafar elogis, sinó per la trajectòria. Quan semblava que no arribava l’ascens, s’estava pel bon camí i ficant les bases de tot això. La gent, com és lògic, volia pujar i no tenia paciència. Hem crescut i fet forts amb les alegries i decepcions. Ara toca aprofitar el moment i gaudir-lo. És inaudit poder gaudir tranquil·lament del final de temporada, perquè els mals moments arriben. La temporada que ve començarem de zero i no servirà de res el que hem fet enguany. Potser serà l’any difícil, el de la consolidació. Ja no hi haurà el factor sorpresa ni la motivació extra de ser el primer any. Contents, sí, però sempre alerta, perquè la nostra ambició és estar molts anys a Primera. 

Aquesta temporada l’objectiu era la permanència. En quin moment es fa el clic?

Vam acabar el play-off molt tard amb poc temps per fer l’equip. Ens va costar començar, però vam aconseguir amb bones sensacions abans del Mundial. L’equip veia que competia i s’ho creia. La segona volta sí que ha estat espectacular. L’equip jugava bé, però ara hem estat més bons i més contundents a les dues àrees. Tot arriba. Hi ha gent jove, de qualitat, debutants...La feina del dia a dia ens ha portat aquí. 

Què sent quan veu el Girona setè a la classificació? S’ho creu o té la sensació d’estar somiant?

Sóc conscient que és real. He viscut molts anys aquí i sé que si es treballa bé, es pot competir contra qualsevol. D’altres evidentment tenen més recursos, però nosaltres som en el camí d’arribar on són ells i ser més forts. Des de la humilitat, som pel bon camí. La propietat i la gent del club que hi posa moltes hores i il·lusió estem contents. Ara els resultats acompanyen, però quan no, vèiem que la línia era bona. Ens ho agafem amb calma perquè això canvia de pressa, perquè els moments són s’han de gaudir però cal estar preparat per quan canviï.

Si algú a l’estiu li diu que l’equip seria setè a manca de cinc jornades, s’ho hauria cregut o l’hauria pres per boig?

Evidentment no era el pensament que teníem. Som molt conscients de qui som. Ja va dir el míster que l’objectiu era la salvació. Si fos al darrer minut, de penal i de rebot ja seria bona. Potser l’any que ve ens toca patir més. Som en una competició molt difícil, de les dues o tres millors lligues del món.

Seria un problema anar a Europa?

Anar a Europa no és cap problema. Quedar com més ben classificats millor no és cap problema. Ara se’n parla i el nostre director esportiu va dir que esportivament seria una dificultat. Jo ho he viscut. A Europa no és el mateix jugar dimarts o dimecres que fer-ho dijous. Nosaltres jugaríem dijous i llavors, lliga diumenge. Hi ha equips que tenen quatre vegades més límit salarial que nosaltres i ja els costa...Anem a poc a poc i fem passos. La nostra visió és consolidar-nos a Primera. Com més amunt, més recursos i més tranquils tindrem. 

Quedar més amunt suposa més ingressos també?

Sí, però no els multiplica pas per tres. Volem ser-hi i hi ha l’ambició i la il·lusió, però també un risc. Per exemple, l’any que hem tingut una trajectòria més llarga a la Copa del Rei, casualitat o no, vam baixar. Tot són circumstàncies. D’ambició, tota i la gent té tot el dret de tenir-la. Com nosaltres. Ara bé, l’any que ve l’objectiu tornarà a ser salvar-nos. 

Míchel no en parla, però ha sentit la paraula Europa al vestidor per part dels jugadors? Veu la fam a la seva mirada?

Els jugadors tenen la mirada. Estan amb confiança, amb alegria i els surt tot. Amb la manera d’entendre el futbol del míster anem endavant i endavant i això ens pot suposar algun ensurt algun dia. Ara som aquí i cal gaudir-ho. Ja veurem com acabarem i quan ho fem, treballarem per l’any que ve. 

Què li diu la gent pel carrer?

A la ciutat només es parla d’Europa. La gent té tot el dret d’il·lusionar-se i n’estem encantats. No hi estem pas en contra. Això sí, ens toca ser reflexius i saber on som, perquè som conscients de la realitat del club. En altres entrevistes, quan érem a Segona volíem ser un equip de Primera i consolidar-nos-hi. El camí és molt llarg i al club li queden molts reptes per assolir. A dins ens il·lusiona i motiva molt. Si no fos així, no seríem les persones ideals per dirigir el club. 

Què van aprendre del descens el 2019?

Sempre dèiem que el segon any era el més difícil. Potser va arribar un moment que ens pensàvem que ja estàvem salvats i matemàticament no ho estàvem. Enguany encara en faran falta més per salvar-se. Ens preocupava molt durant aquests mesos veure com la xifra seria alta. Això ens ha de fer estar alerta perquè l’any que ve ja no serem sorpresa i haurem de sumar molts de punts, com aquest. Ho hem de tenir molt clar. No dir ‘l’any que ve, hem de quedar més bé que aquest’. No, l’any que ve haurem de valorar cada punt i cada victòria igual. És la manera de fer-se fort, tenir ganes i superació. Si no, ens posarem una autopressió que no és convenient. 

Una de les coses que ha anat més bé aquesta temporada és l’assistència a l’estadi. S’han superat gairebé sempre els 10.000 espectadors i les xifres superen les de l’etapa anterior a la categoria. Quina lectura en fa?

Molt positiva. L’assistència ha crescut. Un dels passos per ser millors en el futur és que ha de créixer la massa social. 

Al voltant de quin nombre d’abonats i socis es mouen ara?

Som uns 12.000 socis i uns 9.700 abonats. La mitjana al camp és d’11.200 espectadors, més alta que l’etapa anterior. Tot i això som lluny dels altres clubs. Per exemple, el Valladolid posa 25.000 persones al camp cada partit. No vull parlar de Betis o Reial Societat que en posen 40 o 50.000, que són els equips contra els que lluitem. Hem de fer camí nosaltres. Felicito l’afició per com s’ha bolcat i les ganes que té de gaudir amb l’equip. Quan l’afició empeny i no hi ha dubtes i ho veu tot en positiu, ajuda molt l’equip. Per exemple amb l’errada del Taty al Camp Nou. Si l’afició hagués reaccionat en negatiu, hauria afectat el joc de l’equip. Com que va ser en positiu, va ser al contrari.

Amb un estadi reformat i més modern potser l’afició encara s’hi bolcaria més?

Entenem que sí i per això treballem per millorar Montilivi. Això és un projecte molt gran amb una inversió important. S’ha de pensar molt bé i prendre decisions oportunes. La gent pot pensar que sembla que no hi fem res a Montilivi. Hi ha molta història...Ens costa molts diners mantenir-lo i sovint amb coses que no es veuen. 

S’hi farà alguna reforma aquest estiu?

S’està estudiant fer-hi quelcom sí, però encara no està decidit. Ens vam trobar un Montilivi amb unes condicions lamentables. Se’ns en fa responsable a nosaltres perquè ja fa un temps que hi som. D’acord, però és que l’estadi no és nostre. Ara en tenim la concessió i hem fet coses vitals que han costat molt de cèntims que ens demanava la Lliga. Entenc que manquen molts serveis encara. Sóc el primer que ho reconeix. Ara no podem invertir en una cosa que no ens servirà d’aquí a dos anys. 

Quant hi han invertit fins ara?

Fàcilment set o vuit milions. Si tinguéssim un estadi de Primera, vindria més gent. Entenc que la gent pensi que no fem res...Som en aquell moment que hem de decidir si es fa un arranjament definitiu. Al final l’estadi no és nostre. Hi ha molta gent que s’ha d’involucrar pel bé del Girona. Els nostres accionistes han fet una aposta brutal amb una ampliació de capital de 22 milions. Tothom ha de veure que l’aposta és ferma i mirar què ha passat a altres clubs. No és només responsabilitat del Girona FC sinó que hi ha més coses que han d’anar de bracet. 

El Girona invertirà 25 milions en la Ciutat Esportiva de Vilablareix

Vostè és dels que es decanta per fer un camp nou o quedar-se a Montilivi?

La idea és quedar-se a Montilivi a menys que sigui inviable. S’està treballant en aquesta línia. Tenim l’estadi a la ciutat, quan abans era lluny i s’hi arribava per un camí de sorra. Ara han de venir autocars, aficions...S’està pensant en tot això per no equivocar-nos. Venim de molt avall. No serveix d’excusa. Ens agradaria tenir l’estadi i la ciutat esportiva ja fets, però hem de demanar i tenir paciència.

Quan entraran les màquines a Vilablareix?

Estem en el procés que toca i correspon. Confiem que passat l’estiu, potser cap a l’octubre. Primer caldrà traslladar el que hi ha a la Vinya i després serà més llarg acabar el procés. Més ganes que nosaltres no en té pas ningú. És un projecte bàsic i primordial i de futur per la nostra entitat. 

Un dels secrets del rendiment de l’equip és Míchel. Què manca perquè s’acabi de tancar la renovació fins al 2026?

Ja el coneixeu com a persona i entrenador. Va entendre de seguida qui érem i on volíem anar. Combregava amb la seva idea. Nosaltres com a club hem crescut amb ell i ell ha fet passos importants i crescut com a entrenador. Té un any més de contracte i estem parlant. Dependrà de quan estigui convençut del projecte de futur, que crec que ho està. Esperem que se solucioni i el míster pugui estar molt de temps amb nosaltres. 

S’ha de patir?

Estem tranquils. El míster ens transmet que està bé aquí i creu en el projecte. Creiem en ell i volem que es quedi. 

Cárcel sempre diu que els clubs petits han de créixer a partir de les vendes. Arnau ha de ser la venda d’aquest estiu? O n’hi poden haver més?

No ho sé. Primer hi ha d’haver oferta i ens ha de convèncer. 

N’hi ha ja d’ofertes?

Tenim molt clar el valor dels nostres jugadors i que les vendes són una possibilitat de créixer perquè ho han fet tots els clubs. Ara bé, el creixement ha de ser amb una bona venda, no perquè un club el vulgui. Arnau és molt jove, ha d’estar tranquil i jugar. L’experiència em diu que si s’està bé en un lloc, cal prendre molt bé les decisions a l’hora de canviar perquè pots fer un pas endavant o endarrere. S’ha de tenir calma perquè es prendran les millors decisions per tots dos. 

Ha arribat un jugador de nivell internacional com Viktor Tsygankov. La bona trajectòria de l’equip pot atraure més jugadors d’aquest nivell i el club estaria en disposició d’encarar traspassos semblants?

És la pregunta del milió (riu). Hem fet inversions amb Miguel Gutiérrez i altres jugadors. La idea és continuar creixent. Hem obert vies que ens han permès tenir jugadors així, que potser comprar tots els drets del jugador hauria estat impossible. La nostra idea és continuar fent coses importants i dur bons jugadors. 

Gazzaniga es quedarà en propietat?

El rendiment és molt bo i ens agradaria que continués amb nosaltres. Esperem que sigui així. 

Taty Castellanos està enlluernant aquest tram final i s’ha convertit en l’ídol de l’afició. El seu futur va lligat al Girona?

És jugador del New York City, és a dir, de la casa, família o grup. Això ha permès que sigui aquí aquesta temporada. Nosaltres intentarem que continuï. Valorarem si és viable. 

Li ha explicat que vostè un dia va fer cinc gols en un partit contra el Vilafranca?

(Riu). No! Té molt més de mèrit ell que els ha fet a Primera i al Madrid! No és només els gols sinó el rendiment. Ningú li demanava que guanyés tots els partits ell. Venia de lluny i s’havia d’adaptar. Tot ha arribat i esperem que sigui per més temps. 

Serà gaire diferent la plantilla de la temporada que ve?

Això és molt difícil de respondre. Tenim una base important, diria. La columna vertebral té contracte i hi serà. Possiblement, no tots hi podran ser, però tornarem a tenir un equip competitiu. La direcció esportiva i el míster ja treballen en la planificació de l’any que ve. S’intentarà que si no tots, la majoria de jugadors que volem es quedin. 

Anava a favor del Reial Madrid ahir?

M’era igual. El que aconseguim, ho hem de fer per mèrits nostres. No cal obsessionar-nos.

Subscriu-te per seguir llegint