A l’espera que arribin un parell de davanters que s’encarreguin d’ajudar Stuani a fer gols i un migcentre que faci oblidar Oriol Romeu, l’afició del Girona està ben refeta amb el que ha vist fins ara aquesta pretemporada. Els primers minuts a Olot i l’empat a Andorra potser van generar més dubtes però l’estada de la setmana passada a Manchester i els dos partits contra Sheffield i Blackburn han servit perquè l’equip fes un pas endavant. Els estius, a més a més, ja se sap que són època de proves i de veure les cares noves i, en aquest sentit, els aficionats gironins estan ben engrescats amb el que han vist, sobretot, de Savinho. Elèctric i desequilibrant, el brasiler cedit pel Troyes és un dels jugadors més destacats, fins ara de la pretemporada. També ho és Viktor Tsygankov que, amb només mitja part l’altre dia, va fer un gol i una assistència. L’altre gran impacte d’aquest estiu a Montilivi té noms i cognoms: Antonino Jastin García López. L’extrem lleidetà, de 19 anys, s’ha convertit en una de les sensacions de la pretemporada, sobretot arran de l’actuació contra el Blackburn, on va marejar els defenses anglesos com va voler i va servir l’assistència de l’1-3 a Blind

«D’on ha sortit aquest noi?» Es pregunten molts seguidors blanc-i-vermells veien com Jastin, descarat com pocs, s’atrevia una vegada i una altra a encarar i deixar enrere els rivals. Amb dinou anys i tot just una dotzena de partits a Tercera RFEF amb el filial, Jastin va arribar a Girona el 2019 procedent del Lleida i des de llavors, fins aquest estiu, ha viscut a la residència les Hortes dels Maristes. La majoria d’etapa de formació Jastin la va fer al Futbol i Formació Lleida (FIF) abans que el 2018, el Lleida el captés pel seu planter. Hi va arribar amb vuit anys i se’n va anar amb catorze. Ara, amb dinou manté el contacte amb els responsables del club i tot sovint va visites a les estades i els casals per Nadal o Setmana Santa i aquesta temporada un seu germà hi comença a jugar. «El primer dia que va venir a fer una prova vam veure que tenia quelcom diferent. És una cosa innata. Amb els entrenadors del club sempre hem dit que tenia coses que la resta no. Un punt que no s’ensenya», explica Joan Franqué, directiu del FIF que va fitxar Jastin. Franqué va més enllà. «Té aquell futbol de carrer, que no sabem ensenyar a les escoles. I això és un do». 

Malalt de futbol, introvertit i tranquil fora del camp, Jastin va anar creixent al FIF sempre jugant amb nanos d’un any més que ell. De família molt humil, el petit Jastin va trobar al club lleidatà l’empenta i el suport necessaris per anar cremant etapes fins que, després de molts intents, el Lleida se’l va endur i, al cap d’un any, el Girona el va captar. «Al FIF entenem que Futbol i Formació no s’entenen l’un sense l’altre. Aquí formem jugadors en l’àmbit esportiu i el personal. Aquesta és la nostra raó de ser, no pas només guanyar», subratlla Franqué. En aquest sentit, el dirigent lleidatà recorda la gran dificultat que és que un jugador d’un club arribi a dalt de tot. «Això, si toca, toca. Al FIF tota la mainada juga molts minuts i després, sense pressions, ja veurem on arriben», assenyala. 

La continuïtat de Jastin al primer equip dependrà en gran manera dels fitxatges que faci el Girona. De moment, ja ha deixat clar a Míchel que si vol un extrem, el té a casa.